Els veïns de Son Gotleu, Can Capes, la Soledat Nord i part de Son Canals, que pertanyen a la zona bàsica de salut de Son Gotleu, poden tornar a sortir dels seus barris a partir d’aquest dissabte, encara que no tinguin cap causa justificada com anar a treballar, a escola o al metge. Els residents en aquesta àrea de Palma han estat confinats a les seves barriades durant 15 dies després que la Conselleria de Salut hi decretàs restriccions de moviments, suspensió d’activitats i limitació d’aforaments per frenar l’alta incidència del coronavirus. La consellera de Salut, Patricia Gómez, va destacar divendres la millora de la situació epidemiològica en aquests quatre barris de Palma, que varen passar d’una incidència acumulada en set dies de 290,14 casos positius per cada 100.000 habitants a 140,67, menys de la meitat.
Salut preveu un tercer repunt de covid-19 abans de final d’any
La reobertura de les escoles, l’eliminació de les mesures restrictives, la relaxació de la gent i l’arribada de l’hivern incrementaran de nou els contagis
PalmaMentre que les dades indiquen una certa millora de la segona onada de coronavirus a les Balears, la Conselleria de Salut preveu una tercera onada o repunt abans que acabi l’any. Hi ha molts factors que poden tornar a fer créixer els contagis, però el portaveu del Comitè de Gestió de Malalties Infeccioses del Govern, Javier Arranz, n’apunta alguns que cal tenir en compte. En primer lloc, caldrà veure com evoluciona la situació a les escoles. “Sembla que no hi tenim grans brots, però és esperable que hi apareguin casos duits per pares o professors. També és probable que hi hagi una relaxació de les normes a classe”, explica Arranz, qui apunta al comportament social com a “principal component” dels repunts dels contagis. “Pensar que tothom ho farà bé durant el curs és una mica massa bucòlic”, explica; “hem de preveure que els mateixos joves i els professos, si no s’estan infectant, puguin arribar a relaxar les mesures una mica”.
S’han començat a llevar restriccions a la mobilitat a algunes zones on la incidència havia estat molt elevada, com Son Gotleu. “Sabem que quan torna a haver-hi mobilitat hi pot haver un augment de casos”, continua Arranz, a qui també preocupa l’increment del moviment de persones durant els festius i els ponts. “Hi haurà estudiants que tornin de Madrid o Catalunya, llocs amb una incidència més elevada que les Illes”.
També caldrà veure com varia la transmissió del virus amb l’arribada de l’hivern, època en què la gent passa més temps en espais tancats. “Igual que no sabíem si afectaria durant l’estiu, ara pot haver-hi un augment”, diu el portaveu. “Tot plegat, em fa sospitar que en un moment determinat, potser abans de final d’any, pot haver-hi una tercera onada, un repunt”, assenyala. La intensitat d’aquesta onada dependrà de si agafa “més gent amb alguna classe de defensa” davant del coronavirus.
L’objectiu que no serà assolible, entre pics de contagis, serà arribar a un nivell zero de contagis. “Entre repunt i repunt mantindrem una transmissió baixeta. Però no passarà que el virus desaparegui del tot i torni a aparèixer”, diu Arranz, qui recorda que també ha d’arribar la grip. “Sempre preocupa, perquè amb diverses malalties tens més gent afectada, però sabem que la grip no ha estat cap desfeta en els països del sud. Tampoc no hem vist que les persones amb les dues infeccions evolucionin pitjor, perquè parlam de dues malalties que es tracten de manera similar”, afegeix. El doctor en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EAS) Joan Carles March prefereix no parlar d’onades, sinó “d’una ona que de vegades té més força i de vegades, menys”. “Les mesures que s’han posat en marxa ajudaran a baixar una mica, però el problema és com mantenir un nivell, perquè tenim uns costums de trobades a llocs tancats que és molt difícil rompre”, diu March, qui troba a faltar protocols precisament per a les reunions familiars i d’amics.
Un sistema al límit
Aquest expert també està preocupat per la càrrega de treball a Atenció Primària, ara que han d’arribar els constipats i les grips, a més d’un possible repunt de coronavirus. “Les visites s’incrementaran molt i això també pot afectar els malalts crònics de patologies com la hipertensió, la insuficiència cardíaca o la diabetis, que fa temps que estan sense atenció pel covid. La tardor els capgira bastant les coses i no sabem què pot passar amb ells durant aquest temps”, comenta.
La doctora Elena González, que treballa al 061, es mostra encara més taxativa. “S’ha de treure el covid-19 dels centres de salut, que han de tornar a ser per als malalts crònics com havien estat sempre”. A més, González recorda que les Balears tenen un dèficit crònic de professionals sanitaris i assenyala que hi ha molta preocupació per com podrà assumir el sistema l’increment de casos de coronavirus. “Hi ha professionals que ni tan sols han pogut tenir vacances. Estam completament esgotats”, diu.
“Tindrem un període durant el qual baixarem un poc, però crec que d’aquí a un mes tornarà a ascendir la corba”, diu per la seva part el metge d’Urgències i delegat del Sindicat Mèdic de les Balears (Simebal) a Menorca Claudio Triay, que coincideix amb Arranz a assenyalar que la grip no ha tingut gaire incidència en països del sud, en part gràcies a les mesures sanitàries per frenar el coronavirus. Triay reclama més unitats volants d’atenció al coronavirus (UVAC) i rastrejadors per afrontar futurs repunts, sobretot a Mallorca, on només n’hi ha tres, “les mateixes que a Menorca, amb molts més habitants”. Aquest metge recomana “estar més a casa amb els nostres i anar a espais oberts amb poques aglomeracions”, encara que reconeix que “les normes no es poden generalitzar, s’han de contextualitzar”. “Malauradament, moltes persones viuen en barris amb una elevada densitat de població, on hi pot haver una càrrega viral alta”, diu.
Que no es pugui predir el comportament social és el que fa que el catedràtic de Salut Pública i portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, Ildefonso Hernández, no es es vulgui pronunciar sobre una tercera onada. “Depèn de massa factors i no tenim dades sobre les conductes de les persones. No hem estat capaços d’implementar mesures de monitoratge social”, afirma. El que preocupa més a aquest expert és que “les zones amb alta incidència la baixin a temps perquè el sistema sanitari es recuperi abans de l’hivern”.