Salut tanca l'escorxador d'Inca, l'únic que sacrifica pollastres a Mallorca
Acumulava expedients i deficiències, però el que ha motivat la darrera resolució és "l'obstrucció continuada a la tasca dels inspectors"
PalmaMallorca ja no té cap escorxador que pugui sacrificar aus. La Conselleria de Salut i Consum va tancar fa dues setmanes l’escorxador d’Inca, el darrer autoritzat per a aquesta pràctica. Els empresaris del sector han confirmat aquesta mesura a l’ARA Balears, que deixa els productors de l’illa sense opció d’escorxar pollastres. A les preguntes d’aquest mitjà, fonts de Salut asseguren que es tracta d’un “tancament cautelar, no definitiu, a causa d’una obstrucció continuada a la tasca dels inspectors”. Segons les mateixes fonts, l’episodi s’ha repetit diverses vegades: “Dins les instal·lacions s’han trobat persones, que no són personal propi de l’escorxador, que no deixen fer les inspeccions que pertoquen en matèria de benestar animal”.
El director tècnic de l’Associació de Productors i Productores d’Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA), Nofre Fullana, diu que “la situació és bastant complicada”. Dimarts dia 25 de setembre, Salut va tancar aquest escorxador i no preveu obrir-ne les portes “fins que es pugui garantir la feina dels inspectors sense interferències”. “La seva feina és vetllar perquè es compleixi la normativa europea de benestar animal”, afegeixen. Salut, proposa, per exemple, la implantació d’un vigilant que controli aquesta situació de bloqueig.
En canvi, alguns dels pagesos diuen que el tancament és a causa del fet que “fa anys que la concessió de l’escorxador està caducada, i que negocien amb les institucions”. Cal recordar que l’establiment és de propietat municipal, però la concessió la té una empresa privada. Abans del tancament, s’hi arribaven a sacrificar més de 300 animals cada dia, molts d’ells pollastres.
Tot i que la maquinària s’ha aturat, els ramaders encara alimenten els animals que tenien previst sacrificar i, fins i tot, alguns d’ells han hagut de doblar les comandes de pinso. Així ho explica un dels productors afectats pel tancament, que prefereix no dir el seu nom: “Hem de guardar els pollastres i han de menjar. Estam descarregant tones de pinso per si de cas això s’allarga”. A més, davant la incertesa sobre el futur de l’escorxador, demanen que –almenys– els deixin sacrificar els animals que tenen ara. De fet, n’hi ha alguns que acumulen 3.000 pollastres a les seves granges o han deixat de sacrificar els 80 pollastres com feien cada setmana abans de la clausura.
Pel que fa al preu de sacrificar un pollastre, a Inca és gairebé el doble de car que a la Península: 1,25 euros enfront de 60 cèntims. Els gestors ja adverteixen fa anys que no és un negoci rendible. El que més preocupa –a més de perdre els clients– és què faran amb els pollastres si la situació no se soluciona d’aquí a poc. El desabastiment de pollastre local als mercats o les complicacions dels ramaders per fer front a les despeses en menjar i la pèrdua en vendes són només algunes de les conseqüències. Magdalena Adrover, manescal experta en ramaderia ecològica, es queixa que el tancament es va executar sense previ avís: “Varen tancar d’un dia per l’altre sense donar cap alternativa”. A més, això ha provocat problemes en el subministrament a escoletes de Felanitx. “Aquesta setmana no hem pogut servir pollastre als nins”, afegeix. Però ella no és l’única: ja ha passat el mateix a una cooperativa que subministra pollastre a tres guarderies de Palma.
Una història conflictiva
Ara bé, aquest no és el primer pic que Salut tanca l’escorxador d’Inca. La seva història conflictiva es remunta al 2020, quan va obrir. De fet, ja es va tancar el març del 2021 per deficiències tècniques i sanitàries, relacionades amb el benestar animal. Així ho denunciava APAEMA a les seves xarxes socials: “No fa ni un any que s’ha posat en marxa l’escorxador de pollastres i ja és la segona vegada que s’atura pel mateix motiu. Aquesta és la quarta setmana que els ramaders de pollastre no poden sacrificar els seus animals”. A més, l’associació relacionava el tancament amb “qüestions tècniques i d’infraestructura, que no s’han resolt a temps”.
Aquí, els pollastres es treuen de les gàbies, es pengen a una banyera d’atabalament i, posteriorment, es fiquen a una caldera a una temperatura d’entre 50 i 54 graus. Després, es fiquen a una màquina per desplomar-los, es fan net i se’n treuen les vísceres. El mètode ha patit molts de canvis, ja que ara es requereixen més protocols en matèria de benestar animal per fer-ho.
En aquest procés hi intervenen dues conselleries. La de Salut, que vigila i sanciona, i la d’Agricultura, que atorga les subvencions. El sacrifici animal és la part més desconeguda de la cadena alimentària i percebuda com una peça clau per mantenir la ramaderia local i el producte de proximitat. Actualment, a les Balears hi ha set escorxadors en funcionament. Tots són de titularitat pública, però són gestionats per empreses privades, a excepció del de Felanitx. A Mallorca, el de Palma absorbeix la meitat dels animals sacrificats. Amb aquest escorxador tancat, l’única opció dels productors seria traslladar els pollastres a les altres Illes o a la Península.
Molta tensió en les darreres visites dels manescals públics a la instal·lació
La situació de l’escorxador d’Inca ve de fa temps. Ja acumula diferents expedients i, fins i tot, tancaments per problemes tècnics, d’equipaments i de procediments. Per aquest motiu, la Conselleria de Salut, que és competent en la matèria, ha fet un seguiment de la situació. El sector avícola, que darrerament ja havia manifestat preocupació per la situació, ha demanat reiteradament que no es clausuràs la instal·lació si no hi ha una alternativa, com podrà oferir, en principi, Manacor a partir del 2023. Però segons ha pogut saber l’ARA Balears, la situació s’ha agreujat en les darreres inspeccions, quan un tècnic de la mateixa conselleria va patir molta pressió i, fins i tot, podria haver rebut amenaces en una de les visites. La tensió va ser tan exagerada que els manescals que duen aquest equipament es varen veure amb dificultats per poder accedir i tenir una visió clara de si les deficiències detectades s’havien solucionat i, per tant, hi havia garanties que el tracte als animals era el correcte.
