Salut estima que devers 1.350 illencs tenen hepatitis C i no ho saben
La Conselleria presenta un projecte pioner a l'Estat per millorar la detecció i el tractament d'aquesta malaltia
PalmaLes Illes Balears intensifiquen les estratègies per aconseguir un dels objectius fixats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS): erradicar l'hepatitis (VHC) abans del 2030. La passa més important és la posada en marxa del projecte, pioner a Espanya, 'Hep C Free Balears', que té l'objectiu d'eliminar aquesta malaltia a la comunitat autònoma a través d'un nou model d'atenció centrat a fer cribratges als centres que atenen persones que consumeixen drogues, un col·lectiu amb un alt risc d'infecció.
Un dels principals problemes per combatre totalment aquest virus és la manca de detecció: es calcula que a les Balears 1.350 individus el tenen i estan sense tractar, la majoria. És per aquest motiu que Salut aposta per una detecció més específica en les persones que consumeixen, un dels principals grups de risc a escala mundial i que normalment té més dificultats per accedir als serveis sanitaris habituals.
Des que es va posar en marxa aquest model, l'abril del 2021, s'han cribrat 1.027 persones de 17 centres d'addiccions de les Balears. Això va permetre detectar que un 33% (339 usuaris) presentaven anticossos d'hepatitis C i un 12% (124) varen ser diagnosticades amb la malaltia. D'aquestes, el 85% va començar el tractament per combatre el virus i el 93% s'han curat, un percentatge similar al que es dona en la població general. Concretament, es vol arribar a tots els pacients amb antecedents de consum atesos a les Unitats de Conductes Addictives (UCA), als usuaris de les unitats mòbils de repartiment de metadona, a usuaris de Projecte Home o que estan en una de les presons de les Illes Balears.
L'especialista en aparell digestiu de l'Hospital Universitari de Son Llàtzer, la doctora Àngels Vilella, és una de les coordinadores del projecte, juntament amb el doctor Jeff Lazarus, del Grup de Recerca en Sistemes de Salut d'ISGlobal, i la doctora María Buti, cap del Servei d'Hepatologia i Medicina Interna de l'Hospital Vall d'Hebron (Barcelona). Vilella ha destacat la importància tant del diagnòstic com d'acostar els recursos sanitaris a aquests col·lectius perquè es tractin i es curin. Així mateix, ha remarcat que menys del 5% dels usuaris han refusat participar en el projecte, mentre que la resta han valorat molt positivament la iniciativa, perquè s'han sentit tractats com "pacients normals" i no "de segona".
Quatre fases per combatre la malaltia
El model d'atenció del 'Hep C Free Balears' consta de quatre fases: fer el cribratge amb proves de diagnòstic ràpides i en els mateixos centres d'addiccions; prescriure telemàticament el tractament i dispensar-los també als centres; vincular els pacients a l'assistència sanitària i controlar la resposta viral al tractament de manera sostinguda, entre quatre i dotze setmanes.
La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha defensat que aquests enfocaments de microeliminació de casos són fonamentals per aconseguir l'objectiu de l'OMS. Confia que les Illes Balears es puguin posicionar "com una de les regions" que més aviat assolirà aquesta fita.