La salvació dels 3.000 molins d’aigua de Mallorca és produir electricitat

PalmaQuan l’avió s’aproxima a l’aeroport de Son Sant Joan, la primera presa de contacte d’un viatger amb Mallorca són els molins del pla de Sant Jordi. Des de l’aire, puntegen el paisatge amb les seves aspes esgavellades i encara aconsegueixen cridar l’atenció de qui mira per la finestreta. No obstant això, en els anys del boom turístic, l’espectacle era molt més vistós i pintoresc. Les aspes giraven perquè els pagesos encara usaven els molins per extreure aigua. La dipositaven en els safareigs contigus i regaven així el camp. L’arribada dels generadors elèctrics els va sumir en un declivi que dura fins a l’actualitat. En perdre la seva funció, en va caure també el manteniment, i avui sobreviuen com a relíquia patrimonial.

Malgrat la situació, Mallorca continua sent el territori del món que presenta una major concentració de molins per metre quadrat. L’illa té 3.600 molins, dels quals 600 són fariners i la resta, 3.000, serveixen per a l’extracció d’aigua.

Els primers tenen sis pales molt grosses que s’entelaven sobre la fusta en un procés que es coneixia com ‘envelar el molí’ i permetien moldre el gra per fer farina. Són els que coronen es Jonquet i es troben també al carrer de la Fàbrica de Palma. Els segons tenen 18 pales més petites i servien per extreure aigua. Són els típics del pla de Sant Jordi, encara que també es concentren a Campos, Ses Salines, Muro i sa Pobla.

Josep Pascual, doctor en Enginyeria Industrial i president de l’Associació Amics dels Molins de Mallorca, considera que la salvació d’aquest patrimoni implica concedir-li una utilitat. “Si no els trobam una funcionalitat, a poc a poc es van degradant”, afirma sobre els molins d’aigua, que ell considera interessants des d’un punt de vista pràctic. Dels 3.000, “n’hi ha mil, de recuperables perquè es troben en condicions raonables”. Pascual, de fet, ja cerca finançament públic i privat per convertir-los en generadors d’energia elèctrica. Fa gairebé dos anys va posar en marxa un prototip en el molí de Son Espanya (Son Ferriol), que actualment produeix 15.000 quilowatts/hora a l’any. Això significa que, en unes condicions òptimes de vent, és capaç de produir electricitat per a tres habitatges o “dos cotxes circulant per l’illa tot l’any”.

Motor reciclat

El mecanisme té la particularitat que fa servir un motor reciclat de cotxe elèctric de la casa Audi. “L’energia produïda que sobra va a la xarxa elèctrica general”, apunta Pascual sobre un sistema que té un cost d’uns 20.000 euros, en la línia del que costa instal·lar un sistema de plaques solars amb bateries en una casa de camp. “La idea és continuar i arribar a fabricar uns 50 sistemes a l’any” per a aquestes construccions de titularitat privada “en un 95%”. “Hi ha gent que viu en aquestes cases amb molí tot l’any, mentre que uns altres les usen per al cap de setmana. L’avantatge d’aquest sistema és que funciona per si mateix, no necessita ningú que el supervisi; és autònom”, explica aquest expert sobre una idea que es basa tant en la sostenibilitat com en “l’aprofitament de motors emprats”.

“No es tracta tant d’aconseguir una gran producció elèctrica com d’afavorir un autoproveïment que proporcioni una utilitat als molins. La realitat és que un propietari, si té un molí, però no li serveix per a res més que per fer guapo, no ho cuidarà. Hem d’assegurar-nos que el seu valor patrimonial es mantingui gràcies a un ús pràctic”, afegeix.

Josep Pascual va ser pioner a dissenyar el primer parc eòlic d’Espanya, és responsable també del Milà a Menorca i ja ha arribat a un preacord amb els promotors del projecte Alcúdia TechMar per produir energia elèctrica que generaria hidrogen verd amb un centenar de molins dels municipis de sa Pobla, Muro i Santa Margalida.

Ajudes per a la rehabilitació

El Consell de Mallorca, des de l’àrea de Cultura i Patrimoni, destinarà enguany 250.000 euros a la rehabilitació dels molins del pla de Sant Jordi a través d’una convocatòria específica en la qual el propietari no haurà d’avançar els doblers de la reforma. Només pagarà els materials, mentre que la institució assumirà tant la redacció del projecte com la rehabilitació.

De retornar els molins –entre altres elements– al seu estat i forma original s’encarrega la Unitat del Patrimoni Històric-industrial del Consell de Mallorca: un equip de vint persones entre tècnics, fusters, ferrers i picapedrers que dediquen mesos a rehabilitar la torre, el safareig i la maquinària. Fan tot el possible per usar els materials originals, encara que no resulta fàcil obtenir-los. “Per exemple, és gairebé impossible trobar taulers massissos de sis metres per al balancí perquè no es venen de més de 5,4 metres. Aconseguim soques i fusta verda, acabada de tallar. Això allarga el procés perquè hem de ficar-la al safareig durant deu mesos i després assecar-la a l’exterior. Sempre intentam recuperar el màxim d’elements possibles”, explica la responsable de la unitat, Aina Serrano. A vegades, la fórmula passa pel reciclatge, com funcionaria un desballestament: aprofiten les peces dels molins en pitjor estat, “sobretot, amb el ferro, ja que a penes queden tampoc ferreries”.

No obstant això, existeix un problema encara més gran: la falta de compromís per part dels propietaris. “Els molins necessiten un manteniment. Les peces de fusta requereixen com a protecció una capa de pintura. Si no s’aplica, amb el temps, tornen a degradar-se. En aquest sentit, es necessita una conscienciació més gran”.

La unitat que coordina Serrano va xifrar en 1.052 el nombre de molins existents a Palma en 2004, “la majoria sense maquinària”. En dues dècades, calcula que se n’haurà perdut una trentena, per la qual cosa Ciutat encara en té més d’un miler. Mentre els restauren, Josep Pascual continuarà intentant produir electricitat amb ells, per evitar que s’esvaeixi una història mil·lenària: “El vent va ser la primera energia que es va usar en el món. Els primers molins van existir sis-cents anys abans de Crist, a Pèrsia”, assegura. Amb sort, els viatgers del futur podran aterrar veient les seves aspes en moviment des de l’avió.