Podem anar amb una samarreta de futbol a un restaurant de luxe?

BarcelonaEl gener del 2023, un dia que feia calor a Los Angeles, la mediàtica Kim Kardashian va sortir a passejar amb una samarreta de futbol del Roma de la temporada 1997-98. "És cool", va explicar pocs dies després, afegint que el seu fill era un boig del futbol. De fet, el va portar mesos més tard a veure el debut de Lionel Messi a Miami. "Són còmodes i boniques", argumentava Kardashian. No era l'única que ho pensava. La moda i el futbol, aparentment dos mons que caminen lluny l'un de l'altre, s'han anat acostant. I, esclar, l'epicentre d'aquesta relació d'amor és Itàlia. No podia ser un altre lloc.

"Les grans marques de roba es dediquen a canviar el disseny de les samarretes cada any per fer diners. D'acord, ho acceptem. Nosaltres el que els demanem és que si ho han de fer, que sigui apostant per dissenys bonics i que tinguin relació amb la nostra ciutat", deia Francesco Peghin, el president del Pàdua, històric club que ara juga a Tercera. Aquest any, la tercera equipació de l'equip és de color verd turquesa, inspirat en les taules de marbre de l'històric Caffè Pedrocchi, un elegant local que fa més de 200 anys que és obert. La samarreta, feta per la marca Macron Sports amb el suport de l'agència Superfly Lab, ha estat tot un èxit. La sessió de fotos, en comptes de fer-se amb els jugadors de l'equip, es va realitzar amb models. Un fet cada vegada més habitual, sobretot a la ciutat que lidera aquesta revolució: Venècia.

Les darreres temporades, un munt de persones esperen cada estiu a veure com seran les samarretes del Venècia, club que actualment juga a la Segona Divisió italiana. Des que un grup inversor nord-americà va passar a controlar el club, s'ha apostat amb força per la moda. En una conversa amb la revista Esquire, el director de marca del club, Ted Philipakos, recordava que quan van arribar a la ciutat dels canals el club no tenia "cap compte d'Instagram ni de Twitter... A nivell internacional era poc conegut". En una ciutat on els veïns han estat expulsats pel turisme massiu, només els aficionats fidels seguien les aventures del club, acostumat a patir en categories inferiors. El que van fer els propietaris va ser popularitzar la marca internacionalment fent servir les samarretes i la fama de Venècia per generar recursos. "Més enllà del que passi al terreny de joc, hem apostat per cuidar la imatge. Apostar per la barreja de la cultura del futbol amb una cultura més àmplia. Un intercanvi entre el futbol i la moda, entre el futbol i altres facetes de la cultura moderna", explica Philipakos. ¿Si els accionistes havien adquirit el club que porta el nom d'una de les ciutats més famoses del món, calia aprofitar-ho, no? Un dels primers moviments va ser trencar amb l'aleshores patrocinador Nike i signar amb l'empresa italiana de roba esportiva Kappa. "Tenen una herència meravellosa que es remunta als anys 90, quan eren una marca molt potent, amb una estètica retro que volíem recuperar", diu Philipakos. El club va pactar amb Kappa oferir als directius de l'entitat el control creatiu del disseny. La idea era clara: no es podien permetre que, com passa a la majoria de clubs, fos la marca la que decidís el disseny i causés, de vegades, el desencís entre els aficionats.

El resultat va ser una col·lecció de quatre samarretes per a la temporada 2021-22 inspirades en els colors i els racons més coneguts de la ciutat. Des de llavors, cada any les samarretes han sorprès encarregant la feina al dissenyador Mirko Borsche. El club ha presentat samarretes que recorden els gondolers, els colors de la bandera de la República de Venècia i la llum quan cau el sol sobre la llacuna. Cada any, la gent les exhaureix per internet. Gent que segurament ni sap quins jugadors juguen al Venècia. Gent que ni sap si guanyen o perden els partits. "Les noies les porten als festivals de música, els nois les fan servir quan van a la universitat. Les venem a més de setanta països, és una bogeria. El 96% de les vendes són de fora d'Itàlia", diu Philipakos, que admet que va ser clau promocionar les samarretes fent sessions de fotos amb models, especialment dones, en comptes de futbolistes. "Era una manera de dir que la pot fer servir tothom, que la samarreta la pots portar cada dia", afegeix aquest home d'origen grec que ara compagina la feina al Venècia amb la de CEO al Kallithea, un club grec comprat pels mateixos accionistes del Venècia que aposta pel mateix camí amb samarretes que llueixen models.

Dels anys 80 a l'actualitat

La relació de la moda i el futbol neix els anys 80 a Itàlia, quan els clubs grans del país van veure que podien fer negoci venent samarretes als aficionats. Fins llavors, la gent portava una bufanda feta a mà a l'estadi. Durant aquells anys es van començar a fer productes oficials dels clubs i samarretes que l'afició podia comprar. Els grans equips italians van refer els escuts dels clubs, per fer-los atractius als joves, contractant dissenyadors. El 1990, quan el Mundial es va fer a Itàlia, el partit inaugural va fer-se en una de les capitals de la moda, Milà. I els organitzadors van fer una desfilada de moda sobre la gespa, poc abans de veure com el Camerun sorprenia l'Argentina de Maradona. Unir moda i futbol ja no era un pecat.

I alguns dissenyadors ho han anat demostrat, com el rus Gosha Rubchinskiy amb la seva col·lecció SS18 Collection, on agafava samarretes i xandalls precisament del Mundial del 1990. També marques com Balenciaga i Bikkembergs farien col·leccions inspirades clarament en aquest esport. De fet, el belga Dirk Bikkembergs, que admetia que no en sabia gaire, de futbol, va obsessionar-se amb aquest esport quan va arribar a Itàlia, fins al punt que el 2005 va comprar un modest club regional, el FC Fossombrone, per convertir-lo en el seu experiment personal. El va rebatejar FC Bikkembergs Fossombrone. "Explorarem la relació entre estètica i esports, entre la moda i el futbol", afirmava, sense deixar de cuidar el que passava a la gespa. El club, que tenia la seu en un petit poble de la regió de les Marques, va començar a jugar amb samarretes ben vistoses i va aconseguir l'ascens de cinquena a quarta. El 2010, Bikkemberbergs va posar punt final a l'experiment i es va vendre el club.

Però segurament ha estat en la darrera dècada quan la moda ha entrat per la porta gran a l'esport rei. Els darrers anys, el PSG francès ho ha entès i ha cuidat molt la seva marca amb acords com el de Nike per fer samarretes inspirades en la cèlebre col·lecció de bàsquet dels anys 90 Air Jordan. Té sentit, perquè el PSG és el club d'una de les capitals de la moda. I un club molt vinculat al disseny, perquè en els seus primers anys de vida un dissenyador important va ser-ne president i va dissenyar una de les samarretes més boniques de tots els temps: Daniel Hechter, que s’havia fet ric amb la moda prêt-à-porter i era soci de l'actor Jean-Paul Belmondo. Els darrers anys, el PSG ha entès que calia crear complicitats amb una estètica de carrer, urbana, per promocionar que la gent portés tot el dia la seva roba, com havia passat els anys 90 amb la moda de Nike inspirada en el jugador de bàsquet Michael Jordan.

A Itàlia, l'èxit del Venècia ha inspirat la resta de clubs, com l'Inter i el Roma. Els romans, també en mans nord-americanes, acaben de tancar un acord amb Adidas on exigeixen dissenys amb un toc retro i urbà. En el cas del Roma ha estat clau també l'element d'identitat, que la gent senti que la samarreta té un sentit. Així, quan l'any passat el club es va quedar sense patrocinador principal per a la samarreta, en comptes de deixar l'espai buit hi van posar quatre lletres: SPQR. És a dir, Senatus Populusque Romanus, la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, en referència al govern del vell Imperi Romà. La samarreta es va vendre molt més que abans. "Si la gent percep que fas dissenys bonics, però sense una idea darrera, es nota", afirma Philipakos.

Exemples com aquests s'han anat estenent per Europa. L'Arsenal anglès, per exemple, ha firmat un acord amb la marca de disseny LA Boutique 424 per crear roba del club allunyada del futbol, que permet portar productes oficials dels gunners al carrer. Moda inspirada en el hip hop, l'skate i altres modes urbanes. De fet, una de les darreres iniciatives del club ha estat encarregar a la dissenyadora Stella McCartney una línia de roba urbana, a més de cuidar la samarreta de l'equip femení. Fa uns anys, el Reial Madrid va oferir al dissenyador japonès Yohji Yamamoto fer el disseny de la seva tercera equipació, de color negre amb un drac gravat.

Al Barça, els darrers anys també s'ha buscat la complicitat amb artistes populars, com Bad Gyal, per deixar clar que la samarreta no és només per anar a l'estadi. Aquest any, per exemple, el club ha signat un acord amb la marca de roba urbana neerlandesa Patta, que li permet fer servir l'escut i colors del club. Si bé l'empresa es va fundar el 2004, la línia de roba Patta va néixer el 2010 amb dues col·leccions de temporada. Fent pactes amb artistes com grafiters, músics i esportistes urbans com skaters, Patta s'ha fet un espai i ara ja pot col·laborar amb el Barça. "Crear ponts amb idees que no són de l'esport permet treure les samarretes de l'àmbit esportiu. Nosaltres hem buscat l'elegància i les imatges venecianes, uns altres clubs busquen crear complicitats amb les noves tendències urbanes, per fer que els joves la sentin seva", admet Philipakos.

Una nova vida per a les samarretes del passat

La relació entre la moda i el futbol ha començat a explorar nous camins, fora dels clubs. Per exemple, amb gent com la dissenyadora Diana Al Shammari, que es fa dir The Football Gal i aposta per agafar samarretes de futbol velles i fer-les seves. Si portar samarretes del passat és tota una moda que fa parar bojos els col·leccionistes, Al Shammari ha apostat per anar més enllà modificant-les i cosint-ne nous detalls a mà. L'octubre del 2022, per exemple, va presentar un model on agafava una tercera equipació de la selecció japonesa de fa anys, un disseny poc recordat, per fer-lo més bonic amb flors de cirerer. Fa poc, el jugador del Barça Jules Kounde va arribar al camp abans d'un partit contra el Celta portant-la. Kounde forma part de la llarga llista de futbolistes apassionats de la moda, com Héctor Bellerín.

Un altre exemple de la creixent complicitat entre moda i futbol és el mexicà Antonio Zaragoza, que va marxar del seu país per formar-se a París, on va crear la marca Liberal Youth Ministry. Inspirant-se en modes juvenils, primer va fer roba influïda pels videojocs. Però aquest any ha arribat a la Setmana de la Moda de París amb una col·lecció que ha fet per a l'equip de futbol del qual és seguidor, les Chivas de Guadalajara. "Soc un gran aficionat del futbol, m'agrada el que representa Mèxic i uneix la gent”, afirma. "Hi ha una moda elitista, allunyada dels carrers. I una moda que vol veure què passa fora dels palaus. A mi m'agrada una moda viva. I per això veia ideal el futbol i les Chivas", afegia el dia de la presentació de la col·lecció. “Quan vaig crear la meva marca el 2016 es deiaWeimar Youth, en homenatge a un poema de William Burroughs que per a mi representa els primers actes de rebel·lia, els primers punks de la història. Vull parlar d'una joventut global. M'agrada tot allò que parla de la llibertat. I per a molta gent, anar a un estadi és llibertat".

L'èxit de l'estètica del futbol, especialment la retro, ha fet els darrers anys que algunes marques de roba, com Umbro, llancin al mercat col·leccions inspirades en samarretes dels anys 90 sense tenir relació amb cap club. Senzillament, apostant per una estètica que ja ha trobat un espai fora dels estadis. Ho han fet copiant els dissenys dels anys 80 i 90, amb samarretes i jerseis que remeten a les imatges de jugadors internacionals d'aquells anys. Aquest any, la marca Louis Vuitton ha treballar amb el músic i artista Pharrell Williams, que va apostar per una col·lecció inspirada en les samarretes de futbol per desfilar a París. De fet, portar pel carrer samarretes de futbol ha estat rebatejat com a Bloke core, una tendència que han posat de moda persones com la influencer italiana Clara Ferragni. Es tracta de portar una samarreta de futbol amb faldilles, shorts o botes de marca.

Algunes marques comercials com la cervesa Voll Dammhan llançat al mercat la seva samarreta d'estil futboler, demostrant l'èxit d'una roba que abans només es podia portar per suar-la jugant o patint en una graderia. Ara la pots portar a un restaurant elegant: alguns et miraran amb desaprovació i d'altres amb admiració.