La crisi sanitària reforça pagesos i fabricants de les Balears

La crisi del coronavirus ha afectat la nostra realitat més quotidiana i ha tingut conseqüències en tots els sectors econòmics. Però no tot són males notícies. Si fins ara els consumidors cercaven preus baixos i competitius, ara les compres també es fan en clau local. “De ben segur que hi ha contribuït la imatge dels pagesos, que no han aturat de fer feina i que, a més, han recorregut i desinfectat amb els tractors els carrers de pràcticament tots els municipis de les Balears”, explica el gerent de la cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual. Com molts altres pagesos, d’ençà que començà la crisi sanitària, aquesta cooperativa agrícola continua repartint a domicili setmanalment centenars de caixes de verdura i hortalisses de quilòmetre zero. I ho fan agricultors i ramaders, servint nous clients que han optat per comprar directament als productors de les Illes.

No només el sector primari ha vist florir nous públics convençuts del valor d’allò que es fa més a prop de casa. Refrescos, roba, calçat, complements de la llar i les noves propostes gastronòmiques beuen de les tendències que posen els productes de quilòmetre zero al centre dels negocis. És el cas de la cocteleria Chapeau 1987 de Palma. Aquest bar ha cedit el protagonisme de les begudes alcohòliques a tot allò que neix a Mallorca. Així, la mel, els albercocs, les olives, el fonoll marí, les tomàtigues de ramellet o els melons i les síndries són els elements que condueixen el viatge per la mar, el pla i la Serra que proposen els dotze còctels de la carta que han presentat aquesta setmana. A més, els tassons en què serveixen les begudes són locals, dels vidriers de Lafiore i del ceramista de Pòrtol Pere Coll.

Conscienciació dels consumidors

“Podem esperar un gir envers el consum de productes locals, perquè les dificultats en la distribució logística durant l’estat d’alarma han conscienciat els consumidors de la importància de mantenir forts la indústria i el comerç locals en cas que hi hagi episodis que ja no semblen tant de ciència-ficció, com les pandèmies o els fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic”, comenta la gerent de l’Institut de Desenvolupament Industrial i Empresarial de les Illes Balears (IDI), Mariona Luis.

Durant l’estat d’alarma, tothom ha conegut el valor real de les botigues i els mercats que hi han estat sempre. Són els que a cada poble i a cada barriada han aixecat puntualment la barrera per acompanyar els clients en els pitjors dies de la pandèmia. I malgrat la tornada a l’activitat de les grans superfícies, molts dels nous clients que han fet durant el confinament mantenen, per ara, l’hàbit d’anar a la botiga. “Almenys a comprar la fruita, la verdura i el peix sempre venc al mercat; m’agrada la confiança que s’ha creat i a ca nostra ens agrada el gust que tenen l’hortalissa, la fruita i el peix que han crescut aquí”, conta Jaume Bernat, un dels clients habituals del mercat de l’Olivar de Palma.

Però, a més, els tècnics de l’IDI estan convençuts que “la presa de decisions de consum es fan també amb criteris mediambientals i socials; per això, cal tenir en compte que els clients es fixen en la imatge corporativa de les empreses”. Així ho afirma la nova Guia per al canvi estratègic empresarial, que ha elaborat l’Institut per al sector industrial de les Balears. “Per això és important que tothom estigui obert a la venda online, no només per vendre si s’ha d’abaixar la barrera, sinó per poder explicar al món què feim, què venem i quins són els valors afegits dels productes que fan les empreses d’aquí”, apunta Mariona Luis.

Aposta pel producte local

L’aposta ciutadana creixent per la producció local ha quedat clara fins i tot a les grans empreses. La marca de cerveses d’origen mallorquí Rosa Blanca, que ara fabrica la cerveseria Damm, s’ha volgut sumar al suport per al comerç de proximitat i ha afegit botelles sense recàrrec en les comandes a domicili que els ciutadans han fet a diferents restaurants, forns, formatgeries, pagesos i ramaders de les Illes. Aquesta campanya de màrqueting, en forma d’acció de suport als productors locals, cerca una vinculació, precisament, amb els productes agroalimentaris que es fan a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

“És cert que fer producte local és un valor afegit. A més, els consumidors d’aquí han volgut tastar els nostres productes més que mai i, com que no volem perdre’ls, continuarem fent els nostres pastissos i les postres de sempre. Però també volem innovar amb coques dolces que es puguin menjar cada dia i puguin servir de substitut, per exemple, de les magdalenes industrials”, explica el responsable de Postres Tudurí, Carles Tudurí. “Es tracta precisament d’això, d’analitzar les noves tendències de consum i les noves necessitats per poder redefinir productes i serveis”, assenyala la gerent de l’IDI, Mariona Luis.

A l’altra cara de la moneda hi ha els petits fabricants, productors i comerciants, que veuen el futur més negre. “És el cas de molts petits cellers o els productors d’oli de qualitat que ho passen malament, perquè fins ara venien els productes directament de la fàbrica o en petites botigues selectes a clients majoritàriament estrangers”, diu Nofre Fullana, el coordinador de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema). “Ara aquests clients no hi són i a les botigues de tota la vida molta gent hi va a cercar productes més de cada dia”, lamenta.

I és que la frenada en sec del sector turístic també ha afectat els negocis i els projectes de dissenyadors, fabricants de moda i de productes per a la llar de les Illes, que tenien en els turistes el seu gran nínxol de mercat. “Tot i això, continuarem lluitant i fent feina perquè sabem que aquelles persones que volen teles de llengües, si fa falta, estalviaran per venir a comprar-ne perquè és un producte únic que només feim aquí, però que procuram que evolucioni col·laborant amb diferents dissenyadors”, afegeix Biel Riera, un dels responsables de l’empresa tèxtil Teixits Riera.

Per lluitar contra aquesta realitat, les administracions prenen part de les iniciatives de màrqueting de les grans marques. Per exemple, el Consell de Menorca intenta que l’efervescència del producte local es mantingui i perduri en el futur. “Be de Menorca” és l’eslògan de la campanya promocional que el Consell insular mantindrà fins a l’hivern amb els productors i els consumidors menorquins com a protagonistes. I és que, com explica el distribuïdor de fruita i verdura Joan Méndez, “quan aquí no hi havia res, ja hi havia pagesos; aquesta aturada ens ha fet conscients que no podem viure només dels turistes. Clar que han de continuar venint, però hem de fer que tastin bons enciams, bones síndries i bons melons, i no els hem de permetre que només comprin la cervesa que importam de ca seva”.