Sanitaris per la Llengua agafa força i ja suma 738 adscrits: "Som molts més dels que ens pensàvem"

PalmaEl moviment Sanitaris per la Llengua avança a bon ritme i ja són 738 els professionals que s'hi han adherit amb la intenció de donar suport a l'ús normalitzat del català dins el sistema de salut. La decisió de crear aquest moviment es va precipitar després de la decisió de la conselleria de Salut de suprimir el requisit lingüístic per accedir a una plaça.

A partir d'aquí, s'han creat unes xapes identificatives que s'han fet arribar als professionals interessats, que les llueixen a les solapes de les seves bates o pijames. D'aquesta manera, mostren als pacients que es poden dirigir a ells en la llengua pròpia de les Balears. L'acollida del sector ha estat positiva i, de fet, la primera tramesa d'adhesius es va esgotar ràpidament. El 14 de febrer va començar el repartiment de la segona tramesa i es va iniciar la tramitació de la tercera tongada.

Els protagonistes del moviment estan contents amb l'evolució. "Quan ens vàrem ajuntar no teníem gaires expectatives. Ens ha servit per veure que, en aquest àmbit, que no hi havia un precedent aquí a les Balears, som molts més els que estam preocupats per l'estat del català dels que ens pensàvem", assenyala Tomeu Ramis, metge anestesiòleg de l’hospital Son Espases i secretari del grup. Per altra banda, Sanitaris per la Llengua també valora positivament la resposta dels companys de feina. "En els nostres llocs de treball, la resposta ha estat positiva de manera pràcticament unànime", diu Ramis.

Activisme transversal

Més enllà de donar suport a l'ús normalitzat del català dins els centres, Sanitaris per la Llengua també ha fet altres intervencions vinculades a donar suport a la presència de la llengua pròpia en els diferents entorns de l'àmbit de la salut. Per exemple, han mostrat malestar pel poc us del català que fa el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) en les seves convocatòries, comunicats col·legials, documents, activitats i en la revista Metges.

A la missiva dirigida a l'òrgan, varen explicar que el COMIB és una entitat a la qual estan obligatòriament col·legiats tots els metges en exercici i que ostenta la representació oficial de tots els facultatius en determinats àmbits. Per aquest fet, els sanitaris creuen que és obligatori l'ús de la llengua pròpia i cooficial de les Illes en dirigir-se als col·legiats i en l'activitat dirigida als ciutadans, en lloc de fer-ho només en llengua castellana, com es fa habitualment, amb algunes excepcions, com a la pàgina web del Col·legi. Arran de la protesta, el COMIB va convocar a una reunió Marc Bonet, anestesiòleg de Son Llàtzer i coordinador del moviment: "Va ser bastant profitosa i s’hi va evidenciar bona sintonia amb el president del COMIB, Carles Recasens", assenyala Tomeu Ramis. "Es va establir el compromís per part seva de deixar triar en quin idioma volem les comunicacions del Col·legi i d'augmentar la presència del català a la revista Metges", afegeix.

Per altra banda, Sanitaris també ha aixecat la veu davant la falta de material de lectura en català a l'hospital de dia d'Oncologia de l'hospital Son Llàtzer, entre altres accions. "Hi pots llegir en castellà, anglès, francès i alemany, però en català no. La cara amable de la malaltia és l'empatia, sobretot en aquests moments tan delicats", ha denunciat el moviment a xarxes.

El català, al centre de la comunicació

Sanitaris per la Llengua neix amb una voluntat ferma de servir de mur de contenció contra els atacs i la manca de presència del català a la sanitat. A partir d'aquí, les seves accions tenen com a punt de partida les premisses següents:

• El centre de la relació sanitari-pacient és la comunicació. Que es pugui fer en la llengua pròpia és un dret i una necessitat del pacient.
• L'expressió de tot patiment ha de poder ser en la llengua en què un viu, sent i pensa.
• Que el pacient s'expressi en el seu propi idioma és beneficiós per a una bona diagnosi.
• El sanitari ha de poder atendre el pacient en la seva llengua quan parla en una les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma.
• El pacient illenc catalanoparlant té tot el dret a ser atès en català, igual que tot altre ciutadà europeu en la llengua pròpia al seu lloc de naixement.
• Als Sanitaris per la llengua ens importa exercir bé la nostra professió i defensam el dret dels pacients illencs a poder comunicar-se en tot moment en la llengua oficial que vulguin.
• La incorporació d’un nombre substancial de professionals que no coneixen el català també n’afavoreix la reculada, però també que els professionals catalanoparlants (tant si ho són d’origen com d’adopció) en fan un ús molt restringit en els seus llocs de treball.