MadridEls casos de trombosi en persones vacunades recentment amb la vacuna d’AstraZeneca han portat Espanya a sumar-se als països que han decidit suspendre temporalment l’administració de la vacuna desenvolupada per Oxford. Sanitat va anunciar ahir la suspensió durant dues setmanes -a l’espera del dictamen que ha de fer l’Agència Europea de Medicaments (EMA)- de la immunització amb la vacuna d’AstraZeneca després de reunir d’urgència el Consell Interterritorial per comunicar-ne la suspensió “cautelar i temporal” a les comunitats autònomes. Alemanya, França i Itàlia havien pres la mateixa decisió “per precaució” hores abans. Suècia i Letònia també s'han sumat a la suspensió temporal aquest dimarts.
Després de dies de certa confusió per la retirada d’alguns lots de la vacuna d’AstraZeneca per l’alarma generada per una trentena de casos a Europa de trombosi en persones que s’havien vacunat, ahir Espanya i els altres tres països europeus van decidir actuar amb més contundència. La raó, segons va explicar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, és l’aparició durant el cap de setmana de nous casos de trombosi que, a diferència dels anteriors, és un tipus “poc freqüent” entre la població general. Aquests casos “van disparar les alarmes” i van fer canviar “la valoració del risc”.
Mal de cap “inusual i invalidant”
Es tracta d’una trombosi venosa cerebral que cursa amb una disminució de plaquetes, una forma rara de trombosi, segons Darias, “que surt dels patrons coneguts” i que té similituds amb complicacions derivades del covid-19. El símptoma principal és un mal de cap molt fort, “inusual” i “invalidant”. En la població general, sense vacuna, la incidència és d’1,3 casos per cada 100.000 habitants/any i la pateixen més les dones que els homes. No es coneixen les causes exactes que la provoquen, però és un tipus de trombosi associada a l’embaràs i al postpart, a l’ús d’anticonceptius orals i a malalties de tipus autoimmune, entre d’altres.
Segons Sanitat, hi ha onze casos d’aquest tipus de trombosi d’entre 17 milions de persones vacunades. Un d’ells s’ha detectat a Espanya, tot i que no n’han transcendit més detalls. Darias només va revelar que la persona afectada s’està recuperant. A Noruega se n’han detectat almenys tres casos en els últims dies: un d’ells és el d’una sanitària que estava hospitalitzada feia dos dies i ahir va morir. Es tracta d’una dona de 50 anys sense malalties prèvies que havia rebut la vacuna feia una setmana.
“Són molts pocs casos”, va subratllar la directora de l’Agència Espanyola de Medicaments, María Jesús Lamas. “Però pensem que és prudent” aturar la vacunació “fins que es practiqui una estimació de risc” i es pugui determinar si els casos de trombosi tenen relació amb la vacuna. Lamas va recordar que les probabilitats d’efectes adversos existeix amb qualsevol medicament però que amb la vacuna d’Oxford “és altament improbable”. Darias, igual que havia fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una crida a la tranquil·litat.
La decisió, dijous
L’EMA té previst reunir-se avui per analitzar tota la informació científica sobre aquests possibles efectes secundaris i ha convocat també una trobada extraordinària el 18 de març per prendre una decisió definitiva. Tot i això, ahir mateix, en una compareixença al Parlament Europeu, el científic de l’EMA responsable de l’estratègia de vacunes, Marco Cavalieri, va insistir que ara per ara les dades no mostren que hi hagi més riscos que beneficis en l’ús de la vacuna d’AstraZeneca i que, per tant, es pot continuar aplicant. Tot i això, s’està fent una nova revisió d’urgència per si calgués desaconsellar-ne l’ús en certs col·lectius més vulnerables o amb patologies.
La suspensió d’Espanya, França, Alemanya i Itàlia són els últims casos en el degoteig de baixes i es produïen només hores després que el govern dels Països Baixos anunciés també l’aturada temporal de l’administració de la vacuna, arran de les sospites que podria estar relacionada amb l’aparició de coàguls en algunes de les persones que l’havien rebut. Irlanda també n’havia anunciat la paralització diumenge, com havien fet Àustria, Dinamarca, Estònia, Lituània, Noruega, Islàndia i Tailàndia.
Els fets s’estan estudiant i ara per ara no hi ha cap prova concloent que vinculi la vacuna amb els trombes, però els nous casos s’uneixen als que ja s’havien detectat al llarg de la setmana a Àustria, Dinamarca i Itàlia, alguns dels quals també van acabar provocant la mort dels pacients. Malgrat tot, tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com l’EMA no veuen motius per deixar d’utilitzar la vacuna i recomanen mantenir-la. Les dosis de la vacuna d’AstraZeneca es continuen utilitzant amb normalitat en molts països europeus, el que més el Regne Unit, on el remei desenvolupat per científics de la Universitat d’Oxford ha sigut clau per a una campanya que ja ha cobert, almenys en una primera dosi, més de 24,4 milions de persones.
La farmacèutica es defensa
AstraZeneca va assenyalar en un comunicat que ha analitzat els efectes de més de 17 milions de dosis administrades entre el Regne Unit i la UE i que fins ara no ha trobat “cap prova d’un risc més elevat d’embòlia pulmonar, trombosi venosa profunda o trombocitopènia [baix nivell de plaquetes]”. De fet, parla de menys d’uns quaranta casos de trombes. “El nombre d’aquest tipus d’episodis registrats amb la vacuna d’AstraZeneca contra el covid-19 no és més elevat que el nombre que s’hauria pogut donar naturalment entre la població no vacunada”, defensa la farmacèutica.
Moments clau de l’alarma que sacseja Europa des de fa deu dies
Dinamarca dona l’alerta i cauen les fitxes de dòmino
Dijous de la setmana passada Dinamarca, Noruega i Islàndia van suspendre la vacunació amb AstraZeneca. Però va ser la decisió danesa, després d’un mort, la que va començar a fer caure les fitxes de dòmino. A més, quatre dies abans Àustria i Itàlia havien retirat del procés d’administració dos lots específics de la vacuna. A Àustria va morir una infermera després de ser vacunada.
L’Organització Mundial de la Salut i l’Agència Europea criden a la calma
El mateix dia que Dinamarca va llançar l’alerta, tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com l’Agència Europea de Medicaments (EMA) es van pronunciar sobre la informació: malgrat que es continuen avaluant totes les vacunes que lluiten contra el covid com a part del procés normal de la implementació d’un nou medicament, els dos organismes no troben una relació directa entre els problemes circulatoris i l’administració de les vacunes. El 10 de març s’havien informat 30 casos d’esdeveniments tromboembòlics entre prop de 5 milions de persones immunitzades.
Un tipus de trombosi poc comuna associada al covid
Durant el cap de setmana passat es van detectar onze casos d’una trombosi rara -un dels quals a Espanya- que van fer créixer més l’alarma. La malaltia té similituds amb complicacions derivades del covid-19. El símptoma principal és un mal de cap molt fort. La incidència és d’1,3 casos per 100.000 habitants. Entre els 17 milions de persones ja vacunades amb Oxford n’hi ha hagut 11.
Els grans d’Europa opten per aturar AstraZeneca
Una altra reacció en cadena es va registrar ahir després que Alemanya primer, Itàlia després, que ja havia retirat un lot, seguidament França i, per acabar, Espanya decidissin aturar la campanya amb la vacuna d’Oxford. El dia abans, de fet, tant els Països Baixos com Irlanda havien actuat de manera similar. AstraZeneca no entrega prou vacunes a la UE i ara la UE s’hi torna.
L’EMA es pronunciarà dijous
Mentre que el Regne Unit continua administrant la vacuna d’Oxford, i garantint-ne la seguretat, l’Agència Europea de Medicaments anuncia que el seu comitè de seguretat es reunirà avui i que dijous, amb totes les dades recollides sobre la taula, es pronunciarà sobre si és aconsellable o no continuar amb la campanya amb AstraZeneca.
