Cooperació humanitària

La sanitat, una prioritat de la cooperació balear al Senegal

Reflexions sobre la importància del projecte de millora de l’accés als serveis sanitaris a les illes Bliss Karone

El batle de Kafountine David Diatta, amb altres responsables del projecte durant el llançament de la intervenció.
ONGD TASNI
20/11/2023
3 min

SenegalEls Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són fonamentals per al món de la cooperació internacional, ja que aborden desafiaments com la pobresa i el canvi climàtic, promouen la col·laboració i l'enfocament integral per crear un futur sostenible per a tothom.

L'accés a la salut en zones rurals del Senegal és crucial, ja que les comunitats sovint manquen d'infraestructures i serveis mèdics, fet que crea desigualtats i augmenta la vulnerabilitat davant malalties, especialment en dones i nins. Per al Fons Mallorquí de Cooperació i la DG de Cooperació del Govern balear, els drets als serveis socials bàsics com la salut, l’educació, l’aigua i el sanejament són les prioritats que impulsen a través de les seves intervencions i finançament. En aquest sentit, el Senegal ocupa una prelació en referència a altres països africans per ambdues agències.

El Fons Mallorquí i la DG de Cooperació del Govern balear financen una iniciativa de l'ONGD mallorquina TASNI, com és el programa de millora d’accés als serveis sanitaris, el qual té com a localització quatre illes situades a la regió del sud de la Casamance.

Banna Diatta al centre de salut de Kafountine.

“Més enllà de l’educació, la manca d'aigua potable i l'economia feble, la salut constitueix el coll de l’embut per als residents de les illes Bliss Karone”, explica el batle del municipi David Diatta. I continua: “Les àrees d'intervenció d'aquest programa constitueixen una preocupació per a nosaltres, les illes estan molt apartades i incomunicades. Per evacuar els malalts, els seus habitants es troben amb dificultats enormes; per la qual cosa, aquest projecte va arribar en el moment oportú. Tenint en compte els seus escassos mitjans, l'Ajuntament troba aquí un benefici en l'atenció sanitària i social dels habitants d’aquestes illes”.

La comare responsable del centre sanitari més proper a les illes, Banna Diatta, ho constata:  “De vegades rebem dones embarassades que no acudeixen a les seves visites de seguiment, i un dels motius és l'aïllament acusat de la zona, fet que no facilita el desplaçament i genera complicacions mèdiques. A través d'aquest programa esperam que tots aquests problemes es resolguin per a la gran felicitat de les dones”.

El principal repte de la sanitat al Senegal és l'accés limitat als serveis de salut, especialment a les zones rurals, com és el cas de les illes Bliss Karone, juntament amb la lluita contra malalties com la malària i la desnutrició. Les mancances en infraestructures i personal mèdic qualificat contribueixen de manera substancial a aquesta situació i, al final, el pes de la gestió diària dels pacients recau en gran part en els agents de salut comunitària, que són persones voluntàries de la mateixa comunitat, sense cap remuneració per part de l’Estat. El responsable sanitari de la zona i del projecte al Senegal, Moustapha Kelountan Sané, explica que “el projecte no se centra només en la dotació d’infraestructures i equipament, sinó que comprèn també un pla de formació dirigit als agents comunitaris de les illes i un procés participatiu, mitjançant el qual la població i els responsables decidiran quines estratègies prendre per fer-ne l’acompanyament econòmic i garantir la sostenibilitat dels serveis”. I és que, sovint, construir infraestructures per als projectes de cooperació no representa més dificultats que les de finançament i logística, però el repte recau en fiançar les noves dinàmiques o serveis que es creen. El punt clau per fer-ho és mitjançant una bona identificació de les persones imprescindibles en les intervencions que lideraran la intervenció, a més d'una implicació activa per part de la població destinatària durant el cicle de vida d’un projecte. 

stats