Sanitat debat ara endarrerir les segones dosis de Pfizer i Moderna entre els menors de 80 anys

Madrid / BarcelonaEl ministeri de Sanitat està disposat a endarrerir fins a vuit setmanes les segones dosis de Pfizer a les persones que tenen menys de 80 anys, cinc setmanes més que el criteri actual de vacunació, que són 21 dies entre la primera i la segona injecció. Fins ara, el govern espanyol s'havia mostrat reticent al canvi que demanaven la Generalitat de Catalunya-partidària d'endarrerir fins a sis setmanes la segona vacuna- i altres comunitats com Madrid o Andalusia, però l'empitjorament de l'evolució epidemiològica a bona part de l'Estat fa més important que mai "vacunar com més aviat millor el major nombre de persones més vulnerables", segons recull l'esborrany de la sisena actualització de l'estratègia de vacunació publicada per Efe.

Fonts del govern català han confirmat a l'ARA la intenció de debatre a la comissió de salut pública de dimarts l'espaiament de les segones dosis -més de 21 dies en el cas de Pfizer i més 28 dies en el de Moderna- per agilitzar les campanyes de vacunació de la població menor de 80 anys. Entre les persones de més edat, però, se seguiran fent servir els mateixos criteris i s'hauran de complir els calendaris ordinaris.

La proposta d'endarrerir les segones injeccions de les vacunes amb tecnologia d'ARN missatger és un dels punts més importants del debat entre el ministeri dirigit per Carolina Darias i les comunitats autònomes aquest dimarts. Si hi ha consens, aquest canvi es podria aprovar dimecres a la comissió interterritorial. De moment Sanitat no ha volgut confirmar la informació, per bé que fonts governamentals admeten que hi ha "molts debats oberts i propostes sobre la taula" per anar actualitzant l'estratègia de vacunació.

Si finalment s'acordés l'espaiament per sobre del temps descrit als prospectes, Espanya adoptaria l'estratègia de vacunació del Regne Unit. El debat, a més, es planteja a poques hores que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) es pronunciï, en una compareixença prevista per a aquest mateix dimarts, sobre l'administració de la vacuna de Janssen, la distribució de la qual ha estat suspesa temporalment mentre s'estudia la seva relació amb uns pocs casos de trombosi.

Pfizer, la "columna vertebral" d'Europa

A hores d'ara el gruix de les campanyes de vacunació europees depenen gairebé en exclusiva de l'arribada setmanal dels vials de Pfizer, que la Comissió Europea considera el productor més "fiable" i la "columna vertebral" de les estratègies de vacunació per la regularitat amb què lliura els lots.

Tampoc no és cap secret la predilecció de la Comissió Europea per la vacuna nord-americana, molt menys després de la polèmica entorn als raríssims i greus casos de trombosi relacionats amb AstraZeneca i la paralització de les entregues de les vacunes de Janssen per motius similars de seguretat. Així ho demostra el nou moviment de l'executiu comunitari, que ha activat una opció inclosa al contracte amb Pfizer -amb qui ja està també en negociacions per a noves adquisicions per al 2022 i 2023- per augmentar l'entrega de dosis de la companyia estatunidenca fins als 600 milions de dosis anuals. L'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, ha anunciat aquest dilluns la reserva i compra de 100 milions de vacunes addicionals per al 2021.

La Unió Europea té contractats 300 milions de vacunes de Pfizer (600 milions de dosis) i 230 milions de vacunes de Moderna (460 milions de dosis), així com 200 milions de vacunes d'AstraZeneca (400 milions de dosis) i 400 milions de vacunes monodosi de Janssen, l'administració de les quals està paralitzada.

El govern espanyol també preveu una acceleració del ritme de vacunació gràcies a l'arribada setmanal d'1,7 milions de dosis a partir del 26 d'abril –més de les inicialment previstes– i fins a finals de maig. A més, davant l'augment de vacunes que arribaran en els pròxims dies i setmanes, el govern espanyol està treballant per firmar un conveni de col·laboració amb les mútues d'accidents de treball i la fundació de la patronal empresarial CEOE perquè tant les mútues com les empreses col·laborin en la campanya de vacunació.

Així ho ha revelat el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista a Antena 3: "Tenen personal sanitari i locals que podrien posar-se a disposició de les autoritats sanitàries de les comunitats si així ho consideren convenient". Així, i més enllà dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, l'Estat es manté l'objectiu de tenir vacunat un 70% de la població a l'estiu.

Estudi sobre l'eficàcia d'una segona dosi

Sanitat també té pendent decidir si les persones de menys de 60 anys vacunades amb una sola dosi d'AstraZeneca –per a qui aquesta vacuna ara està desconsellada– rebran una vacuna diferent quan els toqui la segona dosi o bé si es quedaran només amb la primera que ja porten. Tot i que encara no hi ha estudis que demostrin l'eficàcia de combinar vacunes diferents, Sanitat i l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid han anunciat aquest dilluns que començaran un assaig clínic per investigar aquesta alternativa en els pròxims dies. L'estudi clínic abordarà la idoneïtat d'administrar Pfizer a aquesta població i es farà amb 600 voluntaris i en cinc hospitals de l'Estat, entre els quals l'Hospital Clínic i el de la Vall d'Hebron.

En cas que les persones que rebin la segona dosi de la vacuna de Pfizer tinguin un augment d'anticossos de més d'un 33% en comparació amb les que no la rebin, es conclourà que és millor combinar vacunes que deixar la població parcialment immunitzada (amb només la primera dosi d'AstraZeneca).