Divisió entre l'Estat i les comunitats per l'obligatorietat de les mascaretes i les autobaixes

Barcelona / MadridLa reunió extraordinària amb el ministeri de Sanitat per "unificar criteris" i arribar a un acord per recuperar mesures preventives davant l'onada de virus respiratoris d'hivern fracassa: tret d'uns pocs governs, entre els quals el català, la majoria de les comunitats autònomes han rebutjat la idea de la ministra Mónica García d'imposar l'obligatorietat de la mascareta als centres sanitaris. Davant d'aquest rebuig frontal, encapçalat per Madrid, l'Estat ha optat per la via de la imposició: a partir de dimecres, i si en un termini de 48 hores les comunitats no aporten propostes i arriben a un acord, n'imposarà l'ús a hospitals i els centres d'atenció primària (CAP) fent servir una declaració d'actuació coordinada en salut pública. "Hem parlat i hem reflexionat profundament sobre el paper de la mascareta per protegir tant pacients com professionals, com una mesura que és efectiva, de sentit comú, avalada per l'evidència científica i que és ben rebuda per la població”, ha assenyalat García.

Catalunya preveu publicar dimarts la resolució amb què es recupera l'ús obligatori de la mascareta en hospitals i centres d'atenció primària al Diari Oficial de la Generalitat. La conselleria de Salut també ha confirmat que està a favor de les declaracions responsables d'absència o autobaixes de tres dies per a persones amb malalties lleus; una mesura que la ministra ha anunciat que s'estudia en una entrevista a Onda Cero i que s'ha traslladat al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

La mascareta obligatòria és el principal front obert entre el ministeri i els governs autonòmics de cara a la gestió de l'epidèmia de virus d'hivern. Tret de Catalunya, el País Valencià, Aragó i Múrcia, les comunitats no s'han posat d'acord amb l'Estat i han deixat clar que s'estimen més deixar aquesta mesura com una recomanació. De fet, i des del 4 de juliol, quan va decaure la llei de mesures per la pandèmia, cada territori pot decidir si recomana o imposa la mascareta. La comunitat més bel·ligerant contra la idea de tornar a fer obligatòria la mascareta és Madrid. La presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha retret al ministeri que no hagi fet "absolutament res" en les últimes setmanes i que ara intenti "cridar l'atenció". "Els professionals sanitaris saben perfectament el que han de fer a cada moment", ha defensat.

Tampoc Castella i Lleó, el País Basc, Galícia o Castella-la Manxa volen fer que aquesta mesura sigui obligatòria, i Andalusia ha dit que esperarà a tenir "informes tècnics" abans d'elevar la recomanació. Davant d'aquesta resposta negativa majoritària, el ministeri ha decidit tirar pel dret i preveu imposar la mascareta obligatòria a partir de dimecres. Fonts de la cartera que dirigeix Mónica García han confirmat que aquesta mesura es pren en compliment de l'article 65 de la llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut, que permet la declaració d'actuacions coordinades en salut pública. Les mateixes fonts han precisat que la mesura es prendrà únicament per a hospitals i centres de salut, no en centres sociosanitaris o farmàcies, com estava inclòs en la proposta presentada al consell interterritorial.

Negociació oberta per a les autobaixes

L'altre punt de discòrdia és la proposta de les autobaixes. Segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri ja està treballant amb la Seguretat Social per trobar solucions "estructurals" davant un auge de contagis de la grip i el covid com l'actual i ha posat sobre la taula aquest tipus de tràmit, que és una reclamació històrica dels professionals de l'atenció primària. Amb tot, segons fonts del ministeri de la Seguretat Social, no hi ha cap negociació en marxa. L'objectiu de les autobaixes, que es basen en una declaració responsable per part del treballador, és evitar que els pacients s'adrecin a un centre de salut si no necessiten atenció mèdica i, així, estalviar la càrrega burocràtica que aquest tràmit suposa per als facultatius.

"No pot ser que li diguem a la gent que si tenen un quadre lleu no vagin al metge, però que hi hagin d'anar per obtenir un justificant de baixa", ha defensat el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla. En essència, assenyalen fonts del ministeri, evitaria que el metge hagi de fer de validador administratiu. La ministra García ha plantejat que, amb aquesta eina, els malalts només haurien de trucar a la feina per avisar que es troben malament, sense necessitat d'enviar cap comunicat mèdic o justificant en els primers tres dies. "N'hi hauria prou amb la paraula perquè l'absència estigui justificada", ha defensat.

Però, de nou, la majoria de les comunitats no estan d'acord amb aquesta mesura. La consellera de Salut de les Balears, Manuela García, ha rebutjat aquesta idea adduint que "és un acte mèdic" que requereix la participació d'un facultatiu de forma presencial o "en casos d'estreta relació" de manera telemàtica o telefònica. La necessitat d'una validació mèdica és l'argument que també han utilitzat Aragó i Andalusia. Madrid ha anat més enllà i ha qualificat aquesta eina d'"ocurrència per demostrar qui mana".

Les baixes automàtiques només s'han aconseguit implementar durant l'estat d'alarma per la pandèmia. L'any 2022, l'Estat les va autoritzar temporalment i amb una vigència de cinc dies, però ara el ministeri valora aprovar-les només per a un màxim de tres dies per donar resposta a l'escalada de contagis de virus respiratoris, que està tensant els serveis sanitaris. Només a Catalunya, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha explicat que s’esperen unes 10.000 visites diàries a les urgències dels hospitals i els CAP. En una entrevista a TV3, ha detallat que les urgències als hospitals han crescut un 23% i un 30% als CAP i ha anticipat que el pic de casos segurament serà a finals d’aquesta setmana o la que ve, amb alguna possible “rèplica” posterior.

Queixes de governs i sindicats

Segons Sanitat, les baixes automàtiques són una mesura sol·licitada per societats científiques i professionals de l'àmbit de l'atenció primària. De fet, en un document, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) ha defensat que els primers tres dies de baixa per malaltia comuna, el treballador no rep prestació econòmica, llevat de millora per via de conveni col·lectiu, "per la qual cosa una baixa breu no té rellevància econòmica per a la Seguretat Social". També la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) calcula que la mesura reduiria fins a un 20% les consultes als CAP. "Això ja es fa a altres països, però a Espanya sembla que es considera el treballador una persona inútil, incapaç d'assumir això", afegeix.

Per la seva banda, els sindicats es neguen a valorar la proposta perquè, diuen, encara no els ha arribat formalment. Amb tot, CCOO assegura que el problema no és que calgui desburocratitzar les consultes, sinó millorar l'accés dels pacients. Amb tot, es mostren a favor d'abordar l'anàlisi del sistema de baixes laborals. Des de l'UGT també han recordat que el sistema de baixes opera a partir d'una consulta mèdica inicial. "Sense aquesta intervenció no es pot iniciar el període de baixa. Això afecta totes les prestacions, tant si duren un dia com quatre, i com si duren més de vint dies", diuen en un comunicat. A Catalunya, Foment del Treball sí que s'ha posicionat en contra de la proposta de les autobaixes argumentant que, si no hi ha revisió mèdica, "no hi ha cap mena de cobertura jurídica" per no anar a la feina.