A la sanitat pública de les Balears només hi ha 71 psicòlegs

PalmaA les Illes hi ha 71 psicòlegs clínics que atenen a la sanitat pública, amb una ràtio de 5,9 professionals per cada 100.000 habitants, segons informa l’IB-Salut. Aquestes xifres se situen molt per davall de la mitjana europea, que és de 18, i especialment d’Alemanya, on hi ha 41 psicòlegs per cada 100.000 ciutadans. Tot plegat es tradueix en unes llistes d’espera que, ara per ara, no aturen d’incrementar-se. “La situació és preocupant, amb un temps d’espera que pot superar tranquil·lament els tres mesos”, assenyala Javier Torres, president del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB). “A Atenció Primària hi ha quatre psicòlegs, però també 20 places vacants. No sé si és per un tema econòmic, però, al final, qui ho paga és el ciutadà, a qui li deim ‘tens un problema, però fins d’aquí a més de dos mesos no et visitarem”, lamenta. “Per anar bé, hi hauria d’haver un psicòleg a cada centre de salut”, afegeix.

Els problemes de salut mental de la població no han aturat de créixer d’ençà de la pandèmia. Les dades aportades per l’IB-Salut constaten que el nombre de pacients que visiten el servei de salut mental per primer pic s’ha incrementat un 16% des del 2020. Ara bé, encara hi ha xifres que mostren una realitat més contundent. Les atencions per temptativa de suïcidi en el col·lectiu d’infants i joves han crescut un 27% i un 40% en el cas dels adults. Així mateix, els trastorns de conducta alimentària, entre els nins i joves, han augmentat un 20%. En el cas dels adults, la xifra d’atencions per aquesta causa s’ha disparat un 45%. Cal recordar que la creació de l’Oficina de Salut Mental de les Illes Balears el 2017 va suposar un punt d’inflexió per visibilitzar la incidència dels trastorns mentals, treballar per reduir-la i donar suport als que els pateixen.

Actualment, a l’IB-Salut hi ha 102 psiquiatres. Un d’ells és el president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Carles Recasens. “La demanda ha crescut de manera estratosfèrica. I l’increment principal no es dona en els trastorns greus, sinó que hi ha hagut una tsunami de trastorns d’ansietat, depressions lleus i trastorns adaptatius”, assenyala. Ell atén cada dilluns a la Unitat Bàsica de Salut de Lloseta i visita entre 15 i 20 pacients cada vegada. “Com fan també molts companys”, diu Recasens. “Se sobrecarrega l’agenda per poder atendre el màxim nombre possibles d’usuaris”, afegeix.

Dues o tres places per any

Una d’aquestes persones que requereixen atenció mental és Maria del Mar (prefereix no dir el nom). Té 33 anys i des d’en fa quatre té diagnosticat trastorn d’ansietat i depressió. “Vaig intentar anar al psiquiatre per la pública. Em varen donar cita per al cap de quatre mesos i, quan hi vaig anar, després de tant esperar, la cita va durar 25 minuts”. Va sortir del centre de salut amb diverses receptes de diazepam, lorazepam i somnífers, recorda. “El professional es va disculpar amb mi, per no poder dedicar-me més temps”, lamenta. Al final, va optar per anar a un psiquiatre privat. “Cada visita em costa 100 euros i hi vaig dues vegades al mes”, explica.

Un cas semblant és el de Marc (nom fictici), que té 34 anys, pateix depressió i encara no l’han atès. “Ara com ara encara esper que em donin cita amb un psicòleg de la Seguretat Social. La meva derivació, pareix, es va perdre pel camí”, diu.

Precisament amb l’objectiu de donar prioritat a la salut mental i incrementar els professionals públics que s’hi dediquen, la nova Conselleria de Salut ha creat una direcció general homònima. L’ARA Balears ha sol·licitat poder parlar amb la directora general, Alícia González, però la Conselleria de Salut ha declinat la proposta. Ara bé, fonts de l’organisme asseguren que incrementar els facultatius “és una prioritat clara”.

La raó principal de la falta de psicòlegs, segons Torres, és l’adjudicació de places que fa el Ministeri de Sanitat a les proves Psicòleg Intern Resident (PIR) –equivalents al MIR. “Any rere any, a les Balears tan sols se’ls adjudiquen dues o tres vacants, molt lluny de les que fan falta per cobrir la demanda. El 2022, només es varen convocar 20 places de psicòleg clínic per a tot Espanya”, explica. La seva posició contrasta amb la d’Alejandra Carmona, psicòloga clínica a Son Espases. Segons ella, no falten psicòlegs clínics, sinó que el problema és que no s’han fet les contractacions com calia. “Ningú deixarà de fer feina a la privada per un mes a la pública. Ara hi ha places en joc per les oposicions. No són de ningú i no es cobreixen,”, diu. I retreu que, malgrat crear-se un sistema de contractació de places de difícil cobertura, no s’hi han inclòs els psicòlegs.

Cura dels sanitaris

Les fonts consultades també incideixen en la necessitat d’intervenir en el sistema educatiu, per anticipar-se a possibles patologies mentals. “Els professors demanen que a les escoles hi hagi un psicòleg. El que no pot ser és que es pretengui que el docent compleixi aquesta funció. Són professionals molt ben preparats, però en el seu àmbit”, opina. 

 L’any passat, la Conselleria d’Educació, a través de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, va posar en marxa, en col·laboració amb el COPIB, un pla d’intervenció als centres educatius. Enguany tindrà una partida de 60.000 euros i 28 psicòlegs operatius. S’oferiran vuit sessions per alumne que ho necessiti, una de les quals és per avaluar-ne l’evolució. 

Carla (nom fictici) té 18 anys i va ser una adolescent solitària, trista i incapaç de centrar-se en els estudis, malgrat la voluntat de fer-ho. Ella recorda que els professors (tots) parlaven amb ella i intentaven trobar les causes de la seva situació. Però no ho aconseguien. Els pares no tenien mala intenció, però mai es varen preocupar dels seus estudis ni del seu estat emocional. Ara, quatre anys després, ha anat a professionals i ha fet el seu estat emocional al llarg dels anys. “Els resultats són clars. Tenia, i tenc, ara més, depressió”, lamenta.

En el cas de Lluís (nom fictici) , que té 42 anys i pateix esquizofrènia, li varen detectar la patologia quan en tenia 32. Malgrat que és una trastorn greu, no va aconseguir que el psiquiatre el visitàs amb una freqüència “adequada”. “Vaig haver d’anar al centre de salut i provocar un escàndol, perquè en aquell moment la cita que tenia era per al cap de sis mesos. Al final, me la varen avançar”, explica. Així doncs, en tots els casos de pacients exposats hi coincideix un fet: la dificultat per rebre atenció mèdica mental a la sanitat pública.

La nova direcció general podria obrir un nou horitzó. “És la primera d’aquestes característiques que hi ha a Espanya”, explica Recasens. Ara bé, “cal concretar què es farà”, afegeix. “Ha d’aportar visibilitat als problemes de salut mental però, sobretot, cal augmentar els recursos, amb una dotació pressupostària important”, assenyala. Ara per ara, “falten metges, psicòlegs i infermeres especialistes en salut mental”, precisa. En aquest posicionament hi coincideix Carmona, que també és vocal de psicologia de Simebal. “Hi hauria d’haver el doble de psicòlegs clínics que hi ha per anar bé, però s’han de duplicar amb ordre”, diu. I explica un problema amb què es troben els professionals. “No aturen de sortir projectes contra el suïcidi, del COPIB i d’Educació. Són projectes d’impacte immediat i, sense recursos a Atenció Primària i als hospitals, el que fan és bolcar més pes a les Unitats de Salut Mental”, es queixa. Tot plegat es tradueix en un augment de la pressió assistencial i repercuteix en el temps d’espera.

De fet, un dels punts en els quals la consellera de Salut, Manuela García, ha fet incís és que cal tenir cura dels professionals. Segons Carles Recasens, hi ha d’haver una implicació transversal. “No és només millorar les condicions laborals i reduir les càrregues de feina, sinó també que l’Administració escolti quan el sanitari tingui un problema”, reclama. En la mateixa línia, cal permetre que, si un professional vol desenvolupar un projecte d’investigació, el Servei de Salut “li ho permeti i estigui obert a explorar al seu costat”. “Hi ha casos de persones que intenten participar en projectes de cooperació o d’investigació, però no s’hi poden implicar per falta de temps. Perden la il·lusió i les ganes”, lamenta Recasens.

Amb tot, els principals beneficiaris d’una bona sanitat pública són els ciutadans, que reclamen una assistència sanitària mental de qualitat a la Seguretat Social. “Per sort, tenc els 200 euros per pagar el psiquiatre”, diu Maria del Mar. Però la pandèmia ha atacat la salut mental de moltes persones sense tants recursos, especialment dels joves. “Tenc amics que anaven al psicòleg i l’han deixat perquè no tenen feina i no el poden pagar”, assegura. Carla ho explica de manera contundent. “Si fa quatre anys algú hagués detectat què em passava i m’hagués posat en mans d’un professional, tal vegada avui estaria millor del que estic”. Fa cinc mesos que va iniciar un procés de teràpia combinada amb un psicòleg i un psiquiatre. “Quatre anys després, i per no haver-hi intervingut a temps, la depressió encara està més arrelada”, afirma.

LA VEU DELS PACIENTS

Lluís, 42 anys- Esquizofrènia

Lluís té 42 anys i des dels 32 pateix esquizofrènia. El 2013, quan va ser diagnosticat, l’estigma cap a la salut mental era molt pronunciat. Ell mateix es va trobar amb el rebuig. Va visitar la seva metgessa, al centre de salut Emili Darder, i li va explicar que, a la nit, patia al·lucinacions. Aquest va ser el senyal que el va alarmar. La sanitària, però, després d’escoltar-lo, va decidir no derivar-lo al psiquiatre. “Em va dir que el que tenia eren manies i que hi havia en espera gent que realment ho necessitava”. Finalment, va aconseguir cita. “El psiquiatre em visita cada tres mesos i s’alternen consultes presencials i telefòniques”, assenyala. Amb tot, Lluís complementa el seu tractament amb cites a la privada, amb el mateix psiquiatre que l’atén a la pública.

Marc, 34 anys- Depressió

“Faig meditació i prenc medicació, però el que m’agradaria és que un professional m’escoltàs, sense ànim d’empastillar-me”. Així explica Marc com conviu amb la depressió que l’acompanya des de fa dos anys. “Vaig anar al centre de salut i el metge va veure que no estava bé. Em va receptar medicació i em va posar en llista d’espera. Era de quatre mesos i me’n vaig afluixar”, explica. A partir d’aquí, va anar a un psiquiatre privat. “120 euros per visita”, recorda. Hi va anar tres vegades, però no s’ho podia permetre econòmicament, perquè era mileurista. “Després vaig provar amb el psicòleg, me’n cobrava 75 per visita”, diu. “M’hi sentia molt a gust, però al cap de dos mesos vaig quedar sense feina i ja se’m va fer impossible afrontar els costos”, lamenta.

Maria del Mar, 33 anys- Trastorn d'ansietat

Maria del Mar agraeix que de cada vegada s’hagin visibilitzat més els problemes de salut mental. “Però ja anàvem molt tard”, opina. Ara bé, considera que “no tot han de ser bones paraules o crear una direcció general”. “A una persona amb malestar psíquic tant li fa que li diguis que li dones suport. El que vol és que l’ajudis a minvar el seu malestar”, comenta. El seu cas és contundent. “La primera vegada que vaig anar a urgències amb una crisi, vaig demanar si em podien derivar a psiquiatria”, diu. Ara bé, li varen dir que hi havia tanta gent a la coa, que ja “només ficaven en llista els casos més greus”, lamenta. Davant aquesta situació, quan té crisis va a urgències. “El que fan és molt senzill: una recepta de diazepam i a córrer, que som molt jove”, diu irònicament.

Carla, 18 anys- Depressió

“Tenc la sort que vaig aconseguir anar a un psicòleg de la pública. Però hi vaig anar una vegada i em va bastar. Alguns tenen tanta feina que t’atenen de mala gana. Tenia pressa per acabar, i l’entenc. Després de mi, encara havia d’atendre 12 pacients”. Aquest és el testimoni de Carla, que explica la seva experiència amb el psicòleg del centre de salut. Davant això, va optar per anar a un professional privat. “És cert que també tenen molts pacients, però almenys et donen una hora. Ara bé, no ho regalen gens. M’hi gast 280 euros al mes i en cobr 600 per una feina a mitja jornada”. És per això que Carla reclama que realment es faci efectiu l’increment de psicòlegs i psiquiatres que ha promès la nova Conselleria de Salut. “És realment urgent”, considera.