Sant Sebastià, una revetla masculina

PalmaPer què hi ha tan poques dones que hagin trepitjat els escenaris de la revetla de Sant Sebastià al llarg de la seva història? Aquesta és la base de l’estudi La festa de Sant Sebastià. Una aproximació al fenomen de la música a través de l’experiència de la dona, fet per l’investigador i graduat en Antropologia Daniel Gómez. L’autor mescla en aquesta feina la seva passió per la música -és bateria de les bandes Jorra i Gomorra, Saïm i Pujà Fasuà- i l’antologia, especialment la de les festes populars amb perspectiva feminista.

Gómez demostra que l’escena musical està i ha estat composta majoritàriament per homes, com també ho està el cos tècnic, els mànagers i els professionals que els acompanyen. No obstant això, “en musicologia aquesta problemàtica no és nova”, relata Gómez. “La participació de les dones en les festes ha estat sempre minoritària i la programació reflecteix la realitat musical que hi ha a Mallorca”.

La música no agafa un paper clau en la revetla de Sant Sebastià fins als anys 90, “una música que dona un prestigi i un poder que està en mans dels homes”, recalca l’antropòleg. Però no tan sols són poques les dones que pugen a l’escenari, sinó que la majoria que ho fan és en posicions de cantant. “La incorporació de la dona en la música té un llarg recorregut històric, però, com expliquen Pilar Ramos i Laura Viñuela, el lloc de la dona en la música està marcat per la segregació horitzontal -encasellades com a cantants- o la vertical -no ocupant llocs directius-”, assenyala Gómez.

Per a l’estudi, Gómez ha entrevistat cinc dones que han participat activament en la revetla. “Algunes fins i tot reconeixen que han arribat a masculinitzar-se per poder conviure en un sector majoritàriament format per homes i que també s’han trobat amb certes actituds paternalistes o de menysteniment”, explica.

Segons l’antropòleg, “els homes i les dones socialitzam d’una manera diferent, hi ha certs espais i activitats que es donen sobretot a l’espai públic en els quals les dones no participen, o els és més difícil; és el cas de la música”. I és que les oportunitats en la música no són les mateixes si ets home o dona. “L’experiència de les dones indica que: primer, l’espai públic de què es nodreix la pràctica musical ha estat privatitzat pels homes i, segon, que les dones han hagut d’adaptar-se i lluitar per establir una relació equitativa en aquest espai”, comenta.

Paper secundari

En el context de les festes populars, es transmet quelcom paregut. Per Gómez, “s’hi fa efectiu l’ordre sociocultural, el qual estableix que les dones han d’estar en un pla secundari en l’esfera pública, ja sigui a través de la performança musical o altres activitats inherents a les festes populars”. Per resumir, hi insisteix, “no només les dones mantenen un paper secundari a les festes populars, ja sigui com a músics a Sant Sebastià o ballant com afigures demoníaques per Sant Antoni, sinó que des d’un principi la mateixa vida musical allunyada d’aquests rituals ja es configura com a procliu per als homes”.

Així i tot, de cada vegada hi ha més presència de dones als escenaris. Aquest 2019 és l’any que més dones actuaran a la revetla de Sant Sebastià. A Palma, enguany un 43% dels grups que actuaran a la revetla tindran com a mínim una dona entre els seus membres. El 57% de les actuacions, doncs, seran exclusivament masculines.

Per Gómez, aquestes xifres “són les primeres passes per a l’aspiració a un canvi social en aquest sentit”. Una modificació, diu, que “només podria ser duit a terme a través de la reflexió feminista” i també “prestant atenció a les resistències que ja es plantegen en el camp social i que suggereixen aires de canvi”. Afegeix que “els homes han d’aprendre a cohabitar als espais i no fer-se’ls seus. Tenim un privilegi i hem de deixar espai a les dones”, conclou. Un dels exemples de canvi és el Primavera Sound, en què enguany el 50% del cartell seran dones i, per primera vegada en la història, s’hi ha fet un cartell partidari.

Entre les dones que actuaran a la revetla de Sant Sebastià 2019 hi ha: Brisa Fenoy, Phusyon Live Band & Alona Vinç, Mase Jara, Júlia Colom, Animic amb Louise Sansom i Núria Monés, Nayla Yenkis & The Funkers, Ombra amb Mireia Flores, Calabruix, Galivança, Glissando Big Bad amb Cecília Giménez i l’artista Suu, Susana Ventura. La majoria, cantants de les formacions.

Històric d’actuacions

Les primeres dones que varen actuar a la revetla de Sant Sebastià -tal com l’entenem avui dia amb el format de concerts a les places- varen ser les integrants de La década prodigiosa, Cecilia Fernández Blanco i Ana Nery; era l’any 1982. Però no foren les úniques: aquella mateixa revetla també actuà Peor imposible, amb Sara Ledoux, Rossy de Palma, Angelines Ureña Beti i Lina Mira.

El 1987 destacà l’actuació de la cantant Núria Feliu i el 1989 repetí La década prodigiosa. Ja en els 90 actuaren Dinamita pa los pollos, amb Nela Torío i Reyes Torío, i les Azúcar Moreno, amb Toñi Salazar i Encarna Salazar, que repetiren l’any 1997. El 1995 vingueren Mocedades, amb Rosa Rodríguez, i el 1996, Lolita i Cristina Rosevinge i Los Subterráneos. El 1998 actuaren Presuntos Implicados, amb Lydia Rodríguez, i també Niña Pastori. L’any 1999 varen tocar María del Monte, Lucrecia i Sun flowers, amb Adela Peraita, a més de La Oreja de Van Gogh amb la cantant Amaia Montero.

L’any 2000 sonà Superchunck, amb Laura Ballance, dels Estats Units, i Siempre Así, amb Paola Prieto, Sandra Barón, Mati Carnerero, Rocío García Muñiz i Maite Parejo; també actuà la Companyia Elèctrica Dharma amb Maria Fortuny i Luz Casal, i Camela.