La sargantana s'extingirà d'aquí a 5 anys si no se'n fa una reserva

PalmaDurant segles Eivissa, Formentera i els illots que les envolten han estat un autèntic paradís per a les sargantanes, amb murs de pedra on amagar-se i prendre el sol, amb molts d’insectes per menjar i, sobretot, sense depredadors importants, perquè, a diferència d’altres illes mediterrànies, incloses Mallorca i Menorca, les Pitiüses s’havien mantingut lliures de serps. Però el paradís es va convertir en infern el 2003 quan varen començar a detectar-se els primers exemplars d’ofidis a Eivissa. De les tres espècies identificades inicialment, dues s’han consolidat, i la predominant a Eivissa és la de ferradura, que hi ha trobat la seva residència perfecta. “Va arribar un ocupa i va trobar un habitatge ideal amb la gelera plena”, explica gràficament l’herpetòloga i doctora en Biologia Antònia Cirer. El resultat ha estat “dramàtic” perquè, “tenint en compte la velocitat extraordinària” de la serp per colonitzar el territori, “la presència de les sargantanes a l’illa d’Eivissa serà testimonial d’aquí a només cinc anys”, afirma rotunda Cirer, perquè se les menja.

Hi ha un consens general que un dels motius que expliquen la situació actual és que es va actuar massa tard. “Al principi el Govern ho va veure com un tema menor”, explica Joan Carles Palerm, del grup ecologista GEN-GOB d’Eivissa, que assenyala que, en canvi, el Consell i els ajuntaments ja eren conscients de les dimensions del problema, però no en tenien les competències i això va dificultar les seves actuacions. “És com un incendi que fa un front que va cremant i deixa un terreny erm darrere, sense sargantanes”, lamenta. Palerm posa l’exemple de l’estudi que ha fet la Societat Espanyola d’Herpetologia a la finca que gestionen els ecologistes eivissencs:“Quan arribaren les serps hi havia una setantena de sargantanes en el mostreig; tres anys més tard, n’hi havia una quarantena, i al quart any, ja no n’hi havia cap”. 

El cert és que el Govern no hi va intervenir fins l’any 2016. En aquests set anys, els vuit tècnics que s’hi dediquen han capturat 7.400 serps a Eivissa i 4.237 a Formentera. El darrer any del qual el Govern ha facilitat dades, el 2022, se’n varen capturar 2.710 a la pitiüsa gran i 664 a la petita. A aquestes dades s’hi han d’afegir les serps capturades per la xarxa de voluntariat que coordina Antònia Cirer a Eivissa i que suposen una mitjana de 1.200 exemplars a l’any a l’illa.

“Les xifres són molt altes” explica la biòloga Elba Montes, que va dedicar la seva tesi doctoral a estudiar la situació a Eivissa. “Honestament, ara mateix, pensar a erradicar la serp de ferradura a l’illa sembla molt difícil. Hem creuat una línia, ni amb tots els mitjans del món no sé si arribaríem a una erradicació”.

Impacte en cadena

Que aquesta serp hi està molt bé, a l’illa, ho demostra el fet que ha adquirit a Eivissa unes característiques que no té a la Península, el seu lloc d’origen. L’estudi de Montes mostra que les serps eivissenques són més grans, estan més grasses i es reprodueixen menys que a la Península, ja que tenen aliment en abundància, “mengen les sargantanes com a caramels perquè a la serp de ferradura li encanten les sargantanes” i no estan amenaçades per cap depredador. A més, les sargantanes eivissenques no són com les continentals, són més confiades i no reaccionen tan ràpid. “En general, els animals de les regions insulars són molt mansos, no fugen dels depredadors, i això provoca que el 75% de les espècies extingides al món corresponguin a territoris insulars, perquè no tenen la capacitat de respondre a nous depredadors, i Eivissa no n’és una excepció”, explica l’investigador Oriol Lapiedra. 

El grup que lidera aquest especialista fa anys que estudia quin serà l’impacte de la desaparició de la sargantana en l’ecosistema. Una de les seves funcions és el control dels insectes, i la reducció ja es comença a notar. “A les zones on no hi ha sargantanes, molts de grups d’insectes han duplicat el nombre d’individus i, en alguns casos, molt més que això, com les someretes, que han passat de 7 o 8 individus en un redol a 500”.

Protegir i erradicar  

De moment, la situació d’invasió de la serp a Eivissa està en fase d’expansió, i això fa molt difícil donar un horitzó d’estabilitat. Lapiedra explica que, una vegada que la serp entra dins un territori, entre tres i cinc anys després, provoca la desaparició de la sargantana. L’expert recorda que no es pot oblidar que la serp és una màquina perfecta com a depredador invasor. “Perquè si no vol que la trobis, no la trobes, i poden estar mesos sense menjar. Tot això els dona marge per sobreviure de seguida que envaeixen una zona, ja que és el moment més crític. I queda clar que a Eivissa els ha funcionat de manera perfecta”. 

Fonts del Govern expliquen que el 2023 es va recatalogar la sargantana com a vulnerable, la qual cosa atorga a les administracions més eines i obligacions per conservar-la. Igualment, s’ha aprovat un decret que prohibeix l’entrada d’arbres ornamentals a les èpoques en què poden ser més perillosos, ja que aquesta és la via per la qual arribaren a l’illa. A més, es preveu continuar amb el control de l’espècie a través del Consorci de Recuperació de Fauna (COFIB) amb un projecte finançat amb fons Next Generation, que estableix mesures de bioseguretat per evitar que els rèptils arribin als illots i per fomentar la creació de refugis de sargantanes a zones urbanes. Tots els ajuntaments de les Pitiüses ja han proposat zones per condicionar-les com a refugi de sargantanes.

Carlota Viada, tècnica del COFIB, explica que l’ajuntament amb el projecte més avançat és el de Santa Eulària, que ja disposa d’una zona pública enjardinada. Amés, “hem visitat àrees de la resta de municipis per triar els espais més factibles”. Viada remarca que s’actua a zones urbanes perquè en un parc urbà les serps ho tenen més difícil. “S'està fent molta de feina i també estam aprenent sobre la marxa”, explica.

El responsable del Servei de Protecció d’Espècies, Tomàs Bosch, referma la voluntat del Govern de continuar i incrementar els esforços que s’han fet fins ara a les dues illes. “Erradicar les serps serà molt complicat, però podem treballar per controlar-les a uns nivells que no suposin un perill per a la sargantana a Eivissa”. I explica que a Formentera la situació no és tan greu i que potser “el que no s’ha fet a Evissa es podrà fer a Formentera”. Per a Joan Carles Palerm, “mantenir els esforços actuals no basta, és imprescindible dissenyar un pla coordinat de control i actuació, que sigui públic, i, sobretot, que tingui un pressupost important”. El portaveu ecologista considera que tot i que és difícil, el Govern no pot renunciar a erradicar la serp d’Eivissa.  

La creació de reserves per a les sargantanes és una de les accions que proposen els científics. “L’Administració continua pensant que posant trampes basta i ja hem perdut la batalla per erradicar les serps”, lamenta Antònia Cirer. Per a l’herpetòloga és imprescindible crear reserves a Eivissa o fora de l’illa que mantinguin viva la població perquè d’aquí a 10 o 15 anys, quan s’hagi regulat la presència de la serps, es pugui recuperar la sargantana. Però si hi ha una cosa en què totes les parts estan d’acord és el fet que s’ha aconseguit que la ciutadania sigui conscient de la necessitat de protegir el medi ambient “com a senya d’identitat”, explica Cirer. Ara tothom caça serps i ja no seria possible el que va passar a principi del segle XXI, quan ”no hi havia cap xalet de nivell que no tingués una olivera centenària forana, que costaven milers d’euros i que venien carregades d’animals hibernant o d’ous”.