Donar una nova vida al vell ofici secret de fer paper a mà

BanyolesBanyoles és aigua. Una rara avis en el mapa de la sequera. Aquesta font que sembla inesgotable al municipi va fer que durant segles creixessin com bolets al voltant dels recs els negocis vinculats als molins hidràulics. Pelleteries, tints, fargues i... des de la invenció de la impremta, també molins paperers. Van arribar a haver-n’hi una desena i eren fàcils de localitzar perquè tenien sempre un espai amb aigua estancada i el pis de dalt obert als quatre vents, ja que es feia servir d’assecador. “Des d’aquí sortia molt del paper que es feia servir a les colònies americanes”, explica Jordi Torrent. Ell és el “capità del vaixell” de Sastres Paperers, una empresa que ha donat una nova vida a un ofici força secret, del qual mai hi ha hagut un gremi, i que havia gairebé desaparegut a Banyoles i a Catalunya, més enllà del Museu Molí de Paper de Capellades (Anoia): el de fer paper a mà.

Des del 2014 que ho fan en un molí paperer que és propietat de l’Ajuntament de Banyoles, el Molí de la Farga, on també organitzen tallers per a escoles i famílies per donar a conèixer l’artesania i tota la feina que hi ha al darrere d’elaborar a mà un trosset de paper. Aquest 2023 estan d’aniversari. La marca Aquari, amb la qual fabriquen paper de gran qualitat, suport d’obres d’Antoni Tàpies, Manolo Valdés, Miquel Barceló i Jaume Plensa, entre d’altres, fa 40 anys. La innovació constant perquè l’artesania sigui competitiva els ha portat a fabricar paper fins ara inimaginable: de llavors, amb excrements de burro català o fins i tot Lluu, un paper que fa llum gràcies a incorporar leds a l’interior de la pasta. “El taller se’ns està fent petit”, comenta Torrent, amb la mirada posada en l’Ajuntament i les obres pendents per ampliar les instal·lacions del Molí de la Farga.

Cada matí el taller, on treballen cinc persones, bull de feina. Fan paper només de 7 a 13 h. És un treball molt físic. Amb la força dels braços cal agafar i igualar la pasta de paper dins d’una gran tina. Diego López, vestit amb botes i una granota impermeable, hi té la mà trencada després de dècades treballant fent paper. “Fer un full és un gest simple, però fer-lo bé és més complicat –explica Torrent–. Alguns llibres diuen que trigues 25 anys a dominar el gest. Vet aquí també que sigui una feina en què històricament hi ha hagut molt de secretisme”. Després arriba l’hora d’assecar i l’esquena continua patint. Al molí no hi ha muntacàrregues i totes les làmines de paper moll es pugen a pes per una escala al pis de dalt. De la mateixa manera que es feia fa segles. I s’estenen un a un perquè s’eixuguin com si fos roba o bé es posen en un espai amb aire calent perquè el procés sigui més ràpid, sobretot en dies humits.

Toni Sardà, mestre autodidacte

Res de tot això existiria sense Toni Sardà, l’ànima darrere d’Aquari. El 1981 va conèixer a Llers (Alt Empordà) un pintor xinès, Dai Bi Hin, que li va despertar l’interès per la fabricació artesanal del paper. Després d’unes setmanes aprenent al molí de Capellades, va començar a investigar i el 1983 naixia la marca Aquari a Crespià, que molt aviat es va traslladar a Banyoles. Va ser així com el 2007 Torrent, amb 31 anys, va decidir fer un canvi de rumb i deixar d’opositar per a bomber i endinsar-se en l’art de fer paper.

“Sempre m’ha agradat fer coses amb les mans”, explica. Però fa nou anys va decidir portar l’empresa a un altre nivell després que Sardà decidís retirar-se, tot i que continua vinculat al molí. Gràcies al suport de l’Ajuntament de Banyoles, Sastres Paperers va donar vida a un molí que ara reclama fer un nou salt qualitatiu. El taller és també un espai on molts infants, de la mà de l’educadora Mamen Cagigós, descobreixen la importància de l’artesania.