La 'jet set' de Mallorca encareix la vida a Son Rapinya: "Estan expulsant els veïns"

PalmaAl segle XIX la burgesia de Ciutat aprofitava per passar els estius a Son Rapinya, un barri situat a poc més de quatre quilòmetres del centre. En aquella època, les úniques construccions que hi havia eren les possessions, fins que als anys setanta s'hi varen construir cases més populars per a la classe obrera. Ara, els 4.184 residents –834 més que el 2011– viatgen al passat.

L'arribada de nous habitants, l'increment de construccions i el col·lapse de cotxes en una zona que aglutina cinc grans escoles fa que el barri hagi experimentat una saturació els darrers anys. Així ho explica, Marisa Bonache, de 59 anys, presidenta de l'associació de veïns: "Estan expulsant els veïns. El meu fill està cercant pis a Consell i Muro, perquè aquí els preus són caríssims".

Des de l'any 2017 fins ara, a Son Rapinya i Son Serra - la Vileta s'hi han construït 192 habitatges nous, segons dades de l'Ajuntament de Palma. El disseny dels carrers ha canviat, les cases antigues d'una o dues plantes s'alternen amb la proliferació de xalets unifamiliars de nova construcció. De fet, la majoria de llicències concedides són d'habitatges unifamiliars amb piscina.

Comprar una casa en aquesta zona perifèrica cada vegada és més car. El preu de l'habitatge n'és un exemple. Segons l'històric de preus de venda del portal immobiliari Idealista, ha crescut un 21% en deu anys. El metre quadrat ha passat de costar 2.430 euros a 3.100 en una dècada.

Habitatge de luxe

Una transformació similar han patit altres barris perifèrics contigus, com Son Quint, Son Ximelis o Son Puig. Josep Maria Rigo, director general d'Habitatge de l'Ajuntament de Palma, explica la tendència urbanística de Palma: "Des de 2010 s'està fent habitatge de luxe. Són habitatges grans, cars i enfocats a gent amb un poder adquisitiu alt, com poden ser els estrangers no residents que els fan servir de segona residència. Aquesta inèrcia del mercat lliure està condicionant els equipaments per als residents. Són comunitats tancades de luxe que no fan barri".

En el cas de Son Rapinya, dels 49 locals que hi ha al carrer principal, cinc són immobiliàries que anuncien xalets de més de 2.400 metres quadrats i habitatges que superen els 1,5 milions d'euros. Aquesta avinguda és també l'entrada a la urbanització de luxe Son Vida. Aquí hi conviuen comerços locals, com perruqueries, forns i bars, amb noves empreses immobiliàries.

Alguns dels comerciants conten que es nota que hi ha més gent vivint al barri perquè s'estan construint més pisos, però que els clients són els mateixos: els veïns de tota la vida. Segons la presidenta de l'associació de veïns això és perquè "la jet set de Mallorca està a pocs metres d'aquí, però no venen per integrar-se a la ciutat".

Per la carretera hi desfilen cotxes per a tots els gustos, alguns d'alta gamma i d'altres que no ho són. Segons dades de l'Associació, devers 7.000 cotxes creuen cada dia el barri. A què es deu aquest col·lapse? Més de 8.000 alumnes estudien a les cinc grans escoles situades en aquesta zona, sense comptar els centres públics. La perruquera Jèssica Seda, que va obrir el seu negoci fa 20 anys, confirma la saturació dels carrers que provoquen els vehicles: "És brutal la quantitat de cotxes que hi ha. És pràcticament impossible entrar i sortir d'aquí".

Metamorfosi arquitectònica

Quan Isabel Vidal, de 78 anys, va arribar al barri podia aparcar davant casa seva. Ara, les seves visites han de cercar aparcament dos carrers enfora. "El creixement ha estat progressiu, també perquè venen famílies que volen viure devora els col·legis. Fa 40 anys hi havia molts de solars buits i ara Son Rapinya acaba quasi on comença Son Vida", explica la veïna.

La vida i l'urbanisme del barri han canviat. Ja no hi ha taules davant les façanes al carrer, ni sopars a la fresca. I on abans hi havia pins i ametlers, ara hi ha grues, ciment i obres en construcció que contrasten amb l'arquitectura de les més antigues.