La saturació d'un centre de salut de Mallorca: "Veim més urgències que l'hospital"

PalmaLa situació diària al Centre de Salut (CS) Es Blanquer (Inca) és un exemple de la saturació que hi ha a la sanitat pública de les Balears. “Des de fa molts anys, la plantilla d’infermeres i de metges ha baixat, mentre que la població que atenem s’ha disparat i tenim uns quotes assistencials molt grans”, explica una metgessa del centre. Es Blanquer és també un Punt d’Atenció Continuada (PAC), el que implica que rep pacients durant tot el dia, independentment del centre que els toqui per zona. “A vegades veim 120 urgències en una jornada, fins i tot més que l’hospital”, exposa la metgessa. Es Blanquer, juntament amb el CS So Na Monda, donen servei a Inca, que d'acord amb el cens de l'INE del 2022, tenia 34.577 habitants.

Les llistes d’espera són una de les principals xacres amb les quals ha de conviure Es Blanquer. “Han augmentat molt des de la pandèmia. La població també ha envellit i la situació s'ha agreujat perquè hi ha menys personal”, comenta aquesta professional. A Atenció Primària l’espera màxima permesa fins a aconseguir una cita és de dos dies. “Nosaltres ens movem amb esperes de tres setmanes, i clar, la gent s’empipa i recorre a Urgències per a coses que realment no ho són. Tot plegat és el peix que es mossega la coa”, assegura. La situació de col·lapse del Blanquer, que és extrapolable a la d’altres centres sanitaris públics, afecta la feina i el benestar emocional dels professionals. “Fa molts anys que no feim atenció primària, sinó que feim atenció assistencial, única i exclusivament. Estam molt cremats”, afegeix.

Els pacients de la pública esperen 84 dies per a una primera cita amb l'especialista

La relació amb els pacients

Pel que fa al comportament dels pacients, la sanitària explica que, en general, “la gent es comporta bé”, encara que sempre hi ha usuaris que “tenen expectatives massa elevades i es pensen que van a una clínica privada, i no”. Segons explica, n'hi ha que, per exemple, demanen que se’ls faci una ecografia, quan se’ls diu que no “s’emprenyen”. “Et diuen “jo pag”, i jo els contest “i jo també” i els he de recordar que jo som la metgessa. Imagina si accedíssim al que vol tothom. El sistema públic s’enfonsaria", argumenta.

Al Blanquer també es topen amb pacients agressius. “Estam bastant indefensos, perquè el nostre personal de seguretat és una persona que és auxiliar, i quan hi ha problemes el que fa és telefonar a la Policia, que és el mateix que faríem nosaltres”, afegeix.