La Savina, una activa porta d’entrada a Formentera

Palma“Té un aire un xic colonial, com correspon a la latitud del seu enclavament, 38º44’N. Pertany a la venda de Portossaler majorment. És un port obert a llevant, però la major part de l’any és plàcid com una posta. Té un moll d’edificacions més aviat baixes, cuboides, encalcinades, plenes de tendes multicolors i de terrasses per a la consumició i el lleure. Té una renglera de palmeres que separen aquests espais dels pescadors on estiben xarxes i tota mena d’estris mariners. Té un reduït moll comercial, d’abastament indispensable, cada cop més intens, i un moll d’atracament per als ferrii els vaporets que, diverses vegades al dia, enllacen Formentera amb Eivissa i Dènia, i amb altres indrets si són viatgers d’excursió”. Així ens descriu el port de la Savina l’escriptor, metge i polític català Joan Colomines i Puig (Barcelona, 1922-2011), en el seu llibre Formentera, editat pel Govern balear l’any 1992. Assidu visitant de l’illa, va ser un gran observador i, a estones també, protagonista dels canvis socials i culturals esdevinguts a l’illa.

Colomines ens ha donat la mà a l’entrada del port de la Savina. Potser observem canvis substancials entre el passat descrit i el present viscut. No debades, han passat més de trenta anys. Tanmateix, però, el port de Formentera, com la resta de l’illa, encara manté vives les essències d’una illa que lluita contra els elements externs de la modernitat per conservar el seu paisatge cultural i lingüístic ben viu i actiu. El següent recorregut és una iniciativa del diari ARA Balears i de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears per transmetre i donar a conèixer el patrimoni secret dels nostres ports. No en detallam horaris, només la longitud del recorregut, desnivell i altura màxima. Es tracta, al cap i a la fi, d’una passejada –que podem fer tots sols o acompanyats– per carrers i places farcits d’històries, llegendes i un immens patrimoni arquitectònic i cultural que requereix temps i calma per transitar-lo sense presses i amb els cinc sentits.

La ruta

Ens posam a caminar des de la mateixa estació marítima en direcció al far de la Savina, a la nostra dreta. Resseguim el passeig Marítim que, vorera de la mar, ens acompanyarà fins a la Veleta, a l’inici del passeig de la Marina, a la nostra esquerra. Després escorcollarem amb la mirada aquesta curiosa estructura octogonal. Oposat a aquest espai, tenim l’estany del Peix. Ens hi acostam seguint un caminet de terra que passa per davant unes cases i travessa un aparcament públic. Arribam fins a la Boca, punt de connexió de l’estany amb la mar.

Fins a finals del segle XIX, aquesta llacuna era on fondejaven la majoria d’embarcacions, principalment de pesca, que pel seu poc calat eren les úniques que hi podien accedir. Els vaixells més grans, encarregats del transport de persones i mercaderies, i de la sal, s’havien de situar a prop del vell illot de la Savina, abans de la configuració del nou port, a partir de 1901. Des d’aquest punt, la Boca, orientant la mirada cap a xaloc, podem veure les velles instal·lacions de la colònia penitenciària de Formentera. A tan sols 800 metres del port i accessible des de la carretera del far de la Mola, es tracta d’un camp de concentració que va estar operatiu entre els anys 1939 i 1942. Arribà a albergar més de 1.400 presoners represaliats del franquisme en unes condicions infrahumanes. Joan Colimes li dedicà un poema del qual reproduïm els primers versos: “Cementiri dels vius, ara tot runes/abocat a l’estany, amb goig de peix/encara tot és fam, encara es sent/l’udol dels moribunds i el pes del sol”.

Tornam enrere fins a la Veleta. Realitzada per Rafel Soler el 1988, es tracta d’un conjunt de vuit rellotges de sol, cadascun orientat cap a un dels vuit vents –tramuntana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent i mestral– del món, coronat per un panell. Tota l’obra és una rèplica grosso modo de la torre dels Vents d’Atenes. La seva posició coincideix amb el punt de connexió entre la part més antiga del port, l’espigó de la Savina, de 1901, i les noves instal·lacions portuàries desenvolupades entre els anys 60 i 80. Cada any són més de dos milions de passatgers que transiten per aquests espais. Prosseguim la caminada pel passeig de la Marina. Aviat distingim a la dreta un vell edifici, en estat ruïnós, ‘el Guafe’. La producció de sal va ser, temps enrere, la indústria principal de Formentera; una illa empobrida, a estones deshabitada, dedicada a l’agricultura i a la pesca. La sal es transportava en vagonetes fins al moll, conegut com ‘el Guafe’ (de l’anglès wharf, és a dir, moll), on es carregava dins les gavarres que la transportaven als vaixells de càrrega ancorats al costat de l’illot de la Savina.

El recorregut pel port acaba just al final del passeig, a l’altura de la Confraria de Pescadors de Formentera i de l’estenedor de xarxes. Una rampa rere les esmentades instal·lacions ens convida a continuar la passejada en direcció a les Illetes i la platja dels Trucadors. És el camí de la Guia, dit així perquè era per on circulava la línia de ferrocarril de via molt estreta per al transport de sal des dels estanys de les salines d’en Marroig fins als carregadors (‘Guafe’) del port de la Savina, vorejant l’estany Pundent. Ara és un passeig per a vianants i ciclistes que ens permet una aproximació a peu, còmoda i planera, cap a aquest racó idíl·lic de l’illa. Fàcilment, hi podem posar entre tres quarts i una hora de caminada fins al final del recorregut.

Valor patrimonial

A part de la riquesa etnològica de l’entorn, un riquíssim paisatge cultural, hi trobam el valor patrimonial d’un entorn natural que des de l’any 2001 configura el Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. El pou Marès, l’estany Pudent, les Salines d’en Marroig, les Illetes i els Trucadors són alguns dels punts d’interès de l’itinerari. Però el camí de la Guia aporta, sobretot, una perspectiva encisadora del port de la Savina, que podem gaudir tant a l’anada com a la tornada. Cloem aquesta caminada amb els versos que tanquen el poema Formentera (1958), de I’eivissenc Marià Villangómez: “Formentera: mar i cel/entorn d’un cor d’avidesa./Es despulla la bellesa/per unir-se a eixuta arrel”.

@Fita_a_Fita