Un turista, una reverència

PalmaL'arribada del vol X3 2312 de la companyia TUI, procedent de Düsseldorf, a l'aeroport de Son Sant Joan, estava programada per a les 10.30 h, però l'avió no va aterrar fins a les 10.54 h. Afegim-hi una mica més de vint minuts perquè els passatgers poguessin recollir les maletes i sotmetre's a les proves de seguretat (irrisòries: la presa de temperatura i un qüestionari), i l'expectació a les arribades de l'aeroport havien ultrapassat els màxims coneguts. Segons testimonis de professionals, mai no s'havia vist tanta premsa a Mallorca (local, espanyola i internacional) per cobrir un fet. Quan finalment el primer passatger d'aquest vol va aparèixer davant nostre, alguns periodistes no van poder evitar intentar cridar la seva atenció: "Allô?, allô?", li deien, com si volguessin evocar la sèrie de TV o establir contacte amb una forma de vida alienígena i evidentment més evolucionada. L'ésser superior en qüestió era un personatge d'una cinquantena d'anys que duia uns texans esqueixats, una camiseta grisa i una gorra, i que va fugir tan de pressa com va poder d'aquell inexplicable comitè de benvinguda, seguint les indicacions de l'hostessa que anava dient com arribar als taxis o a l'autocar que havia de dur el turistam cap a l'hotel.

Voldria fer constar que he anat moltes vegades a l'aeroport a esperar-hi gent, però que mai m'hauria pensat anar-hi a veure arribar guiris. Aquest dilluns, això –veure arribar guiris– era una absoluta prioritat informativa. Cada any n'arriben 13, 14 o 15 milions, molts més dels que una illa com Mallorca pot suportar sense posar seriosament en perill el seu propi futur a mitjà i fins i tot a curt termini (per a qui no ho cregui, pot comparar amb destinacions semblants com Sardenya o la mateixa Menorca, i comprovar com és possible construir una indústria turística potent sense autodestruir-se). Però ahir arribaven tot just dos vols d'Alemanya i semblava que al món no succeís cap altra cosa digna de menció. Alguns dels turistes s'hi van posar bé i van regalar declaracions i posats per als fotògrafs, com si fossin exploradors intrèpids que gosen interactuar amb els curiosos aborígens d'una terra acabada de descobrir.

Els poders implicats en això que s'ha anomenat pla pilot (i que en realitat no és altra cosa que una operació de màrqueting, com bé explica Alba Tarragó) saben que, si aquest envit els surt malament, les conseqüències per al turisme a Mallorca poden ser veritablement catastròfiques, de manera que s'ha intentat treballar-ho a fons i no deixar res a l'atzar. Personalment, he d'admetre que em va fer mal veure els empleats de l'hotel Riu Concordia rebent els turistes a la porta amb aplaudiments. Em pensava que estava preparat per a qualsevol sobreactuació i agafar-la més o menys a broma, però això, que es presentava com un detall simpàtic, em va semblar ofensiu. No fa tant de temps, en aquesta mateixa illa, els pagesos feien reverències o capades quan es topaven amb els senyors. Després de veure la imatge de cambrers, recepcionistes i personal de neteja aplaudint els turistes tal com se'ls havia ordenat que fessin, el missatge apareix nítid: si voleu sortir de la crisi econòmica i social generada per la pandèmia, el primer que heu de fer és aprendre a acotar (encara més) el cap.

En una illa com Mallorca i en una localitat com l'Arenal, on s'ubica l'hotel Riu Concordia, és noticiable el fet que arribi un avió ple de turistes sobris: s'agraeix el detall d'haver postergat, encara que només sigui uns dies, l'arribada del turisme de borratxera que sí que ens ha fet internacionalment famosos. No té una explicació raonable, en canvi (lògica sí, però no raonable), el fet que hagin pogut entrar abans a l'illa els turistes procedents d'Alemanya que els mallorquins residents a Barcelona o altres indrets de la Península. No hi va haver ocasió per parlar d'aquesta ni d'altres qüestions a la roda de premsa que es va fer al mateix hotel, amb la intervenció de les persones realment importants (Carme Riu, presidenta de Riu Hotels, Sebastian Ebel, CEO del touroperador TUI) i dels seus subalterns (les autoritats illenques). José Hila, el batlle de Palma, hi va fer el mateix paper que José Isbert a Bienvenido Mr. Marshall, però amb molta menys gràcia. La presidenta del Consell, Catalina Cladera, va recalcar que Mallorca estava "preparada i amb els braços oberts" amb un èmfasi excessiu. Al senyor Ebel no li va fer falta ser ni displicent per fer tot el seu discurs en alemany. Deu ser un altre detall que no importa a ningú, però, tret de quatre frases de cortesia a l'inici del discurs de la presidenta Francina Armengol, tota la roda de premsa va ser en alemany i en castellà. Lògic, ja que es parlava d'assumptes seriosos.

Ja que l'hem esmentada, les comparacions amb Bienvenido Mr. Marshall van ser freqüents i inevitables, a pesar d'una diferència, i és que la magnífica pel·lícula de Berlanga és divertida. Una cosa és que el turisme sigui de primera importància en l'economia balear, i una altra de ben diferent és que aquesta importància s'exageri i es magnifiqui fins a dur-nos a la humiliació col·lectiva i voluntària. Seria bo recordar que es poden fer més activitats productives en aquesta vida, a pesar de viure en una illa amb clima mediterrani. Seria bo tenir en compte que el monocultiu turístic té una relació directa amb el fet de ser una de les regions d'Europa amb més fracàs escolar, amb més precarietat laboral i amb més desigualtat social. Però no faceu cas dels errats de comptes i sigueu bons mallorquins: quan vegeu turistes, per favor, aplaudiu-los.