Els secrets de l’envelliment saludable
Comprendre els mecanismes moleculars que provoquen la decadència física serà clau per viure més i, sobretot, millor
BarcelonaEnvellir és un fet inevitable i fins ara irreversible. I emmalaltir en el decurs d’aquest procés biològic és acceptat com un fenomen indestriable del fet de guanyar anys a la vida. La ciència, però, no s’hi acaba de resignar. Cada vegada vivim més i ara l’objectiu és viure millor. A l’horitzó queda aturar el procés o fins i tot revertir-lo. Pel camí, el que busquen els experts és viure aquests anys guanyats amb absència de malaltia. No sembla en cap cas que hagi de ser un somni impossible. Alzheimer, Parkinson i càncer, per la seva alta prevalença i impacte social, són al centre de la recerca juntament amb la sarcopènia, la pèrdua de massa muscular.
Les eines que es fan servir per guanyar anys de qualitat són fonamentalment dues: la prevenció, que s’aplica amb bons resultats a mesura que es va adquirint coneixement; i el que alguns anomenen la via molecular, que no és més que la recerca bàsica de mecanismes bioquímics i moleculars de factors comuns entre les grans malalties i el procés d’envelliment. Hi ha un gran consens en considerar que la comprensió de la vellesa pot contribuir a la millora en el tractament de les malalties que l’acompanyen. I a l’inrevés. Com més se’n sàpiga, dels mecanismes bàsics que són comuns en la vellesa i la malaltia, més i millors anys viurem.
El millor exemple de com s’avança en la prevenció és el de les malalties cardiovasculars o fins i tot les metabòliques. Un estil de vida saludable, que inclou exercici físic, tenir cura de la dieta, fer una vida social activa i evitar factors de risc com el tabaquisme, entre d'altres, se sap que contribueix a un millor estat de salut i a allargar l’expectativa de vida. I “el que és bo per al cor és bo per al cervell”, assegura Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasqual Maragall, entitat especialitzada en l'Alzheimer. “Tot el que ajuda a la secreció de dopamina és bo per al cervell”, replica Maria Josep Martí, neuròloga especialitzada en Parkinson de l’Hospital Clínic de Barcelona. Tot i que els primers símptomes clínics es manifesten al voltant dels 60 anys, s’està veient que la malaltia en molts casos “comença uns anys abans”. El que passa és que s’acompanya de símptomes “inespecífics” com patir malsons, depressió, restrenyiment o la pèrdua d’olfacte que podrien estar relacionats amb moltes altres patologies.
L’Hospital Clínic ha engegat un projecte internacional coordinat per Martí justament per poder avaluar l’evolució d’aquests símptomes inespecífics al llarg del temps i veure si efectivament es correlacionen amb el Parkinson. Aquest projecte, juntament amb el test de la proteïna alfa-sinucleïna, podria ajudar a determinar si efectivament es pot diagnosticar la malaltia molt abans de l’aparició dels símptomes motors característics i iniciar de manera precoç alguna forma de teràpia. “Sabem que les neurones que produeixen dopamina degeneren per l’acumulació de la proteïna i provoquen els problemes motors i cognitius de la malaltia”. L’estudi dirigit per Martí s’adreça a la població general a partir d’una enquesta telemàtica de la qual s’anirà fent un seguiment durant els anys vinents.
“No acabem de saber què és el que causa l’envelliment”, diu Arcadi Navarro. “Sabem que hi ha alguns gens associats a cèl·lules mare que amb el pas dels anys es desregulen i perden la seva funció original”. És el cas de la pèrdua de massa muscular. “Hi ha aspectes genètics que poden ser positius a la joventut que, en canvi, són negatius a la vellesa”. “És probable que algun d’aquests factors genètics tingui alguna cosa a veure amb l’Alzheimer, però ho desconeixem”, afegeix. El que sí que se sap és que hi ha factors de risc “controlables” que augmenten la possibilitat de desenvolupar la malaltia, i molts estan vinculats a un estil de vida saludable. ”Calculem que entre un 30% i un 40% dels diagnòstics anuals d’Alzheimer es podrien evitar o endarrerir amb el control dels factors de risc”.
L'edat encara no perdona
Això sí, l’edat continua sent el principal factor de risc en l’aparició de moltes de les malalties vinculades a l’envelliment. “Evolutivament, el nostre cos està preparat per tenir fills i tenir-ne cura”, diu l’expert. La resta és un afegit propiciat per la millora de les condicions de vida. En absència de malaltia, “més del 60% de la població arriba als 60 anys sense cap demència ni cap indicador, però tots comencem a experimentar senyals de sarcopènia”, recorda Navarro. En canvi, amb la presència de la malaltia sí que hi ha una decadència física evident. L’acumulació de les proteïnes beta amiloide i tau està reconegut que tenen “un paper clau” en el desenvolupament de l’Alzheimer, però “és ben segur” que hi ha altres elements en joc. I per fi hi ha un fàrmac, lecamenab, que, tot i els resultats modestos en estudis clínics, obre una porta a futurs tractaments.
La recerca en càncer i els seus vincles amb l’envelliment també aporten bones notícies. “Està àmpliament acceptat que l’edat és un dels millors predictors del risc de patir càncer”, explica Mate Maus, cap del grup d’Envelliment i Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El grup es va posar en marxa el gener del 2023 i ara està en fase de creixement en una línia de recerca en plena ebullició. “Volem saber quins mecanismes biològics de l’envelliment estan connectats amb l’aparició d’un tumor”, apunta.
El declivi del sistema immunitari i de les funcionalitats de la major part d’òrgans i teixits, els processos inflamatoris, la senescència cel·lular i els canvis en el microambient del tumor, són alguns dels factors que coincideixen entre l’envelliment i el càncer. Entendre aquests mecanismes pot ajudar a predir el risc de patir la malaltia, diu l’expert, fins i tot abans que aparegui. “Si entenem les condicions biològiques que són favorables a l’aparició d’un tumor tindrem una eina preventiva molt potent”.