La segona fase d'exhumacions començarà dilluns a la fossa d'Alaró
L'empresa especialitzada del País Basc Aranzadi procedirà a exhumar els cadàvers de Pau Crespí, que va ser batle de Mancor, i el seu fill, Nofre Crespí
PalmaEl Pla d'actuació 2018, impulsat per la Conselleria de Cultura, preveu una segona fase d'exhumacions a deu fosses de Mallorca i a una d'Eivissa. La primera que s'intervindrà serà la d'Alaró, on dilluns que ve l'empresa especialitzada Aranzadi iniciarà els treballs d'exhumació. En aquesta fossa, s'hi preveu trobar el cos del batle de Mancor, Pau Crespí, i del seu fill, Nofre Crespí.
El batle d'Alaró, Guillem Balboa, ha dit que era una petició que s'havia fet des del seu municipi i que ja s'havien aprovat mocions en aquest sentit. "Pensam que serà una intervenció relativament fàcil de dur a terme i nosaltres hem oferit tota la nostra col·laboració", ha declarat Balboa.
Una vegada acabada l'actuació a la fossa d'Alaró, s'exhumarà la de Santa Maria on es pensa que només hi ha enterrat qui va ser el batle de Búger, Joan Alemany Villalonga.
Aquest dimecres la consellera de Cultura, Fanny Tur, s'ha reunit amb membres de la Comissió de Fosses i batles dels diferents municipis implicats per presentar-los el calendari d'exhumacions que té previst desenvolupar durant un període de nou mesos. El pressupost total per dur a terme aquest projecte és de 480.600 euros.
A partir de setembre es procedirà a la segona fase d'exhumació de la fossa de Porreres. que ja es va obrir el novembre del 2016 i s'hi varen trobar les restes de 55 víctimes de la Guerra Civil. També s'actuarà sobre la de Montuïri i es preveu intervenir als pous de Son Lluís (Porreres) i al de l’Àguila (Llucmajor), a la fossa de Sencelles, a la de Calvià, a la de Marratxí, a la de ses Figueretes, a la del cementeri vell (Eivissa), a la d’Alaró, a la de Llucmajor, a la de Santa Maria i a la de Deià. Així mateix, s’hi inclou l’execució dels certificats de viabilitat de les fosses de Manacor i de la de Bunyola.
Una de les esperances de l'Associació de Memòria Històrica és trobar a la fossa de Porreres els cossos d'Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles, Antònia i Maria Pasqual.
Maria Antònia Oliver, presidenta de l'associació, ha dit que ells voldrien prioritzar les fosses en les quals hi ha persones enterrades d'una primera generació de familiars que encara són vius, com és el cas de la fossa de Porreres i la de Montuïri. Tanmateix, Oliver ha dit que comprèn que s'hagi prioritzat intervenir primer sobre la d'Alaró i la de Santa Maria, perquè són les de més fàcil accés i també per qüestions de logística.
La fossa de Sa Coma
Hi ha també un projecte d'exhumació pendent a la fossa de sa Coma, que l'exconseller d'Assumptes Externs Raül Romeva havia negociat amb la Conselleria de Cultura abans de la imposició de l'article 155 i abans del seu ingrés a la presó. Es tracta d'una fossa on podria haver-hi enterrats entre 200 i 400 cossos de milicians antifranquistes, aquells que varen desembarcar entre Portocristo i Cala Millor l'agost del 36 sota les ordres del capità Bayo.
La intenció d'aquest conveni de col·laboració entre el Govern de les Illes i la Generalitat de Catalunya era en primera instància senyalitzar aqusta fossa. L'aplicació de l'article 155 va suposar l'aturada d'aquest projecte. Tot i això, Fanny Tur s'ha mostrat més que favorable a reprendre les negociacions.