La segregació escolar s’enquista a Palma

Palma“Feim una feina molt guapa, però no basta, perquè hi ha moltes necessitats de tot tipus”, diu la directora del CEIP Es Pont, Maria Antònia Crespí. Fa nou anys que fa feina en aquest centre, situat a Son Gotleu, on al voltant del 50% de l’alumnat té necessitats especials de suport educatiu (NESE). Però això és damunt el paper, perquè –assegura– la realitat a les aules és més complexa que la que mostren les estadístiques. El barri és el que té la renda més baixa de Palma i un dels més pobres de l’Estat. Aquesta conjuntura travessa les parets de l’escola. “Venen normalment amb precarietat econòmica i sense conèixer la llengua”, conta Crespí, i admet que hi ha situacions molt dures. En aquest context, l’escola fa molt més que d’escola: “Ens convertim en l’espai de contenció i confiança d’alumnes i famílies”.

Es Pont –centre petit, de devers 200 alumnes– és un cas de segregació escolar: el fenomen pel qual l’alumnat se separa segons el perfil socioeconòmic als diferents centres d’un territori. No és una excepció a les Balears. Ara com ara, hi ha 43 centres illencs que tenen més del 30% dels estudiants amb necessitats de suport –el llindar a partir del qual es considera que hi ha un desequilibri en l’escolarització. L’escola pública n’és la gran afectada: representen el 75% dels centres que superen aquest límit. A més, el nombre d’escoles amb aquesta situació ha crescut els darrers anys: ara n’hi ha set més que el 2018. A Ciutat el context és encara més complicat, per la pressió poblacional i el desequilibri territorial, que deixa desigualtats molt importants entre barriades.

A la pràctica, la segregació està molt vinculada a la presència d’alumnat NESE, perquè es considera que un estudiant es troba en aquesta situació quan, per exemple, no entén les llengües oficials, s’estorba a incorporar-se al sistema educatiu o té un desfasament curricular de dos o més cursos per factors econòmics, socials i culturals, entre d’altres. El decret d’admissió de l’alumnat estableix, en l’article 5, que l’escolarització “es farà de manera equilibrada i equitativa (...) vetlant perquè el nombre d’alumnes NESE no superi el 30% del total de l’alumnat del centre”. “Però això no sempre és possible”, admet el director general de Planificació i Ordenació de Centres, Antoni Morante.

En els darrers anys, la Conselleria, els ajuntaments, la concertada i les famílies han aconseguit acords a 10 municipis per fomentar una escolarització equilibrada, distribuint els infants amb necessitat de suport per aconseguir centres heterogenis. És un camí llarg, però els agents implicats asseguren que està funcionant. A Palma, aquesta és una assignatura pendent. El 2019, la Conselleria va presentar al municipi un pla pilot en una zona escolar concreta, però no va tirar endavant. Ara, l’han tornat a plantejar. No obstant això, el regidor d’Educació de Cort, Llorenç Carrió, ho veu difícil de moment si no els doten de recursos, perquè els tècnics no donen a l’abast. La idea és que, a partir del padró, l’Ajuntament entrevisti les famílies amb infants que encara no estan escolaritzats per conèixer-ne els perfils i distribuir-los millor. En aquest sentit, el regidor posa damunt la taula que és una realitat que afecta les ciutats europees mitjanes i grans, i que Palma “té l’hàndicap afegit que hi continua creixent el nombre de població”. Per això veu fonamental crear centres nous i assegura que han posat a disposició de la Conselleria els solars necessaris.

Escoles homogènies

Antoni Morante remarca que, malgrat que la població de les Balears creix constantment i té el percentatge d’alumnat estranger més alt de l’Estat, és la comunitat que menys segrega. A més, explica que les escoles més afectades reben més recursos i s’intenta abaixar les ràtios. D’altra banda, el decret d’admissió habilita l’administració a reservar places per a alumnat NESE a tots els centres sostinguts amb fons públics durant la preinscripció i matrícula. Una norma que Escola Catòlica va portar als tribunals i Educació va guanyar després de recórrer la primera sentència, que donava la raó a la patronal. Ara bé, l’arribada dels alumnes nouvinguts al llarg del curs –i que solen necessitar suport– l’assumeixen en bona part escoles que ja d’entrada estan segregades, perquè les altres són plenes.

I és que l’estigma amb què carreguen també hi juga aquí un paper molt important: “Les famílies amb millor situació no les escullen i és una roda que empitjora la situació”, reconeix Morante. Afirma que a Palma és “més complicat” perquè moltes vegades hi preval la qüestió residencial. “No té sentit dur un al·lot a l’altra punta de Palma i, a més, de vegades les famílies no en tenen la possibilitat”, planteja. D’altra banda, admet que encara persisteix “una anomalia que ara no es podria produir per la reserva de places”, i és que algunes zones escolars “concentren l’oferta per a determinat tipus d’estudiants i desequilibra tota la ciutat”. A més, s’hi sumen altres murs, com els costos afegits d’alguns serveis, sobretot a la concertada: “Un tema tan senzill com l’uniforme pot ser una barrera”, assenyala.

“Tenim escoles homogènies. Es poden enviar més mestres per gestionar-les millor, però el que necessitam és que no hi hagi guetos, i això es fa repartint”, sosté la mestra i pedagoga Emylse Mas, que és autora de l’article La segregació escolar a Mallorca i bones pràctiques per aconseguir escoles més diverses, publicat a l’Anuari de l’Educació 2021. Mas diu contundent que “el sistema segregat és tremendament injust, és el fracàs de l’educació com a servei públic”, perquè “ataca directament la igualtat d’oportunitats, limita la promoció social, davalla el rendiment escolar i augmenta l’abandonament”. 

Remarca que “hi ha un fort desequilibri” entre escoles públiques, però sobretot entre la pública i la concertada. Així, trobam zones escolars amb centres molt a prop entre ells que tenen un perfil d’alumnat molt diferent. N’és un exemple el CEIP Verge de Lluc, on atenen un alumnat NESE del 51%, mentre que la mitjana de la zona escolar és del 23%. “Què passa? Algú no està acollint alumnat NESE”, planteja el docent del centre, Iñaki Aicart. Aquesta escola està aconseguint un major equilibri els darrers cursos perquè hi van famílies pel projecte educatiu, enfocat a compensar les desigualtats i acompanyar els infants de manera integral, des del respecte a la seva autonomia. “Som inclusius amb la nostra feina, però no ho podem ser del tot perquè és una escola segregada”, precisa Aicart.

Foment de la igualtat

En el mateix sentit que Aicart s’expressa Laura de Haro, directora del CEIP Anselm Turmeda, al barri de Son Roca: “Un dels avantatges és que la compensació de desigualtats la tenim ben present, i això ens motiva”. I afegeix: “Per a la majoria de l’alumnat que tenim, les oportunitats que tindran vindran a través de l’escola”. El canvi de paradigma que viu el món de l’ensenyament cap al valor del vessant emocional per ells ja és una lliçó apresa de fa temps:“En escoles com la nostra, la realitat s’ha imposat”. Amb tot, De Haro assegura que l’equip docent dedica moltes hores a l’atenció a les famílies i que es treballa des de la pura presencialitat: “Enviar una circular al Gestib aquí no existeix”.

“Connectes més amb l’essència de les coses, potser en altres llocs tot és més superficial”, comenta Crespí. “La feina és molt gratificant i és una gran oportunitat per rompre tantes barreres”, continua la directora del CEIP Es Pont. De vegades, també hi ha frustració:“La situació et desborda, perquè t’agradaria ajudar més, però hi ha massa necessitats”, continua. Amb els recursos de què disposen, considera que se’n surten bé. Així i tot, Crespí creu que hauria d’haver-hi “més equilibri i heterogeneïtat”. Per part seva, la directora del CEIP La Soledat, Encarna Miró, apunta que “coses que en altres llocs donen per fet, com que tinguin cura de les dents o vagin al metge, aquí ens en cuidam nosaltres”. El dia a dia no dona treva: “Feim les matrícules, les beques menjador... sumat a tota la burocràcia, és una feinada afegida”.

La darrera setmana, escoles amb realitats com les que surten en aquest reportatge s’han unit i han creat la Xarxa de centres educatius contra la segregació escolar. No obstant això, “l’acció de l’administració és imprescindible”, precisa Emylse Mas, que apunta tres eixos bàsics per superar la segregació: la voluntat política, la implicació de la xarxa de la concertada i el consens entre centres i famílies. “Malgrat les dificultats, quan es va per aquest camí es pot reduir la segregació, i s’ha demostrat en altres municipis”, conclou.