Sementers de l'avenir
El 2021 es va arribar a les 215 tones de bessó d’ametla, cosa que representa una pujada del 166% respecte de la producció obtinguda el 2020
‘Sementers d’or-di’
En aquesta exposició, l’artista fa una mirada al món agrícola que desapareix
L’art és el gran aliat de la lucidesa quan els temps esdevenen obscurs. Pep-Maür Serra ha volgut denunciar la destrucció del nostre entorn, a la seva exposició Sementers d’or-di, que s’ha mostrat al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem. L’obra exposada desplega una mirada sobre el món agrícola que s’està desfent. L’artista apunta que, en lloc de sembrar el blat, el menjar, estam sembrant ciment i desfeim el nostre entorn. La mostra ha consistit en una trentena d’obres. A més dels quadres, Pep-Maür Serra ha creat una instal·lació plàstica i poètica amb bales de palla i diversos elements. Amb tot això, per un cantó ha evocat, amb un cert enyor, els sementers daurats del passat, però alhora sense restar aturat a la mirada nostàlgica, perquè deixa oberta una retxillera crítica a l’esperança dels sementers del futur.
L’ametla de Mallorca
L’any passat la producció va pujar un 166% respecte del 2020
Segons les dades de l’IQUA, la Indicació Geogràfica Protegida Ametla de Mallorca, durant l’any 2021 es va arribar a les 215 tones de bessó d’ametla, cosa que representa una pujada del 166% respecte de la producció obtinguda el 2020. Les dades de comercialització es varen incrementar un 66%, amb un valor de més de 122.000 €. L’ametlla de Mallorca de qualitat acreditada es pot comercialitzar de forma crua o torrada, amb o sense pell. La indicació vol arrencar, es va pel bon camí, les dades mostren un creixement, però el problema que ha d’escometre és complex: la sequera i el canvi climàtic, les plagues noves i velles, i la persistència endimoniada de les dificultats de sempre en la comercialització.
És més car el producte local?
Si un aliment és de major qualitat, s’ha de pagar en consonància
L’increment dels preus dels aliments torna a dur a l’actualitat el problema de l’accés a les produccions locals. Hi ha gent que creu que els productes de proximitat són més cars i això és un pretext per dejectar-los. No pensen igual la immensa majoria de productors, que constaten que els preus que cobren ben sovint no cobreixen els costos de producció. En realitat és un debat fals: els aliments s’han de pagar d’acord amb els costos de produir-los i, si un producte és d’una major qualitat, s’ha de pagar més car que un altre de menor qualitat. El problema més greu per defensar la producció local i de qualitat no és tant el preu com un problema d’accés al mercat. A mesura que l’alimentació es va globalitzant, es va rarificant la producció local i allunyant dels canals de distribució majoritaris.
El cas dels vins
Se n’eleva tant el preu de venda, que se’n perjudica la comercialització
El cas dels vins a les Balears és digne d’estudi. Cada any hi ha més cellers i s’ha incrementat la superfície de vinya (que així i tot continua ocupant un espai petit, quasi ridícul). Dins aquesta producció hi ha una gran diversitat de qualitats i preus. En general, predominen els bons vins. Però, mentrestant, els vins autòctons s’han guanyat una injusta fama de cars, sobretot per la pràctica de la restauració i el comerç de carregar el preu dels vins fins a l’absurd. La cosa esdevé més greu quan vins locals de qualitat mitjana o baixa per obra d’aquesta tendència es venen a preus elevadíssims, la qual cosa fa mal al conjunt de l’oferta vinícola. I encara és més greu quan vins de porró, sense identificació, s’embotellen amb etiquetes embulloses per fer-los passar com a locals. La qualitat s’ha de defensar dia a dia, impedint les falsificacions i l’engany al consumidor.
La fruita i l’hortalissa
Molt sovint, aquests productes, vinguts de fora, es fan passar per autòctons
La qualitat alimentària –l’origen dels ingredients, la valoració dels sabors i les textures– es manifesta en molts aliments: el pa i la pastisseria, l’oli, la carn, els llegums, el formatge, etc. En el camp de la fruita hi ha poc problema: la fruita local és molt bona, fresca i saborosa, però n’hi ha poca o no n’hi ha gens. Tant és així que els més diversos productes es fan passar per albercocs de Porreres o per pomes d’Orient, o com a mínim es presenten amb l’ambigüitat suficient perquè el consumidor confongui el blat amb la xeixa. En el cas de l’hortalissa, el problema és més greu: la manca d’identificació de les produccions fa que entrin en torrentada produccions foranes més o menys capaces de passar per locals. Un sistema alimentari equilibrat és cosa de tothom, i si el consumidor no és exigent, el comerç acaba prenent el camí més fàcil, que no sempre és el millor.
