La semipresencialitat deixa enrere l’alumnat que necessita més suport

PalmaEl mateix dia que es confirmava la primera mort per coronavirus a les Illes, ara fa un any, el Govern balear anunciava que tancaria les escoles i instituts com a mínim quinze dies per la pandèmia de covid-19. Segurament no esperaven llavors que l’alumnat no tornaria a trepitjar les aules fins al setembre. I que el curs següent seria entre gels hidroalcohòlics, mascaretes, grups bombolla i patis precintats. Però des del punt de vista organitzatiu, el canvi més gran d’aquest curs ha estat implantar la semipresencialitat a Secundària. És un model mai emprat fins ara que encara té flaqueses que impacten directament en l’alumnat amb més necessitat d’acompanyament.

“Hi ha alumnes totalment despenjats, molt desanimats, que ni tan sols coneixen els seus companys”, afirma la portaveu de la Federació de Pares i Mares (FAPA), Cristina Contí. Defensa que “potser als més adaptats al sistema educatiu fins i tot els va bé, però hi ha un gruix d’estudiants que necessita més ajuda”, defensa Contí. A més, alerta que aquesta situació “genera un desànim que pot incrementar l’abandonament escolar”.

El que més preocupa les famílies és segon de Batxillerat, per les desigualtats que pot generar entre els alumnes a l’hora d’afrontar la Selectivitat. Segons la Conselleria d’Educació, un 40,3% dels instituts de Secundària combina ensenyament telemàtic i presencial en aquesta etapa prèvia a la universitat.

Una enquesta de la federació, publicada a final de gener, revela que un 68% dels alumnes que fan classes semipresencials a les Illes treballen sols a casa i un 65% no té un horari establert. A més, alerta d’un “increment de les assignatures suspeses ”. 

El president de l’Associació de Directors de Secundària de Mallorca (Adesma), Joan Ramon Xamena, assegura que “prioritzen el més necessari perquè el 100% que es feia en la presencialitat no es pot assumir”. A més, assenyala que han notat “una davallada del rendiment i de la motivació” perquè, “com a la resta de la societat, els ànims estan més baixos i això afecta els estudis”. El conseller Martí March va assegurar dimarts al Parlament que els resultats no havien davallat, però, alhora, va admetre que, malgrat que aquest model ha permès reduir ràtios, “és evident que tenim un element de millora”.

Infants sense suport 

Encara més complicat resulta el curs per als alumnes amb necessitats especials, que són 30.827 a les Balears. Varen començar amb una manca de professors de suport educatiu perquè, en crear-se nous grups, molts es varen convertir en tutors. La Conselleria va contractar després 23 mestres especialistes més, però aquest problema encara no s’ha resolt del tot. La plataforma FARSEB (Famílies Afectades per les Retallades de Suport Educatiu a les Balears) assegura que encara hi ha estudiants sense suport. “No trob cap justificació perquè hagi arribat el març i encara estiguem així”, defensa la portaveu de la plataforma, Nèlia Sánchez.

A Infantil i Primària l’impacte per als infants no ha estat tan fort com en l’etapa de Secundària perquè s’ha aconseguit mantenir-hi la presencialitat. Això sí, a costa d’una sobrecàrrega important de feina per a docents i equips directius. La presidenta de l’Associació de Directors de Primària, Joana Maria Mas, assenyala que les tasques burocràtiques “s’han duplicat” i reclamen –com ho fan des de fa anys– que se’ls ajudi amb un administratiu. “Les substitucions covid-19 han funcionat molt bé, però les baixes habituals s’han d’anar cobrint i ens plantam, en dies com aquests, sense cinc mestres”, diu Mas. Lluís Segura, de l’STEI, assegura que l’esgotament del professorat en general “és molt bèstia”. “Feim moltes més hores que fa un any i mig i sentim que no tenim el suport de l’Administració”, defensa.