Relacions

Sempre et baralles amb la parella pel mateix? Et donem consells per evitar-ho

Les discussions domèstiques són freqüents i habituals, però amb diàleg i paciència es poden reduir de forma considerable

Una parella parlant al Moll de la Fusta de Barcelona
Jance Dunn / The New York Times
15/03/2023
4 min

Nova YorkEl meu marit i jo tenim una discussió recurrent des que Bill Clinton era president dels EUA. Ell té el costum de treure's els mitjons i deixar-los a prop (només a prop) del cistell de la roba bruta. Li pregunto per què no aconsegueix arribar fins al cistell. Ell es pregunta per què haig de convertir un tema tan trivial en un problema. Després comença la baralla que es repeteix des de fa dècades. Una altra és sobre com posem els plats al rentaplats.

La majoria de les persones que tenen una parella poden explicar almenys una discussió similar que sorgeix de forma regular. Un terapeuta de parelles em va dir una vegada que dos dels seus clients portaven 20 anys discutint pel lloc "correcte" on deixar el drap de la cuina. A vegades em pregunto si encara deuen discutir per això.

Però us porto una notícia reconfortant, i és que fins i tot els monjos zen que estan casats tenen aquestes baralles ximples.

Koshin Paley Ellison i Chodo Robert Campbell són els fundadors del New York Zen Center for Contemplative Care i porten 16 anys casats. Paley Ellison també és psicoterapeuta i autor del llibre Untangled: Walking the Eightfold Path to Clarity, Courage and Compassion, publicat l'any passat. Ell té el costum de preparar civada cada matí, netejar la cassola i deixar-la sobre l'escorredor en lloc de tornar-la a deixar a l'armari. "Truco al Koshin a la feina i li dic: hola, vaig a tirar la cassola", diu fent broma Campbell, i afegeix que el seu marit tampoc tanca mai la porta del lavabo. "Durant anys li he preguntat per què la deixa oberta!"

Patricia Lamas Álvarez, terapeuta de parelles de Califòrnia, diu que aquest tipus de discussions de poca importància, però incessants, es deuen "tot sovint a les petites coses quotidianes, com l'organització de la casa, la divisió de les tasques, les criatures o les tasques domèstiques que poden convertir-se en un problema". Ella explica que, a vegades, aquestes baralles desencadenen un cercle viciós en què les dues persones s'obsessionen per guanyar.

Llavors, com podem resoldre aquestes disputes? Potser no podem deixar de tenir-les per sempre, però almenys hi ha maneres d'arribar a un punt intermedi.

Analitza els fets

La pròxima vegada que la teva parella faci una cosa que et desconcerti, diu Paley Ellison, pregunta't: "Quina és la història que m'estic explicant ara mateix?". Després, qüestiona't: "És veritat? Com sé que és veritat?" La història que m'explico a mi mateixa sobre per què el meu marit no deixa els mitjons al cistell és que és mandrós. O que li fa gràcia quan s'imagina la meva cara de fàstic quan els recullo. La realitat és que és un despistat crònic, el tipus de persona que, en lloc de tirar les escombraries, les deixa al seient de darrere del cotxe i se'n va. A vegades, quan comparteixes la història que t'estàs explicant amb la teva parella tots dos us adoneu del fet que és tan absurda que no us queda més remei que riure.

Què és el que et molesta?

Tria un moment de calma i pregunta't: "De què es tracta, realment?", diu Talal Alsaleem, conseller de parelles de Califòrnia. A la consulta, les dues persones han de tenir l'oportunitat de compartir els seus punts de vista sense ser interromputs. "Els dono dues llibretes de notes, així que si volen comentar el que diu la seva parella, ho poden escriure". Després, intenten explorar què és el que realment els molesta. Perquè a vegades aquella baralla no és realment pels plats. "És més segur barallar-se per baixar les escombraries que per totes les altres coses per les quals t'hauries d'estar barallant", diu Alsaleem. "És més fàcil centrar-se en tots aquests temes perquè són una mica més tangibles que parlar de sentiments. És més difícil dir: "Sento que no estem connectats" o "Sento que no em valores".

Fes el que sigui bo per al teu estrès

"No m'agrada quan la gent no es treu les sabates quan entra a casa meva", diu Dontea Mitchell-Hunter, terapeuta d'Atlanta. "Literalment haig de dir: D'acord, si no ho fan, és la fi del món? Es pot solucionar, aquest problema? Sí, puc passar l'aspiradora. Llavors, val la pena embogir i cridar per un problema que es pot solucionar amb menys estrès?" A vegades és més fàcil per a la teva salut mental, diu Mitchell-Hunter, acceptar algunes de les peculiaritats de la teva parella. "Mira-ho amb perspectiva". "Rendeix-te i digues: no importa com posi els plats al rentaplats, sempre que els plats quedin nets". També pots estar agraït perquè la teva parella renta els plats perquè no ho hagis de fer tu.

Ataca el problema

Potser penses que és ridícul que la teva parella s'enfadi constantment per una cosa que a tu et sembla trivial, però has de reconèixer que els sentiments que afloren són reals. Quan estem enfadats amb algú, "aquest enuig tot sovint cosifica els altres, esborra la seva humanitat", diu Paley Ellison. Recorda que aquella persona a qui estimes està angoixada, diu. Després intenta resoldre el problema trobant alguna cosa en què estigueu d'acord, diu Álvarez, tot i que l'únic punt de partida sigui "estem d'acord en el fet que no hauríem d'estar barallant-nos per això". I així, almenys, esteu col·laborant.

Partint d'aquí, abordeu junts el problema. Intenteu trobar un aspecte sobre el qual tots dos pugueu ser flexibles, afegeix Álvarez. A mesura que aneu tractant els punts conflictius aneu fent concessions. Si es manté el cap fred i es treballa conjuntament, potser la resposta arriba fàcilment. Si no s'aconsegueix arribar a un acord sobre el lloc "correcte" per deixar el drap de cuina pot ser tan fàcil com que "durant un mes una persona posi el drap on ella vulgui i el mes següent l'altra", diu Álvarez.

Potser ningú té la raó

Terrence Real, terapeuta de parelles, diu en el seu llibre Us: Getting Past You and Me to Build a More Loving Relationship que moltes persones perden temps i energia discutint per quina és la versió "vertadera" de certs esdeveniments en les seves relacions, quan en realitat no n'hi ha. Preocupar-se per "esbrinar quin punt de vista és vàlid és una trampa", escriu. "No hi ha lloc per a la realitat objectiva en les relacions personals". Ell diu que potser no hi ha necessàriament una sola veritat, sinó només dues veritats subjectives. (Tot i això, el fabricant d'electrodomèstics Whirpool té a la seva web una guia increïblement precisa sobre com posar el rentaplats). I com em va dir una amiga, "prefereixo barallar-me perquè deixes tasses de cafè per tota la casa que no pas haver-te de preguntar per què te'n vas al llit amb la Linda".

stats