La sensació d’immunitat llasta la salut sexual dels joves: “Ara som infèrtil”

PalmaLes campanyes fetes a les Balears en les darreres dècades per prevenir les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) entre els joves no han estat gaire efectives. Un exemple és que un 63,8% dels casos de gonorrea detectats el 2022 eren persones de menys de 34 anys. En el cas de la sífilis, la mateixa franja d’edat va acaparar un 47,4% dels diagnòstics, segons les dades de Salut Pública. El fet és que totes les persones de menys de 40 anys han estudiat en una època en què la prevenció de les ITS ja s’explicava (en diferents graus) dins alguns centres educatius. Tot plegat no ha acabat de funcionar. Cal determinar què ha fallat per tenir-ne tants de casos i veure com podria evolucionar la situació a partir d’ara: Els joves “et diuen noms d’ITS, però no saben què són. Els mostram dades d’incidència, però no en fan cas perquè ho veuen llunyà”, afirma Maria Magdalena Julià, una infermera comare a Atenció Primària que imparteix xerrades a centres educatius sobre salut sexoafectiva. “Es creuen immunes”, diu Margalida Serra, directora de PsicoMallorca.

Els joves assumeixen estereotips, com pensar que una persona ben vestida o la seva parella no poden tenir ITS. A més, entre ells, “el preservatiu té molt mala fama, i no s’ha aconseguit canviar-la”, explica Kylla Borrás, infermera responsable de la Consulta Jove d’Inca. Les noves generacions “estan molt preocupades per no tenir un embaràs no desitjat, però falta consciència que les ITS tenen perills”, diu. Per molt que se’ls expliqui això, sempre pensen el mateix: “És una realitat que afecta els altres”.

Borrás assegura que no s’ha arribat als joves i considera que una de les solucions implica millorar la informació present a les xarxes socials. Ara per ara, aquestes no afavoreixen que els joves tinguin una bona salut sexoafectiva. Hi ha influencers que van pel carrer, casualment troben una persona i li pregunten: “Tu amb quantes persones pots arribar a estar en una nit?”. I aquesta respon: “Jo, entre 10 i 15”. Aquestes situacions, per si soles, no són dolentes, però fixen en els més joves unes expectatives sexuals que no són reals: els posen un repte. D’altra banda, a les xarxes disposen de “molta informació sobre sexe, massa, però poc filtrada”, opina Julià.

Aarón (nom fictici) té 17 anys i va a un institut del centre de Palma. Va rebre dues sessions d’educació sexual quan anava a tercer d’ESO. “Bàsicament, ens van dir com posar-nos un preservatiu, i poc més”, recorda. “Tot es feia de fmanera còmica, com si fos una historieta amb uns personatges inventats. Més que generar interès, feia gràcia”, afegeix. Ell no ha tingut mai cap ITS, però assegura que les joves amb les quals ha estat normalment prenien la pastilla anticonceptiva, i per això ell no empra preservatiu. Té amics i amigues que mai usen mesures de precaució. “Alguna clamídia els ha tocat”, diu entre rialles.

La pornografia no empra preservatiu

La influència de la pornografia també és determinant en el fracàs de la prevenció de les ITS . Són molt pocs els vídeos pornogràfics en els quals els actors portin algun tipus de preservatiu. Aquest fet se suma que ara la pornografia ha abandonat les webs que li eren pròpies i ja ha arribat a X (abans Twitter), per exemple. I en aquest context, una dada contundent: un 93,3% dels joves de les Balears d’entre 13 i 18 anys ha consumit pornografia per primera vegada abans dels 14 anys i un 17,5%, amb vuit o nou anys, segons l’Anuari de la Joventut 2023. “La pornografia allò que mostra són formes de violència i distorsions de la realitat”, diu Julià.

L’escàs efecte que han tingut les campanyes de prevenció també té una causa en el sentiment d’inviolabilitat dels joves. “Es manté la idea que les persones que coneixes, que estimes i que són atractives no poden tenir una infecció, i que això només li passa a gent desgraciada”, explica Serra. Aquest fet s’ha sumat que cada vegada les noves generacions són més promíscues, considera. Se’ls ha ofert molta informació sobre l’ús del preservatiu, però no sembla servir de gaire. “Estan amb moltes persones i es creuen inviolables. El preservatiu és un talla rotllos. Però si no l’empres, compres més cupons perquè et caigui una ITS”, exposa.

El sentiment d’immunitat va canviar la vida de Marta (nom fictici). Té 29 anys i és infèrtil arran d’una gonorrea que va agafar als 19. No la va detectar a temps i ja no hi va poder fer gairebé res. “Durant el primer any de carrera, a la Facultat de Veterinària de la UAB –recorda– es feien festes sexuals. Era com una pel·lícula. Jo em vaig sentir protagonista, em sentia guai. I per estúpida, premi: Ara som infèrtil”, lamenta.

Segons els experts, cal insistir en formació i prevenció. Ara per ara, els joves reben xerrades a Secundària i Batxillerat, però s’arriba tard. Abans ja han tingut contacte amb el sexe. Julià considera que s’hauria de començar a tractar el tema a Primària, “adaptat a l’edat dels alumnes”, i a partir d’aquí anar fent una feina progressiva. Les infermeres comares i les de Consulta Jove van als centres educatius que les sol·liciten. Ara bé, hi ha determinats centres que són inexpugnables. En contra d’aquesta idea d’estendre l’educació sexual a totes les edats, els sanitaris hi tenen l’extrema dreta. En la seva batalla per implantar el pin parental a les aules, Vox vol que els pares autoritzin la participació dels fills en activitats religioses, morals, socials, cíviques o sexuals. Caldrà veure quina és la posició del PP. En joc hi ha la salut sexoafectiva dels joves de les Illes.