Indemnització de 3,5 milions d'euros per a 14 veïns exposats a l'amiant a Cerdanyola i Ripollet

BarcelonaL'Audiència de Madrid ha imposat a l'empresa Uralita SA –que va ser la principal importadora i fabricant d'amiant a l'Estat– la indemnització més alta que ha fixat fins ara un tribunal en un cas d'afectació per amiant: tres milions i mig d'euros, que rebran 14 persones de Cerdanyola i Ripollet, familiars de treballadors de la fàbrica que es van veure exposats a l'amiant per la roba que portaven a casa els operaris o ciutadans que vivien o treballaven a prop de les instal·lacions. El tribunal corregeix una sentència anterior d'un jutjat de Madrid que havia dictat una indemnització d'1,7 milions d'euros per als 14 afectats i la duplica.

Un cop més la sentència fa responsable l'empresa de les patologies derivades de l'exposició a l'amiant siguin en treballadors de la fàbrica o en persones que hi estiguessin en contacte, com en aquests 14 casos, seguint el criteri fixat per altres jutjats i pel Tribunal Suprem amb anterioritat. L'empresa defensava en aquest i altres casos que sempre havia complert amb la normativa fixada a Espanya. Però el tribunal considera que, malgrat el que digués aquesta normativa –que es va anar endurint amb el pas del temps–, l'empresa era conscient dels riscos del contacte amb el fibrociment. "Està admès científicament que tant l'exposició domèstica com l'ambiental són un risc d'adquisició de malaltia", insisteix la sentència.

En el cas de les dones de treballadors de la fàbrica que van emmalaltir pel contacte amb la roba de treball i les sabates d'ells, la sentència recorda que hi ha proves que almenys fins al 1977 l'empresa no es va fer responsable del rentat de la roba de treball a les seves instal·lacions i que no va ser fins més endavant que es van habilitar armaris estancs perquè els operaris poguessin guardar la roba de carrer als vestidors sense perill que es contaminés.

"Si no haguessin rentat la roba de treball contaminada dels seus familiars, si no haguessin habitat a les proximitats de les instal·lacions fabrils de la demandada, no haurien contret aquesta malaltia, encara que fumessin, treballessin amb galvanitzats o com a torners, o almenys no existeix cap prova d'això", insisteix la sentència.

Segons Esther Pérez, una de les dues advocades del Col·lectiu Ronda –aquest despatx ha assessorat més de mig miler d'afectats per amiant– que han representat els afectats d'aquest últim cas, aquesta nova sentència, unida a dictàmens anteriors, "solidifica el criteri de la responsabilitat" de l'empresa Uralita SA per les patologies "que deriven de l'exposició ambiental i domèstica a l'amiant expulsat de manera temerària i incontrolada a l'exterior per l'empresa, ja fos adherit a la roba de treball dels seus empleats, la neteja de la qual corresponia a l'empresa i no la feia, o abocant-lo directament a l'ambient posant en risc la salut de totes les persones que vivien o treballaven en una àrea pròxima a la fàbrica".

La fàbrica de Cerdanyola del Vallès i Ripollet era la més gran que l'empresa tenia a tot Espanya i va estar operativa entre el 1907 i el 1997. El Col·lectiu Ronda recorda que tot i que la prevalença entre la població de les malalties relacionades amb l'amiant és de 10 persones per any i milió d'habitants, aquesta xifra s'eleva fins a 95 en el cas dels dos municipis, on la incidència del càncer de pleura o mesotelioma (una malaltia que té com a únic origen conegut l'exposició a l'amiant) és de 47 casos per cada milió d'habitants, molt superior als entre un i tres casos per milió d'habitants que es donen de mitjana en altres punts.