El pederasta dels Maristes, condemnat a 21 anys

BarcelonaL’exprofessor dels Maristes Sants-Les Corts Joaquim Benítez és autor de tots els casos d’abusos sexuals que van arribar a judici -quatre de les disset denúncies que es van arribar a presentar contra l’exdocent i que no es van considerar prescrites, a diferència de la resta-. Benítez s’aprofitava de la seva “superioritat” com a professor de gimnàstica respecte als adolescents per portar-los al seu despatx amb l’excusa de fer-los un massatge per alleugerir-los una lesió i, un cop a soles, abusar-ne. La primera sentència per un cas d’abusos sexuals en el si d’una institució religiosa no s’ha quedat curta en relació a l’autor dels fets. L’exprofessor ha sigut condemnat a 21 anys i nou mesos de presó pels abusos -en dos casos continuats- a quatre exalumnes entre els cursos 2006 i 2009. Però l’escola que va contractar Benítez i en la qual va continuar treballant no s’asseia al banc dels acusats, i això ha fet que la seva responsabilitat en la sentència es limiti a haver de cobrir -via la seva asseguradora en primera instància- la indemnització de 120.000 euros que hauran de rebre en total les quatre víctimes.

El tribunal considera que l’escola va tenir “una conducta imprudent per falta de control” cap a Benítez, però admet que no pot anar més enllà sobre el paper dels Maristes. Recorda, això sí, que el vicari provincial va reconèixer al judici que el 2011 havia denunciat el docent per abusos sexuals a un alumne, “encara que va negar haver tingut coneixement amb anterioritat” de fets similars. El tribunal subratlla que diversos exalumnes, fins a 17, van denunciar l’exprofessor, tot i que a judici només n’hi van arribar quatre, els més recents, “per prescripció, però no per inexistència dels fets”. També recorda que Benítez va declarar al judici que des del 1986 se sentia protegit pels Maristes perquè no va ser acomiadat ni sancionat per una denúncia per tocaments, però afegeix que la credibilitat del condemnat “és molt limitada”.

En aquest punt, l’Audiència valora que l’exprofessor va canviar “de manera important”, quan va declarar al judici, la seva versió dels fets. Per això, assegura que pot arribar “a tenir sospites” que els Maristes sabessin que Benítez havia abusat sexualment d’alumnes, “però no la certesa que la direcció del centre i de la institució tinguessin coneixement concret de les conductes” que s’han jutjat. Tot i això, com que l’escola “té una obligació general de salvaguardar els drets dels alumnes”, entre d’altres, l’Audiència considera que la responsabilitat civil és de la Fundació Champagnat.

Ingrés a presó

El fet que Benítez no estigués en presó preventiva va provocar ahir que l’exprofessor pogués marxar de l’Audiència en llibertat -va sortir corrent cobert amb un passamuntanyes i evitant les càmeres- tot i l’elevada condemna. Les acusacions presentaran avui mateix un escrit al tribunal demanant l’execució immediata de la condemna o, en cas que el pederasta pretengués recórrer, el seu ingrés preventiu entre reixes mentre es tramiten aquests recursos. “Creiem que hi ha prou motius”, argumentaven les acusacions ahir, insistint que el risc de fugida de Benítez ara que ja coneix l’elevada condemna es fa encara més gran.

Més enllà dels quatre casos jutjats i condemnats, l’advocat de les víctimes, Iban Fernández, assegurava que la sentència reforça l’opció de les víctimes que no han pogut recórrer a la via penal perquè el seu cas estava prescrit d’acudir a la via civil per poder ser indemnitzades. “Es tracta d’una escola concertada que rebia una subvenció pública. Aquesta responsabilitat s’ha de continuar tramitant, perquè la falta de vigilància i de cura de la institució respecte als seus alumnes ha quedat evidenciada”, apuntava. El pare de la primera víctima que va fer públic el seu cas, Manuel Barbero -que es fonia en una abraçada entre llàgrimes amb la seva advocada, Ester Garcia, després de conèixer el pronunciament del tribunal-, insistia en la necessitat que la Generalitat tanqui amb una sanció exemplar l’expedient que va obrir fa temps arran del cas Maristes i que va quedar paralitzat quan les denúncies van arribar als jutjats -la via penal i l’administrativa no poden coincidir.

De moment, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, explicava ahir que tenint en compte la sentència no veuen motius per retirar el concert a la institució, però insistia que seguiran investigant administrativament “l’actuació de tots els implicats”, és a dir, tant de la institució com del mateix departament, informa Natàlia Vila. La sentència, de fet, qüestiona el paper de les dues acusacions populars -la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona- en la causa. Creu que la seva feina ha sigut “redundant” perquè no han aportat cap element nou per a la investigació.

Per la seva banda, Maristes de Catalunya-Fundació Champagnat insistien ahir que van ser “els primers interessats” a depurar la conducta de Benítez i els primers a denunciar-lo. “Hem afrontat els fets, hem demanat perdó en tots els casos i hem posat tots els mitjans necessaris perquè això no torni a passar”, afegia la congregació.

Tot i que la sala admet “les dificultats probatòries” per arribar més enllà en el seu pronunciament respecte a la institució, no té cap dubte pel que fa a l’exdocent, a qui, a més de la pena de presó, imposen una ordre d’allunyament respecte a les víctimes i inhabiliten per treballar amb menors durant 13 anys, ja que va ser l’abús d’aquesta posició el que li va permetre “cometre amb més facilitat els delictes”. Els magistrats donen total credibilitat a la declaració de les víctimes per la seva “versemblança” i “persistència”, i descarten que el condemnat patís algun tipus de trastorn, com ell al·legava, parlant d’“impulsos”. Més enllà d’una personalitat “narcisista” i d’una “baixa capacitat d’empatia”, el tribunal creu que l’acusat era perfectament conscient del mal que estava fent. De fet, els magistrats destaquen que, sigui quina sigui la “compensació econòmica” fixada per a les víctimes, sempre es quedarà curta, perquè mai hi podrà haver “reparació possible”.