Tres magistrats del TC defensen que Catalunya pot prohibir els toros

MadridEn l'últim mes el Tribunal Constitucional (TC) ha trencat fins a dues vegades una de les seves regles sagrades des de la sentència de l'Estatut el 2012: respondre a recursos d'inconstitucionalitat sobre normes o decisions del Parlament o del Govern amb unanimitat de tots els magistrats que conformen el ple. L'anul·lació del veto a les corrides de toros a Catalunya va tirar endavant amb la discrepància de fins a tres magistrats. El ple tampoc va resoldre per unanimitat la decisió d'avalar la seva reforma, que li dóna poders per suspendre polítics.

Un tribunal controlat pel PP: qui és qui al TC?

Pel que fa al recurs sobre els toros, els tres magistrats considerats de tendència progressista, designats pel PSOE, volien desestimar-lo. Ara, tres setmanes després de la decisió, finalment el TC ha publicat tant la sentència com els vots particulars amb els arguments dels tres magistrats 'rebels' que defensen que Catalunya té competències per prohibir els toros. Es tracta del vot particular de la vicepresidenta del TC Adela Asua, i de Fernando Valdés Dal-Ré. L'altre vot particular és de Juan Antonio Xiol Ríos. Repassem alguns dels seus arguments:

• Una sentència "ambigua". Tant Asua com Valdés alerten que la majoria dels magistrats no deixa clar quina norma estatal preval per declarar els toros inconstitucionals, ja que s'aferra a diversos arguments. En primer lloc, diu que la Constitució, als articles 149.1 i 149.2, assegura a l'Estat el deure de protegir la cultura, però alhora alerta que no pot suposar un "perjudici" per a les competències de la resta d'autonomies. Per assegurar el tret, s'aferra a la llei aprovada pel Congrés el 2015 que declara la tauromàquia patrimoni immaterial. Segons aquest vot particular, parlar de dues normes genera ambigüitat.
• "Apreciacions subjectives". També consideren que els magistrats estan fent "apreciacions subjectives" sobre "el grau tolerable o intolerable de interferència o d'incompatibilitat" entre competències.
• "El judici sobre què és constitucional llisca per un pendent perillós". Però l'alerta més important arriba al final. Els magistrats avisen que el TC està "redefinint" la noció de què és inconstitucional.
• "La norma estatal que protegeix la tauromàquia en general es pot complir de moltes maneres i en cap moment imposa que s'hagin de celebrar corrides de toros a tot el territori de l'Estat o en un nombre mínim o amb una certa periodicitat, ni que les administracions públiques hagin de vetllar perquè així sigui".
• "La llei autonòmica no qüestiona el caràcter de bé cultural que la llei estatal assigna a la tauromàquia: tampoc impedeix la realització i el desenvolupament de la resta de l'amplíssim conjunt d'esdeveniments i activitats artístiques, creatives i productives que componen la tauromàquia, ni es prohibeix en el seu territori la criança del toro, ni de la creació d'escoles o associacions de tot tipus relacionades amb la tauromàquia".
• "Des d'una perspectiva competencial, les competències exclusives autonòmiques en matèria d'espectacles públics i, especialment, de protecció dels animals, eren més específiques i directament relacionades en la matèria regulada". En l'altre vot particular, Xiol Ríos defensa que està més ben detallada la normativa catalana que l'Estatal.
• Però Xiol Ros no es queda només aquí, assenyala que Catalunya té un "sistema de valors culturals propi de la nacionalitat catalana" que està garantida en la Constitució a través del reconeixement de la pluralitat dels pobles d'Espanya i de les seves cultures".