La sentència del Suprem contra el toc de queda lleva la raó al Govern i a la Fiscalia

PalmaLa sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar dijous el toc de queda i la limitació de les reunions familiars i socials als espais privats no ha suposat només un gerro d’aigua freda per al Govern, sinó que també es mostra crítica amb l’argument que va defensar el fiscal superior de les Balears,Bartomeu Barceló, en el seu recurs de cassació. Segons ell, no es poden restringir drets fonamentals dels ciutadans sense el paraigua de l’estat d’alarma, i aquesta idea és la mateixa que varen esgrimir les dues magistrades del Tribunal Superior de les Illes Balears, Alicia Ortuño i Carmen Frígola, en els seus vots particulars en contra de prorrogar el toc de queda.

“La sentència diu que, per una mesura tan general, calen dades mèdiques més contundents. Però tampoc dona la raó a qui diu que això no es pot fer sense estat d’alarma”, explica l’exlletrat del Tribunal Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías.De fet, el Suprem considera que l’article 3 de la Llei Orgànica 3/1986 de mesures especials en matèria de salut pública cobreix aquesta classe de decisions que afecten drets fonamentals de la ciutadania. “No es lleva la possibilitat d’aplicar el toc de queda en un lloc concret, però s’assenyala que no es pot fer de manera genèrica”, continua. “En el futur, aquestes normes es poden aplicar en una població específica i amb dades sanitàries específiques”, afirma. Urías considera que aquesta sentència “ens protegeix per dues bandes: no quedam sense instruments quan l’estat d’alarma cau i hi ha un increment de la malaltia, però tampoc deixa que el Govern faci el que vulgui”. Urías creu que l’Executiu “no volia tant afrontar la pandèmia com transmetre al turisme la imatge que són molt durs, però no es podia aplicar un toc de queda genèric i sense causa sanitària”.

Prevenció versus excepcionalitat

Segons comenta el catedràtic de Dret Constitucional de la UIB, Joan Oliver Araujo, el Govern ha jugat les seves cartes quant a la restricció de drets “al límit”. “El Suprem ha dit que la retxa s’ha traspassat perquè, malgrat que es poden declarar confinaments i tocs de queda sense estat d’alarma, s’ha de fer en casos molt excepcionals”. “El Govern ho feia com a mesura preventiva per tenir temporada i va estirar al màxim amb la idea que cada dia que passava era un dia guanyat”, continua.

Pel que fa a la utilitat de la Llei 3/1986 per aplicar restriccions, Oliver creu que aquesta norma estava pensada per a “epidèmies de malalties com la grip o la tuberculosi” i no per a onades com les de la covid-19. “Hi ha un desencaixament entre l’epidèmia i les mesures que es podien prendre, perquè no bastaven. Aquí ha pesat molt una raó superior”, comenta, a més de destacar que “el govern espanyol no ha estat sensible a aquesta situació de les comunitats autònomes”. “Haurien pogut canviar les normes i distingir una epidèmia normal d’una com aquesta”, diu. Així i tot, Oliver reconeix que “la temporada turística és tan important per a les Balears, que de vegades el dret ha patit”. “Els drets de reunió i mobilitat són fonamentals i ni tan sols amb un estat d’alarma es poden suprimir”, apunta. “Tot té un interès de fons i, a més, d’aquí a dos anys hi ha eleccions”, assenyala.

“Aquesta sentència del Suprem ha posat ordre”, afirma per part seva l’advocat especialitzat en Dret Públic Agustí Cerveró. “No es pot parlar de prudència per aplicar restriccions extensives i generals”, continua. Segons Cerveró, aplicar el toc de queda també té un punt de comoditat. “És fàcil des d’un punt de vista operatiu, i modular la norma és molt més complicat”. A més, el lletrat critica que “els poders polítics s’hagin refugiat en òrgans d’experts indeterminats” i que no hagin aportat més informació a la ciutadania