Té sentit limitar l'accés dels menors a les xarxes socials?

BarcelonaEl binomi infants i pantalles remou diferents preocupacions i cada vegada més administracions es plantegen mesures per encarar-lo. Per exemple, a Catalunya, la Generalitat ha decidit deixar-lo fora de l’escola com a mesura per controlar el seu ús excessiu. En el debat sobre l’accés dels menors a internet s’hi suma que arribar a la pornografia és més senzill que mai: l’única trava que s'hi troben acostuma a ser un pop-up que diu “Clica aquí si tens més de 18 anys” sense verificació a darrere. I a un nivell encara més perillós hi ha l’amenaça dels ciberassetjadors sexuals, que aprofiten qualsevol via per contactar amb infants. A Espanya, el govern ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els menors en l’entorn digital, que entre altres aspectes planteja elevar fins als 16 anys l’edat mínima per tenir xarxes socials. Amb aquesta norma encara en una fase inicial, especialistes consultats per l'ARA valoren la viabilitat d'aquesta restricció i si és la solució més adequada, tant per als drets dels infants com per al seu desenvolupament psicològic.

Ara per ara, només algunes xarxes socials fixen una edat mínima per registrar-se, i tampoc acostumen a tenir mètodes efectius per verificar si l’edat que s’hi indica és la real o no. Davant les propostes d’establir mecanismes per comprovar-ho, com ara disposar d'un passaport digital, el fiscal delegat de criminalitat informàtica de Barcelona, Roberto Valverde, adverteix que caldria tenir en compte la restricció de drets que això pot suposar per als més joves. També entra en joc la intimitat dels adults que, igualment, s’haurien d’identificar a internet. Valverde creu que és aviat per valorar l’avantprojecte de llei que ha aprovat l'executiu espanyol perquè encara està en una fase molt inicial, però planteja que una possible limitació de l’accés a les xarxes s'hauria d’acompanyar d’una legislació que justifiqui aquesta restricció de drets. “Veig complicat fixar una prohibició general a l’accés de tots els menors, però potser es podria fer de manera quirúrgica”, diu. Proposa, com a exemple, centrar el sistema de verificació d’edat en els continguts pornogràfics per assegurar que els menors no hi accedeixen.

Coincideix amb ell el psicòleg Josep Matalí, cap de la unitat de conductes addictives del servei de psiquiatria i psicologia de Sant Joan de Déu. Ara bé, afegeix que això no hauria d'excloure l’educació sexual i que els pares "puguin tenir converses amb els seus fills". "Qui es creu que traient-li el mòbil al seu fill s’acaben els problemes?", planteja. Matalí, que acaba de publicar el llibre Viure entre pantalles. Entendre i acompanyar els joves en el món digital, juntament amb el psicòleg de la Fundació Althaia Jordi Bernabeu, és partidari que els menors accedeixin a les xarxes de manera progressiva i supervisada perquè vagin desenvolupant la seva competència digital. Així, és reticent al "debat polaritzat" i a les propostes de prohibir completament l’accés a les pantalles, però sí que veu imprescindible una tutorització amb sistemes de control parental. "Estem posant molt l’accent en els adolescents, i el problema més important el tenim els adults. Molts pares no tenen competència digital, i l’aproximació que es fa sovint és des de la por o molt punitiva", afirma. I afegeix: “Tots els estudis diuen que estem molt preocupats, però l’acompanyament digital el fa un 30% dels pares, la resta no fan res”.

També és partidari de reforçar els sistemes de control parental a internet l’advocat Xavier Campà, que presideix la secció dels drets de la infància i de l'adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab). De fet, aquesta és una de les propostes que la secció del col·legi ha recollit en un informe que està elaborant sobre l’avantprojecte de llei de protecció dels menors, amb la intenció de proposar als grups parlamentaris que hi presentin esmenes. A parer seu, és essencial un sistema de verificació de la identitat que realment pugui confirmar l’edat de l’usuari, perquè, si no, la restricció als més joves “no servirà de res”. També són partidaris que la llei inclogui formació i conscienciació sobre els riscos en l’entorn digital encarada a adults, tant pares com educadors, i que s’incorpori la pedagogia sobre l'addicció a les pantalles entre els infants.

Responsabilitzar les tecnològiques

Quina seria una altra manera per posar fil a l'agulla en aquesta problemàtica? Segons Matalí, que les empreses tecnològiques es responsabilitzin de l'impacte que poden generar. "Haurien de tenir una corresponsabilitat ètica amb relació als algoritmes i com estan pensades xarxes socials. Hi ha dues coses que generen tot l’impacte: l’algoritme personalitzat i l’scroll infinit". Per això, més que prohibir l’accés fins a certa edat, creu que l’ideal seria "que la Comissió Europea i el govern dels EUA tinguessin capacitat de forçar que les tecnològiques evitessin les fake news i els algoritmes que poden afectar la salut mental de la població". Ara bé, admet que "regular aquestes empreses és molt complicat", i anima a reduir les hores de connexió perquè "el món presencial es torni a imposar al món online", especialment en edats en què el cervell encara està en fase de maduració per l’impacte que pot tenir.

I què passa amb els riscos que van més enllà de l'ús excessiu d’internet? Matalí insisteix en l’educació en ciberseguretat, i davant del grooming (un adult es fa passar per un menor per guanyar-se la seva confiança i fer-li xantatge amb finalitats sexuals) recomana ensenyar pautes com no donar el nom complet, l’adreça o altres dades personals. "Passava el mateix quan érem petits i ens deien «Si se t'acosta un desconegut pel carrer, no hi parlis»", compara. En tot cas, afegeix, cal donar un espai de confiança al menor perquè, si es troba en una situació similar, la pugui comunicar a la família.

A escala judicial també s'han fet passos per allunyar de la xarxa els assetjadors sexuals. Després de diverses peticions de la fiscalia, recorda Valverde, el Tribunal Suprem ha fixat per jurisprudència que les ordres d’allunyament es puguin aplicar també a un lloc digital, com es faria en un lloc físic. Per exemple, hi ha lladres multireincidents de coure als quals s'ha posat una ordre d’allunyament de les estacions de tren. De la mateixa manera, a un pedòfil que es dediqui al grooming se’l pot allunyar d’una xarxa social. Amb tot, Valverde reconeix que el compliment d'aquesta mesura també és complicat de verificar, com passa amb altres sancions. “Si a una persona se li prohibeix conduir, per exemple, no li donarem un cotxe, però tampoc tindrà un policia vigilant-lo tot el dia. Si l’enxampen, cometria un delicte de trencament de condemna”, comenta el fiscal, fent un paral·lelisme amb el que li podria passar a un adult que tingués prohibit accedir a una xarxa social, però tornés a fer-ho. Els delictes en què més se sol aplicar aquesta mesura, afegeix Valverde, són els missatges d’odi a les xarxes socials i el grooming.