La sequera acumulada encén l’alarma: boscos al límit i arbres morts

PalmaSobrevolar a poca alçada les Illes Balears és una experiència màgica per la gran quantitat de paisatges i racons especialment bells i impactants. Però aquest final d’estiu, el recorregut presenta també una imatge molt preocupant:centenars d’arbres i garrigues secs tenen un color roig o gris, en funció de la zona i les espècies predominants. És la cara més dura de la sequera, que està posant fi a les forces dels boscos d’una manera més intensa que mai. De moment no es pot afirmar quants d’aquests arbres i arbustos es podran recuperar i tornar a brotar, però sí que hi ha una certesa:un nombre més elevat que mai ja són morts.

De fet, les imatges aèries i les dades que recopila setmanalment la Xarxa Forestal de les Illes Balears presenten una sequedat mai vista. Grans masses forestals i de garrigues mostren clapes d’una extensió enorme completament seques, on la mata (Pistacia lentiscus), l’alzina (Quercus ilex) i fins i tot l’ullastre (Olea europaea) i el pi blanc (Pinus halepensis)estan eixuts. Aquesta desolació forestal es mesura amb l’índex de vigor, que es tenyeix de vermell (vegeu mapes que il·lustren aquesta informació) quan està per davall del 25%. I aquestes taques roges –l’alarma que envien boscos i garrigues– estan més enceses que els anys anteriors.

El vigor fotosintètic de la vegetació –calculat a partir de les imatges satèl·lit del sistema Sentinel de Copernicus– permet estimar la quantitat, qualitat i desenvolupament de la vegetació amb sensors remots instal·lats des d’una plataforma espacial. Aquests capten la intensitat de la radiació de certes bandes de l’espectre electromagnètic que la vegetació emet i reflecteix.

L’índex de vigor amb valors negatius a diferents indrets no és nou. Cada final d’estiu es repeteix la situació, i arbres, arbustos i mates arriben molt afectats als mesos de setembre i octubre, a l’espera que les plogudes reverteixin la situació. De fet, amb l’aigua, bona part de la massa vegetal rebrota i torna el color verd. Però enguany, segons l’anàlisi feta pels tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i per altres experts, és molt possible que una part d’aquests exemplars secs no es recuperin. “El problema és que duim tres anys acumulats d’una sequera molt profunda. A les Balears ja hem patit greus manques de pluja. Record el 2016, però ara ens trobam davant un fenomen estructural i, per tant, ens hem de mentalitzar que no tot el que està eixut tornarà verd”, explica el cap de Servei de Gestió Forestal del Govern, Joan Santana.

Aquest episodi està resultant especialment virulent perquè tant el 2023 com el 2024 han experimentat valors de precipitació extremadament escassos i irregulars. “Per posar un exemple, el mes de novembre va ser el quart més sec i el sisè més càlid des de 1961. Igualment, els mesos d’octubre i desembre de 2023 –com també febrer, abril i maig de 2024– han estat especialment secs a molts llocs del terç més meridional de les Balears. I la resta de mesos, no excessivament humits ni amb plogudes d’entitat per compensar-ho”, explica l’enginyer forestal de l’Ibanat, Oriol Domenech.

Els màxims responsables autonòmics de la conservació dels boscos no amaguen la seva preocupació. “Estam davant una situació que m’atreviria a dir que no hem vist mai; ara mateix és molt prematur parlar de mortalitat d’exemplars, però és evident que n’hi haurà. I això suposa un canvi de paradigma, que enguany es fa molt palès, amb una reducció del nombre d’arbres i matolls per hectàrea que hem de començar a assumir”, diu Santana.

Per a la degana dels enginyers forestals de les Balears, Carolina Rodríguez, “és cert que els arbres ja venen tocats perquè duim uns anys no només amb poca pluja, sinó amb un règim més irregular, que fa que quan plou en cau molta, però després hi ha llarguíssimes temporades de sequera”. “A més, cal afegir l’element de les plagues, que aprofiten la debilitat dels arbres i, quan entren, els afecten molt més, a vegades de manera irreversible. És molt bo de veure a zones com Muro i Santa Margalida, també al Migjorn de Mallorca i a zones de les Pitiüses, on mates i arbres presenten una imatge de gran sequedat. Hi ha més afectació a aquestes àrees que no a la serra de Tramuntana, per exemple. Alguns exemplars, és clar, quedaran pel camí”, afirma.

Segons l’especialista, en els darrers anys s’ha produït “un important increment de la massa forestal, principalment per l’abandonament de l’agricultura”, situació “combinada ara amb una sequera perllongada i, a conseqüència d’aquest fet, amb menys disponibilitat d’aigua”. “Això ens obliga a assumir que hi ha menys capacitat hídrica i que, per tant, la natura s’està adaptant a aquesta nova realitat climàtica. Els boscos, no els podem regar”, explica.

Menys densitat d’exemplars

Els responsables de la gestió i conservació de les masses forestals de les Illes tenen assumit que aquesta manca d’aigua persistent, conseqüència del canvi climàtic, ja s’està cobrant víctimes mortals i, per tant, cal reajustar els paràmetres. Això suposa, per exemple, assumir que “a determinades zones hi haurà menys densitat d’exemplars”. “Si, per exemple, estàvem acostumats a uns 600 arbres per hectàrea, una estimació que depèn de molts factors, ara hem de començar a entendre que a alguns indrets n’hi haurà menys. I que aquesta quantitat s’acabarà reduint potser a la meitat. Hi ha menys aigua i hem de facilitar aquesta transició amb estratègia, encara que tot és molt nou també per a nosaltres”, explica Joan Santana.

En aquesta línia, el doctor en ecologia i especialista del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Vayreda va més enllà. “A la Mediterrània no produïm fusta i, per tant, no necessitam estrictament la mateixa intensitat d’arbres que quan els boscos tenien altres usos. Ara mateix ja hi ha línies d’investigació que proposen, a més d’una menor densitat, una progressiva substitució per arbustos, que poden resistir amb menys aigua. No es pot generalitzar, i cada cas és diferent, però el que ja no ens podem plantejar són aquelles reforestacions que es feien de manera massiva. Les condicions han canviat i hem de deixar que la natura faci la seva evolució”, sentencia.

“Un element fonamental és la quantitat i qualitat de sòl que tenen els boscos i, per tant, no podem implantar solucions iguals a cada zona. Si hi ha poca terra, la manca d’aigua esdevé encara més crítica i s’ha de cartografiar amb més detall. Així, tots podem aprendre de cada situació i establir paràmetres comparables. Perquè ens trobam davant una realitat nova, inèdita en un segle o en 150 anys. Ara bé, el món vegetal s’adaptarà si el medi es manté, tot i els canvis de temperatura i del règim de pluja”, explica Vayreda.

Espècies més resistents

El servei forestal del Govern ja fa temps que treballa per preparar aquesta nova realitat i, per això al viver públic de Menut (Escorca)s’estan produint pins i ullastres de la varietat de Cabrera. La idea és reforestar de manera experimental alguns punts concrets per veure si “la seva capacitat de resistència a la manca d’aigua és més gran”. “Hem de tenir en compte que a Cabrera hi ha dues condicions que són molt dures:poca aigua i poca terra; per això, els que sobreviuen allà són realment resistents. En els anys vinents veurem si aquesta iniciativa, encara molt verda, ens dona alegries”, confirma Joan Santana, cap de Servei Forestal del Govern.

El que és inqüestionable és que “el canvi climàtic ja no és un anunci, és un fet que es materialitza cada temporada, i pel qual hem d’estar previnguts prenent les decisions amb el màxim d’informació”, conclou Vayreda.