La sequera buida el Gorg Blau i destapa la por d’apujar el preu de l’aigua

PalmaLes imatges del Gorg Blau al 22% de la seva capacitat en plena tardor varen fer saltar les alarmes fa unes setmanes. Els darrers 10 anys mai no s’havia registrat una situació igual ni s’havia vist tan baix el nivell de l’embassament exterior més gros que nodreix Palma, principalment. En realitat –bona part de la població ho desconeix– els embassaments de la Serra són només una petita part del subministrament a Ciutat. Palma té la sort de disposar de diferents fonts per abastir d’aigua potable la població, i alterna els recursos en funció de criteris ambientals i econòmics. Però veure el Gorg Blau tan baix sí que implica que alguna cosa no va bé.

És només la manca de pluja el que ha provocat aquesta situació? La resposta és que no. Es tracta d’una equació complexa que es resumeix de manera senzilla: el preu de l’aigua no cobreix tot el que costa dur-la a cada domicili, sobretot si hi ha sequera. I, si s’empra molt la dessaladora, Palma ha de pagar una factura més cara. D’aquesta manera, es prioritza no apujar el preu de l’aigua a gestionar-la d’una altra manera. La manca perllongada de plogudes ha fet que els recursos hídrics estiguin al límit, però Palma pot dessalar aigua quan la situació es complica. No obstant això, l’Ajuntament no ha apostat històricament per aquest recurs. La dessaladora de Palma estava per sota del 60% de la seva capacitat productiva fins fa uns mesos, i el seu ús fins i tot

ha estat molt inferior a aquesta xifra, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de la Laguna. L’aigua dels embassaments i de les fonts és molt més econòmica que comprar l’aigua dessalada. “Comprar aigua de la dessaladora surt més car als ajuntaments. Passa a Palma, i a Ciutadella, on també hem parlat amb l’Ajuntament perquè facin servir aquest recurs. De fet, si no ho fan, es posen en perill els aqüífers i hi ha el risc que no assoleixin el volum d’aigua que els correspon. Això no pot ser”, admet el director general de Recursos Hídrics del Govern, Joan Calafat. La dessaladora de Palma sí que es troba al 100% de la seva capacitat en l’actualitat. “S’han espantat quan han vist el panorama. Esperaven les plogudes de finals d’estiu, continuaven fent servir els embassaments i les fonts i els han estirat les orelles”, explica una font de l’empresa municipal Emaya coneixedora de la situació i que confirma a l’ARA Balears el motiu per forçar i no comprar aigua dessalada. “El batle s’ha compromès a no apujar els impostos, i això inclou la taxa de l’aigua. Si compres molta aigua dessalada, t’acabes engrunant els dits”, afegeix.

El gerent d’Emaya, Llorenç Morey, remarca que la dessaladora ara mateix “està a plena producció”. “Nosaltres hem duplicat el volum d’aigua consumida respecte dels darrers anys”, assegura. De fet, els anys 2022 i 2023 només un 13% de l’aigua que varen consumir els palmesans provenia de la dessaladora. Enguany ja està prop del doble a octubre, i “continuarà pujant”, diu Morey. “Malauradament, hi ha un dèficit hídric enorme, jo em pas el dia mirant el cel. Són cicles. N’ha tocat un de molt complicat, i per això hem recorregut a activar al màxim la capacitat de producció de la dessaladora”, continua. “En canvi, s’haurà fet servir menys aigua dels embassaments [un 13%, mentre que els dos anys anteriors va ser un 24%], perquè vàrem arribar a 2024 molt tocats”, diu.

A Palma hi ha preocupació perquè, si continua plovent poc i de manera tan abrupta –quan ho fa– que no permet aprofitar l’aigua, la situació podria derivar en restriccions en només uns mesos. “No ho volem ni imaginar, però, si s’ha de fer, es farà. El més important és que entenguem la importància d’estalviar”, apunta. Quant a si Cort preveu apujar tarifes en el cas que l’ús de la dessaladora es mantingui tan elevat, Morey comenta que “hi ha un compromís de no apujar impostos”. La tarifa ha de reflectir el cost El preu de l’aigua és un dels elements que els experts consideren que cal treballar molt més si es vol fomentar un ús més racional i, sobretot, si es vol aconseguir que pagui qui més impacte té. “El preu de l’aigua s’ha de revisar, perquè d’entrada té un problema. No només no representa els costos reals que implica subministrar aigua. A més, té un component fix molt important. D’aquesta manera, si es vol castigar els que més consumeixen, només es pot fer sobre un element variable petit. El que suposa això és que pràcticament no tens força com a administració per penalitzar els consums elevats”, explica el catedràtic de Geografia de la UIB Cels García.

Segons aquest especialista, que ha estudiat la progressivitat de les tarifes i el seu impacte, “quan s’aproven pujades de la part fixa, no desincentivam els grans consums, sinó que penalitzam tothom per igual per haver de fer una infraestructura més gran. És important que l’Administració conegui bé on és la frontera entre un habitatge de gent normal i, a partir d’aquí, castigar de manera més clara els consums desmesurats”, explica. Garcia assegura que “el preu és la manera de gestionar millor l’aigua i de fer-ne pedagogia sobre l’ús”. “Als polítics els costa molt apujar el preu sobre el consum, que és una estratègia imprescindible per incorporar els costos reals

de l’aigua”, conclou.

Alguns tècnics consultats per l’ARA Balears consideren que l’Ajuntament de Palma no hauria d’haver consentit que el Gorg Blau arribàs al 22% de la seva capacitat, i la preocupació pel preu de l’aigua en podria ser una causa. “Ja va passar el 2015: molt de promoure la dessalació com a solució i, quan tens l’oportunitat d’emprar-la i curar els aqüífers, què es fa? No fer servir pràcticament gens d’aigua dessalada. Casualment era any electoral”, assenyala un tècnic.

El cas de Menorca El GOB Menorca ha recordat aquesta setmana que nodrir-se d’aigua embotellada pot resultar entre 500 i 1.000 vegades més car que obrir l’aixeta, a més de generar una quantitat ingent de residus plàstics. Així que, tant des del punt de vista econòmic com mediambiental, fugir de l’embotellada és més adequat. Però cal que l’aigua tingui més qualitat. Els ecologistes proposen combatre la contaminació per nitrats de l’aigua a Maó amb una nova modificació tarifària, que abaixi els preus a qui no arribi als 100 litres per persona i dia, els mantingui a les llars que s’ajusten al llindar dels 250 litres diaris que marca el Pla Hidrològic i els multipliqui “per molt” a qui malgasta l’aigua.

El director de l’Observatori Socio-ambiental, David Carreras, diu que “l’aigua és massa barata” i anima els ajuntaments a apujar-ne les tarifes per perseguir-ne el sobreconsum. També ho demana la Comissió d’Aigua i Terri- tori de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), però els batles no s’acaben de posar d’acord per tal d’unificar l’ordenança en l’àmbit insular. Hi ha por de tocar la butxaca del contribuent, i aquest temor dels polítics ha agreujat la situació. Ciutadella n’és un cas paradigmàtic. La dessaladora, promoguda el 1999 precisament per posar fi a la contaminació i la salinització de l’aigua, va tardar 18 anys a construir-se i posar-se en marxa. Set anys després de la seva entrada en funcionament, encara només s’empra al 34% de la seva capacitat i sols arriba a la costa sud.

La por de l’anterior govern municipal d’encarir el rebut als ciutadellencs ha fet que no s’hagi recorregut prou a l’aigua dessalada i s’hagin sobreexplotat els pous, fins a 120 metres de fondària. El resultat és que l’estat de l’aqüífer de Ciutadella és deficient, els recursos hídrics estan sobreexplotats en un 131% i les concentracions de clorurs i nitrats han obligat a tancar molts pous.

La gravetat de la situació ha obligat la Guàrdia Civil a intervenir i denunciar davant la Fiscalia i el Jutjat un presumpte delicte mediambiental del

qual responsabilitza el cap dels serveis tècnics i l’anterior regidora d’Aigües. El Govern tramita la connexió de la planta amb el dipòsit municipal per fer arribar l’aigua dessalada també al nucli urbà i ha deixat clar que Ciutadella haurà de comprar més aigua dessalada perquè descansin els pous. Ho va anunciar aquesta setmana el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, qui també va confirmar que promou una dessaladora per al Llevant de Menorca. La greu concentració de nitrats a Maó fa que ni la previsió d’una tercera desnitrificadora ni la que ja té en marxa es Castell des de 2017 bastin.