La sequera ja colpeja els farratges: els pagesos estimen pèrdues de fins al 50%

PalmaLa situació de sequera, que fins avui semblava no haver tingut un impacte rellevant a les Balears, ja està causant estralls en el sector agrari de les Illes. Durant l’hivern, la pluja s’ha mantingut dins la mitjana històrica, un fet destacable perquè ha ajudat a no tenir una situació com la de la Península, on arrosseguen més de sis mesos de sequera permanent.

Ara bé, el panorama a les Illes ara ja ha canviat i “la situació s’ha accelerat cap a un estat de sequera agut”, en paraules del director general d’Agricultura, Fernando Fernández. Tot i que els mesos d’hivern la pluja es va mantenir dins la mitjana històrica, el març i l’abril varen ser dos mesos marcats per la manca de precipitació: han estat un 80% i un 60%, respectivament, més secs que la mitjana històrica. Com ha afectat aquesta situació el camp balear?

El Pla, la zona amb més sequera

De moment, únicament se n’han vist afectats els cultius dels cereals i dels farratges, però amb caigudes de la producció d’entre el 30% i el 50% en funció de la zona. En el cas de les finques del Pla de Mallorca –que malauradament també és on més se sembren aquests dos cultius–, és la zona on més ha impactat la sequera. “Sineu, Llubí, Petra i Ariany són els municipis que registren una pitjor situació”, assegura Fernández, basant-se en el darrer Informe de la Sequera que ha realitzat la Conselleria d’Agricultura i que analitza la situació fins al 8 de maig. En general, la situació és dolenta a totes les Illes, menys en àrees que, tot i tenir molta extensió de terres, aquestes no són agrícoles com són l’extrem oest de la serra de Tramuntana, les muntanyes d’Artà, la Marina de Santanyí i la part meridional de les serres de Llevant, tal com recull l’informe.

També el nivell de pèrdues depèn de la qualitat del sòl, segons explica el president de la delegació d’ASAJA a les Balears, Joan Simonet. “Les terres que menys retenen la humitat han patit moltíssim i fins i tot hi ha parcel·les que han mort”. Quant a les terres que el sector anomena grasses (que retenen més aigua), han aguantat millor, assegura. “No han arribat a morir, però l’espiga, en el cas dels cereals, s’ha reduït entre tres i quatre centímetres”, explica. Les conseqüències d’això són un gra més petit amb menys pes específic. “Traduït a un llenguatge per a tothom, vol dir que du menys farina i es podran treure menys doblers de la collita”, afirma. A més, afegeix que “hem de recordar que els pagesos, a principi de temporada, ja varen pagar els costos de sembrar ben igual que un any normal i ara es posaran a collir i serà molt magre”.

El ramat perilla per manca d’aliment

Els afectats no només són els pagesos, sinó també els ramaders o els qui tenen un model mixt de sembra i ramat. Mallorca –en un any normal– no produeix ni el 40% de l’alimentació animal que necessita. Però enguany, amb les condicions de sequera esmentades i la caiguda de la producció, aquest percentatge es veurà minvat.

La solució pot semblar senzilla: comprar a l’exterior el menjar que falti. El problema, però, és que a la Península la situació és encara pitjor i ja s’han anunciat pèrdues del 80% de l’alimentació animal, tal com publicà l’ARA Balears l’abril passat. Això –sumat a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que manté el producte dins una espiral d’inflació– ha suposat que els preus s’hagin disparat. “Per un rotllo de farratge, pagàvem entre 40 i 50 euros, ara ens en demanen entre 70 i 80”, lamenta el president de la Cooperativa Pagesa de Pollença, Martí Solivellas. El mateix succeeix amb la palla, que ha passat de valer 30 euros a 70, assegura Solivellas. A part del sobrecost dels pagesos, que amenaça de “fer tirar la tovallola” a molts treballadors, la situació també perjudica l’estat del ramat, un sector ja debilitat, que en els darrers cinc anys ha reduït la producció a la meitat. Ara, per intentar pal·liar les pèrdues a què s’enfronten, la decisió de molts ramaders és la següent: reduir la cabana –el nombre d’animals– per reduir també els costos de l’explotació. “Si no ho feim així, la situació serà insostenible. De fet, preveim que els caps d’oví es redueixin enguany entre un 15% i un 20%, i ja no en parlem dels de boví, que serà un percentatge superior”, assevera Solivellas.

Flexibilitzar la PAC per apedaçar

A les Illes, molts de pagesos, en veure que el cereal ja no sortiria a compte, a l’abril varen decidir segar per sembrar farratge, com garba de civada. “Altres anys, si hagués plogut com toca, hauríem acabat el cicle de producció i recollit el gra, però ens hem vist obligats a segar abans”, explica Simonet. En un any sense sequera, els pagesos que haguessin segat abans d’hora no haurien pogut rebre les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) però, davant aquesta situació, el Ministeri d’Agricultura ha donat permís a les comunitats autònomes per “flexibilitzar” la normativa. La Conselleria d’Agricultura ja ha anunciat que s’adherirà a aquesta flexibilització. “A les Illes hem acordat que demanarem que els ramats puguin pastar-ho tot per aprofitar els recursos al màxim”, sentencia Fernández.