De la sequera a la verema

El pebre tap de quartí

Es calcula que la producció total anual de pebre bord mallorquí és de 28 tones

La Denominació d’Origen protegida Pebre Bord de Mallorca va fent el seu camí cap dret al reconeixement de part de la Comissió Europea. La setmana passada es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears una resolució de la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació amb la decisió favorable a la sol·licitud d’inscriure aquesta denominació en el registre comunitari. Recordem que la tramitació es va iniciar fa dos anys a través d’una associació de productors mallorquins que representen el 78% del total de la producció insular, amb unes 30 hectàrees conrades. Es calcula que la producció total anual de pebre bord mallorquí és de 28 tones. Aquests productors havien impulsat un llarg procés de recerca, amb l’ajut de la UIB, per tal d’estudiar les característiques específiques del pebre bord obtingut amb el pebre tap de quartí. En paral·lel s’estan fent els estudis previs amb la varietat pebre de cirereta o pebre de fulla d’olivera, base del pebre bord coent, per tal de determinar amb precisió les seves característiques químiques i organolèptiques.

Bona verema del 2019

Si es guanya en graduació i qualitat, es perd una mica en quantitat

Els viticultors diuen que els anys secs i càlids solen ser bons per als raïms. L’inici de la verema, de fet, ha estat bo, amb uns raïms de gran qualitat i amb una graduació alcohòlica elevada pel temps que som. Les plantes tenen un aspecte sa, tan sols amb una mica de cendrada en varietats com el cabernet sauvignon. Tot té una contrapartida: si es guanya en graduació i qualitat, es perd una mica en quantitat. La producció de raïm no serà tan elevada com altres anys més plujosos. Així i tot, les pluges de final d’agost, a molts de llocs escasses, no han estat dolentes: han fet net, han hidratat els ceps i han minvat la sequedat extrema dels mesos anteriors. Les pluges poden haver estat molt beneficioses. Ara, la bona verema i la feina dels vinaters seran allò que ens durà a uns vins del 2019 que poden ser excel·lents.

La sequera persistent

A Menorca ha estat particularment feixuga, a redols calamitosa

Aquesta primavera i estiu hem viscut en el camp balear una situació marcada per la sequera. Davant això, la Conselleria d’Agricultura, a través de Semilla, va decidir dur a terme una campanya de subministrament d’alfals, en bala i granulat, distribuït a un preu subvencionat a les explotacions de vacum, oví, caprí i porcí extensiu. Aquests dies ha de començar la distribució, que és esperada pels ramaders, ja que respon a una necessitat de manca de menjar per als animals agreujada per la situació d’insularitat. A Menorca aquesta vegada la sequera ha estat particularment feixuga, a redols calamitosa de bon de veres, fins a l’extrem que es va témer una reducció dràstica de la producció de formatge, ja que si no hi ha pastures no hi pot haver llet. El bon maneig dels pagesos ha permès fer front a la manca de pluges. I la campanya de Semilla també hi és esperada amb ànsia.

El formatge de s’Arangí

La seva producció és d’unes 90 tones de formatge anual

S’Arangí, al Mercadal, és un dels llocs de Menorca que ha aconseguit un reconeixement ben justificat per als seus formatges elaborats amb llet de vaca, cabra i ovella. Fela Pons i Llorenç Fedelich varen començar a curar els seus formatges l’any 2007 i mantenen un punt de venda directa a la seva finca. Amb unes 180 vaques, la seva producció és d’unes 90 tones de formatge anual i a la finca hi fan feina unes set o vuit persones de cap a cap d’any. A favor seu tenen unes bones terres que els permeten donar un menjar òptim als seus animals i unes instal·lacions modernes i adequades. El 2012 el seu formatge semicurat i el 2015 el curat varen ser reconeguts com els millors formatges artesans de Menorca.

Mallorca i formatge de Menorca

El 2018, a Mallorca es va consumir

el 55% de la producció total

Mallorca continua sent fidel als formatges maonesos. Gairebé sense publicitat, any darrere any, seguint una inèrcia de consum que es perd en el temps, i en aparença en contra de la tesi negacionista de la balearitat, els formatges de Menorca mantenen inalterada la seva sòlida presència en el consum formatger mallorquí. De fet, el 2018, a Mallorca es va consumir el 55% de la producció total d’aquests formatges illencs, amb unes 1.200 tones, i s’ha manifestat, a més a més, una tendència de consum molt estable i, de cada cop, amb més preferència cap als formatges d’elaboració artesana.