La serra de Tramuntana, territori productiu

Pollença, bona pastura i bons mens

Per al president de la Cooperativa Pagesa de Pollença, Martí Solivellas, “Juliette ha estat allò que ha fet més mal a la serra de Tramuntana en les darreres dècades, perquè les oliveres que ha trencat no tornaran a ser mai allò que eren”. “Hem de pensar que aquests arbres tenen segles de vida, els empeltaren damunt ullastres i tenen les arrels dins les roques. Qui les sembraria, ara, aquestes oliveres? Si la serra de Tramuntana és patrimoni de la Unesco és perquè és un espai modificat per l’home durant segles”, diu Solivellas, qui assegura que fer “agricultura a muntanya costa molts més doblers i esforços que a altres parts”.

“El distintiu Serra de Tramuntana ja s’ha afegit al nostre distintiu de qualitat Me de Pollença. Això és una cosa molt bona, perquè fa visible la nostra producció. La gent ha d’entendre que és molt important comprar aquest tipus de productes, perquè la viabilitat de les finques de muntanya depèn que les explotacions puguin tenir personal assalariat. Perquè una finca es pugui sostenir és important que els titulars puguin pagar aquests salaris”, argumenta qui presideix una entitat nascuda als anys vuitanta i que ara té més de 300 socis.

Segons la vicepresidenta de la cooperativa, Margalida Trias, “el futur de l’entitat depèn que hi hagi socis joves”. “Els dos responsables de la formatgeria que hi ha a la vall d’en Marc, Formatges Tramuntana, són els socis més joves que tenim. Segurament que així com es jubilin els majors, se n’hi afegiran de nous. La pandèmia va suposar un sotrac important, i en aquests moments ens n’estam recuperant”, explica Trias.

Distintiu de qualitat

Dels 12.000 mens que comercialitza la Cooperativa Pagesa de Pollença, n’hi ha més de 4.000 que ho fan amb el distintiu Me de Pollença. ”Els nostres principals clients són restaurants i particulars de la zona de Pollença i el Port, Alcúdia i sa Pobla. Just tenim un hotel que ens en compra, que és l’hotel de Son Brull. Seria interessant que n’hi hagués d’altres que ens en comprassin. Allò que succeeix és que el nostre me no està subjecte als preus de llotja, i el comercialitzam al mateix preu de cap a cap d’any”, explica el president de la cooperativa.

La Cooperativa Pagesa de Pollença també té una botiga al centre del poble. S’hi ofereix fruita i hortalissa, que solen comprar clients per a consum domèstic. Però també s’hi venen eines i adobs que són necessaris per als pagesos.

Son Moragues, producte fresc i indústria agroalimentària

L’olivar de la possessió de Son Moragues, a Valldemossa, té una extensió de 60 hectàrees. “Comercialitzam el nostre oli i la nostra oliva dins les denominacions d’origen Oli de Mallorca i Oliva de Mallorca. Aquest distintiu fa visible que és una producció de l’illa, però hem de tenir en compte que no costa el mateix fer oli al Pla que fer-lo a muntanya, on no és possible fer passar maquinària per dins les marjades, i per això s’ha de collir tota a mà. És per aquest motiu que hem iniciat els tràmits per afegir-nos al distintiu de qualitat Serra de Tramuntana, del Consell de Mallorca”, argumenta la biòloga Magdalena Tomàs, qui és tècnica de qualitat de l’explotació.

Pagesos, treballadors forestals i tècnics

Una part de Son Moragues és superfície agrícola, mentre que una altra són extensions forestals d’alzinar i pinar. Per això, no només hi fan feina treballadors agraris, sinó també forestals. “Aquests dies, a causa de Juliette, els treballadors tenen una feinada, perquè els camins estan plens de cimals que la neu va tomar, i ara els han de retirar. Els que estan enmig del camí són els més bons de llevar; en canvi, als que estan més endins és més difícil d’accedir-hi”, comenta la biòloga.

Son Moragues és una indústria de transformació alimentària i alhora també comercialitza producte fresc. D’una part, és una explotació productora d’oli i d’oliva de taula. “Feim oliva trencada i també oliva negra, que són dos productes tradicionals que sempre van molt cercats. Allà on ens diferenciam és en la producció de confitures, perquè en aquest camp concret, per créixer comercialment, és necessari treure al mercat un producte més innovador. Hem experimentat i ara mateix oferim confitura d’uns gustos molt especials. En tenim de tomàtiga i alfabeguera, de ceba morada i de taronja amarga. També oferim dues gelees, que són de codony i de taronja”, explica la tècnica.

Segons Tomàs, els clients de la producció de Son Moragues tenen dos perfils majoritaris. “Dins Valldemossa tenim una botiga que és un punt de venda directa de la nostra producció. S’hi ofereixen els productes obtinguts amb la indústria de transformació agroalimentària. D’aquí a poc hi afegirem sobrassada i llonganissa fetes nostres. Són els turistes que majoritàriement els compren, perquè és un producte que es poden endur amb l’avió als seus països d’origen. En canvi, el client local es decanta més pel producte fresc, com la carn, la fruita, la verdura i l’hortalissa. Perquè és un producte de molta de qualitat que, tot i ser de producció ecològica, es ven a un preu assequible i es pot consumir cada dia”, comenta la responsable de qualitat d’aquesta explotació.

“Fa molt de temps que els propietaris de Son Moragues prengueren consciència que la preservació de la finca depenia que continuàs sent productiva. Mantenir les marjades, el territori i que la part forestal de Son Moragues sigui d’accés lliure, gràcies a un projecte de custòdia del territori, depèn que la finca sigui una explotació rendible econòmicament i que hi hagi unes persones que en viuen, com jo mateixa, perquè en som els treballadors”, explica Magdalena Tomàs.

Formatgers pollencins que no tenen son

Cada dia a les 4 h sona el despertador per a Nicolau Cerdà i Josep Sánchez. En arribar a la finca de la Plana, a la vall d’en Marc, a Pollença, ja troben les cabres de la seva guarda despertes. Fa uns pocs anys que posaren en marxa aquesta explotació ramadera amb l’objectiu de fer-ne formatge i comercialitzar-lo.

“La feina del pagès no és només aixecar-se prest i venir a munyir les cabres, sinó que també hi ha una feina burocràtica i de paperassa que s’ha de fer cada dia. Hi ha qualque dia que, en haver arreglat els animals, pens que ja estic llest, però no és així, perquè llavors ve el moment d’asseure’m davant l’ordinador”, explica Nicolau Cerdà, soci de Formatges Tramuntana.

Canvi de vida

Tant Nicolau com Josep Sánchez, l’altre soci de l’explotació, havien fet feina al turisme abans de dedicar-se a fer formatge. “Jo feia feina al sector dels creuers, i ja n’estava un poc cansat. Per això, amb en Colau decidírem posar això en marxa. Pensàrem que faríem feina per nosaltres i que això ens faria feliços, i així ha estat”, comenta Josep Sánchez. “Tenim un punt de venda directa a la finca de la Plana i també repartim a diferents botigues i establiments. I de moment la cosa va bé. El distintiu Serra de Tramuntana segur que afegirà valor a la nostra producció i això és bo, perquè el consumidor interpretarà que els doblers amb què paga el formatge tenen una repercussió en el territori i les persones que han fet possible cada peça de formatge”, afegeix Josep.

“Des del primer moment vàrem tenir clar que una iniciativa com aquesta no pot ser cosa d’una persona tota sola. Almanco hem de ser dos. A les 5 h, cada dia, aquí hi ha de comparèixer qualcú. Les cabres no saben si és dia de festa o si és dia feiner. Essent dos et dona una mica de llibertat per coordinar-te. Tot i que cada dia hi solem venir tots dos, si n’hi ha un que un dia no pot, sempre hi pot venir l’altre”, explica Nicolau. “Normalment jo em colg a les 21 h. I quan m’aixec, tant si és l’estiu com l’hivern, sempre fa fosca. No sé per què, però hi ha qualque dia que tot d’una som baix del llit i altres que em costa molt”, assegura.

'Herois' a Sóller, en cooperativa

La Cooperativa de Sant Bartomeu de Sóller ha estat la primera entitat a sol·licitar l’adhesió al distintiu Serra de Tramuntana. Segons el president de l’entitat, Miquel Gual, “si la Serra és Patrimoni Mundial és perquè l’ICOMOS [organisme de la Unesco encarregat de concedir aquesta distinció] considera que és un espai natural humanitzat al llarg dels segles, un espai que cal conservar i perpetuar”. L’oli, l’oliva i els cítrics són els principals productes que comercialitza aquesta cooperativa, productes que a partir d’ara afegiran aquest distintiu al seu etiquetatge.

“Jo sempre dic que fer de pagès a Mallorca és de valents, però fer de pagès a la Serra ja és una tasca d’herois, perquè tot hi du molta més feina. Per aquest motiu, és molt important que el producte que en surti sigui coneixedor en relació amb un altre tipus de producció. Qui compra aquest producte ha de saber que aquells doblers es destinen al manteniment d’una activitat i uns paisatges centenaris”, argumenta Miquel Gual.

Traçabilitat del producte

“Tramitar els distintius com són les denominacions d’origen o les indicacions geogràfiques protegides són processos molt llargs, perquè depenen d’Europa. En canvi, obtenir el distintiu és molt més fàcil, perquè la normativa espanyola estableix que s’ha de poder seguir la traçabilitat del producte, que és una cosa que asseguram tots els productors. Pens que aquest distintiu és un gran avenç per a les persones que produeixen a la serra de Tramuntana”, afirma el president de la Cooperativa de Sóller.

Mortitx, vinyes d'altura

Amb una producció d’entre 80.000 i 100.000 botelles cada any, les vinyes de Mortitx (Escorca) són les que estan sembrades a més altura de Mallorca. “Aquesta vinya la sembraren l’any 2002. En un context de canvi climàtic, els promotors de la iniciativa pensaren que estant a tanta d’altura la vinya seria més resistent. Aquestes condicions especials fan que aquí dalt nosaltres comencem a veremar a mitjan mes de setembre. En canvi, a la resta de Mallorca s’hi posen a l’agost”, explica Llorenç Coll, enòleg de Vinyes Mortitx.

Una quarantena de socis

Segons el gerent, Biel Ferragut, la quarantena de socis de la societat anònima tenien clar que “havia de ser una iniciativa rendible i productiva”. “Compràrem la finca a una explotació especialitzada en arbres fruiters, que en aquell moment estava en declivi. Tot i que n’arrabassàrem la majoria, deixàrem un centenar d’alvocaters, que aquí dalt van molt bons. Llavors sembràrem els ceps de diferents varietats i començàrem amb la producció de vi”, explica Ferragut.

“A diferència d’algunes explotacions de la Serra, que depenen d’inversions estrangeres que, per ventura, provenen d’altres negocis que no tenen res a veure amb l’agricultura, Mortitx se sosté per si sol. Un 80% de la producció queda a l’illa, mentre que la resta surt a Alemanya o Suïssa”, diu el gerent.