El servei de tren, al límit per la manca de treballadors i de mitjans

PalmaCom es pot afrontar un increment considerable de viatgers en un mitjà de transport públic sense augmentar el nombre de treballadors ni tenir a disposició més recursos materials? Aquesta és la senzilla pregunta que es pot fer sobre el servei de tren a Mallorca, que és gratuït des de l’1 de setembre del 2022 i que ha vist agreujats els problemes que arrossega des de fa anys per aquest motiu. Segons les dades de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, elServei Ferroviari de Mallorca (SFM) va transportar 5.858.510 passatgers durant el 2019 –darrer any abans de la pandèmia–, mentre que el 2022 s’hi va sumar un milió, fins a arribar als 6.860.132, un 17,1% més –aquesta xifra és fins al 22 de desembre. Dit això, el nombre de treballadors ha augmentat un 0%, perquè no se n’hi incorporen de nous des del 2007, i el nombre de trens nous per evitar vagons massificats és zero, perquè no se n’han adquirit des de l’any 2011.

“Hem arribat al límit. La demanda ha passat per damunt de l’empresa pública, que sembla que així no pot donar el servei”, lamenta Miquel Àngel Vadell, membre del comitè d’empresa d’SFM. També cal tenir en compte que les freqüències varen augmentar el 29 d’abril d’aquest any passat i que a hores d’ara hi ha un tren cada deu minuts al llarg del trajecte que va de Palma a Inca ­–la freqüència des d’Inca fins a Manacor i sa Pobla és d’un tren cada 40 minuts. Per mantenir el ritme, “treballadors que estaven en altres serveis, com el taller i l’estació, han hagut de passar a fer de maquinistes”, explica Vadell.

El 2007, darrer any que es varen incorporar treballadors a SFM, hi feien feina 240 persones, mentre que en l’actualitat la plantilla està formada per “170 persones, amb un 40% més de freqüències”, afegeix. I això que fa més de quatre anys que el Govern es va comprometre a fer una convocatòria d’una trentena de places, més 22 estabilitzacions –el setembre del 2018. Per part seva, fonts de Mobilitat al·leguen que “el procés de creació i dotació de places a l’administració pública és llarg” i asseguren que aquesta convocatòria “es materialitzarà els propers mesos”.

L’augment de maquinistes ha derivat en la manca de revisors, d’interventors i de personal a les taquilles en estacions tan importants com les de Palma, Inca, Marratxí, Manacor i sa Pobla. L’ARA Balears ha pogut comprovar que, en hora punta, només hi havia una persona a les taquilles de l’estació Intermodal de Palma. A més, molts de trens circulen amb el maquinista tot sol, sense cap suport d’altres treballadors d’SFM o de seguretat, un fet que han confirmat alguns conductors. “Han posat més maquinistes en detriment de la qualitat del servei que reben els usuaris. Amb aquesta situació hi ha por, perquè dins el tren no hi ha personal per gestionar les incidències”, diu Vadell. “S’han arribat a acubar persones perquè els vagons van massa plens i, si no em toquen la cabina i m’avisen els passatgers, jo no m’adon de res”, assenyala un maquinista que prefereix no donar el seu nom. També subratlla que la manca de personal ha provocat que “l’empresa denegui sol·licituds dels treballadors per conciliar” i que “s’hagin de cobrir imprevistos de companys fora de l’horari laboral”.

Sense trens nous

D’altra banda, la manca de vehicles nous ha provocat que “un 80% de la flota de trens estigui en funcionament en hores punta”, diu Vadell. Això fa que sigui molt complicat actuar amb agilitat en cas d’incidències i avaries, perquè hi ha moments en què gairebé no hi ha recanvis. “Circulen tots els trens necessaris en cada moment per donar el servei que tenim operatiu ara mateix”, diu la Conselleria, a més de remarcar que s’han comprat “cinc unitats noves” a l’empresa CAF(Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles).Ara bé, aquests trens no estaran disponibles, com a mínim, fins a la tardor del 2024. A la manca de trens s’hi afegeix que no hi ha personal propi de manteniment, perquè és un dels serveis que SFM té externalitzats i a hores d’ara el du l’empresa Stadler Rail Valencia. Altres serveis externalitzats, segons consta a la Plataforma de Contractació delSector Públic, són el d’atenció al client (Gusamar Ingeniería y Consulting); sistemes d’informació i comunicació (Sampol); inspecció de les instal·lacions (Ingeniería de Gestión Industrial); relacions públiques (Grusamar); neteja (Eulen); seguretat (Trablisa); manteniment de les instal·lacions (Sampol); manteniment de les instal·lacions elèctriques de les vies (Elecnor); manteniment de les vies (Uzvi) i el manteniment del sistema de senyalització (Electrosistemas Bach).

Una “massificació terrible”

La pèrdua de qualitat d’aquest servei públic, a més d’empitjorar les condicions dels treballadors, repercuteix directament en els usuaris.“Darrerament, la massificació és terrible”, diu Josep Aznar, de l’Associació d’usuaris del tren, a més de criticar que “qualsevol incidència que faci que el tren s’aturi provoca una cascada de retards”. Aznar lamenta la manca de personal i que les taquilles “estiguin tancades en hores punta, amb persones grans que necessiten ajuda per treure el bitllet a la màquina”. Aquest usuari considera que l’oferta “no ha estat capaç d’absorbir la demanda de passatgers” i, fent memòria, assegura que “fa molt de temps” que no ha vist un revisor dins el tren i que els sistemes de pantalles i megafonia “no informen correctament” de les incidències. “Han fet una crida bestial sense posar-hi mitjans”, sentencia.