PalmaEntre el 1980 i el 1990, ja s’havia creat a Palma una estructura de serveis socials moderna com a qualsevol altra ciutat capdavantera d’Espanya. Era complementària a la xarxa sanitària, un conjunt de serveis socials a les barriades formats per treballadors socials multiprofessionals que feien una feina preventiva i una altra d’assistencial. A més, hi havia tot un conjunt de serveis especialitzats per atendre els problemes que en aquells anys eren els que més preocupaven els ciutadans: el servei d’atenció a les drogodependències dirigit de manera incansable per Maria Coll; el servei de suport per a la integració de les persones amb discapacitat; aules d’alfabetització per a dones; el servei de promoció social de la dona; el servei de promoció gitana; els serveis d’atenció domiciliària, Promoció de la Vellesa, Prevenció dels maltractaments a la infància, atenció d’urgències socials i als transeünts, Menjador Social Patronat Obrer i el Centre d’Informació dels Drets de la Dona (CIDEM). Continuava, per descomptat, el Patronat de l’Alberg de Son Riera (Son Banya).
Què havia passat en tan sols deu anys? La resposta és “feina”, sobretot la que es va iniciar el 1983 en crear-se una Regidoria específica de Serveis Socials, que va ocupar Joana Gual fins al 1991.
La transició democràtica havia importat del món anglosaxó la idea d’una sanitat universal i d’uns serveis socials de proximitat o comunitaris. Per complementar aquests serveis comunitaris, s’establia un segon nivell especialitzat que pretenia una atenció intensa als usuaris per després tornar a fer vida normalitzada al barri o comunitat. Com sempre havia passat en la història de la ciutat de Palma, les relacions amb Barcelona eren molt freqüents i el model de serveis socials de Ciutat es va inspirar en el de Barcelona. El gabinet tècnic el dirigia Edita Navarro, amb una àmplia experiència en els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Així, Joana Gual, el novembre de 1985, dugué a aprovació en una sessió del ple municipal –per primera vegada a Espanya– el Pla de serveis socials municipals, que significava un trencament ja definitiu amb la idea de la beneficència pública. L’eslògan d’aquells serveis socials era “Al teu costat”.
Durant la major part del segle XX, fins que varen arribar amb la democràcia els serveis socials moderns, la participació dels serveis prestats per l’Església va ser molt gran, per la quantitat d’ordes religiosos implicats i per uns serveis comunitaris ubicats a les parròquies i molt motivats per unes treballadores socials actives i molt responsables i un ampli voluntariat social. Tot i l’augment de l’acció social municipal, era molt important per a Palma la iniciativa pública del Consell insular, amb un equip jove de professionals nous, entre els quals cal recordar Joan Antoni Bustillo i Pere Mascaró, que, juntament amb la iniciativa privada religiosa i laica, donaven suport a les famílies pobres de Mallorca i mantenien les grans institucions residencials de menors, discapacitats, joves, malalts mentals i persones grans.
Al principi, aquests serveis privats no es varen entendre gaire bé amb la iniciativa pública, perquè partien de principis filosòfics assistencials diferents, però a poc a poc es varen anar tolerant i complementant fins a la signatura d’un innovador conveni de col·laboració entre el bisbe Úbeda i el batle Aguiló.
Després d’aquella dècada dels 80, els serveis socials de Palma varen continuar evolucionant i millorant, sempre des de la matriu inicial que varen establir l’Ajuntament i el Consell insular.