“La sesta per mi és més que obligada; som un amant i un fanàtic de dormir”

Cada dia estudii piano, és part de la meva rutina. Els dematins, durant l’estiu, m’aixec a les 8.30 h per berenar, les 9 com a molt tard, i tot seguit, em pos a tocar durant una horeta o més el piano. Després, entre les 11.30 i les 12 h, solc anar a prendre un bany per refrescar-me. M’agrada molt anar a Cala Morlanda, per exemple, sempre que puc hi vaig. Abans de dinar, torn a seure davant el piano a tocar una estoneta. A l’hora de dinar me’n vaig fora o me’l faig jo, però el que és segur és la sesta que ve després. La sesta per mi és més que obligada; som un amant i un fanàtic de dormir. De vegades, fins i tot, la faig al llit. Sempre dura una hora de rellotge i, si no la faig, no som jo mateix. Una vegada m’aixec, em faig un cafetet i dedic prop de dues hores més al piano. Jo no faig diferència entre si és dilluns, dimecres o diumenge. Aquesta rutina de tocar el piano durant moltes hores la faig cada dia perquè és la meva passió, una droga, una necessitat. Som com un esportista que necessita entrenar cada dia encara que sigui una estoneta; si no, els dits ho noten.

Els capvespres m’agrada anar a caminar, anar en bicicleta, veure alguna pel·lícula o anar-me’n a la mar, que és una altra cosa que també m’apassiona. Som manacorí i des de petit he anat sempre per s’Illot, però d’ençà que estic amb la meva dona passam els estius a s’Estanyol, perquè ella és de Llucmajor. Allà tenim una llanxeta amb la qual anam sovint i hi convidam els amics o la família sempre que podem.

Aquesta setmana el que faré serà el mateix que faig sempre: compaginar feina i descansar. Divendres a les 12 del migdia començ una sèrie de conferències i cursos amb altres compositors que es van haver de cancel·lar arran de la pandèmia. De tota manera, les meves vacances han estat plenes de feina, he fet concerts de cambra amb l’Orquestra Simfònica i he anat a tocar a Eivissa i Astúries. Les conferències les organitza la Fundació Sa Nostra i ara hem de recuperar totes les que no vàrem poder fer durant el confinament i mesos posteriors. Fa dos anys que hi particip com a professor de les classes de piano que s’hi fan i hi pas molt de gust. També tenc pensat veure un dia la meva família. Dimarts passat, dia 25, vaig fer els anys i segurament quedaré el cap de setmana amb les meves germanes i nebots per celebrar-ho tots plegats.

Pel que fa als vespres, tenc més vida social. La música fa que arribis a conèixer molta gent i sempre tenc qualque sopar o pla amb amics. Com que faig sesta, els vespres vaig a dormir més tard. No obstant això, molts de dies torn a dedicar temps al piano durant la nit. Els dematins són més per fer feina mecànica, entrenament i gimnàstica de dits; en canvi, els vespres són per fer volar la ment i deixar espai a la inspiració i a les idees. Al cap i a la fi, els artistes som éssers noctàmbuls.