El 71% de les dones afirmen que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part

BarcelonaSet de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part i gairebé el 40% expliquen que van sentir-se jutjades o "esbroncades" al demanar una pastilla anticonceptiva. Aquestes són només algunes de les dades que recull el primer Informe Anual de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona coincidint amb el Dia Mundial dels Drets Humans.

L'estudi s'ha fet prenent com a base 300 enquestes i un centenar de denúncies recollides per l'Observatori relacionades amb vulneracions de drets vinculades a qüestions com ara l'avortament, l'educació sexual, l'accés a l'anticoncepció d'urgència, el finançament públic a entitats i col·lectius antidrets, la violència obstètrica o els obstacles que troben les dones per accedir a segons quins serveis de salut.

L'informe també revela que gairebé el 30% de les dones perceben que el lloc on viuen els dificulta l'accés als serveis de salut sexual. En aquest sentit, l'Observatori ha fet pública la denúncia d'una dona de Manresa que va ser enviada a Barcelona per realitzar un avortament perquè, segons li van assegurar, no hi havia cap professional sanitari disponible a l'hospital més proper que no fos objector de consciència.

"Moltes vegades els drets sexuals s'entenen com una llibertat negativa, mai com un dret en positiu", ha remarcat la portaveu de l'Observatori, Sílvia Aldavert. "Són els drets més invisibiltzats, perquè no hi ha mecanismes de denúncia ni de transparència", ha subratllat Aldavert. Per reduir aquestes vulneracions les entitats associades a l'Observatori han coincidit a demanar "més formació", més "vocació de servei públic" i un "canvi de paradigma" en els marcs legislatius.

"No pot ser que a Catalunya aconseguíssim, el 2017, una llei d'universalització sanitària i que encara no hi hagi reglament", ha retret la portaveu de Marea Verde, Rosario Mendieta. "Exigim al Govern que desenvolupi ja el reglament i que, mentrestant, faci una instrucció que permeti l'accés universal a la sanitat pública: també a les dones migrades sense targeta sanitària i a les dones menors que tenen problemes de salut relacionats amb els drets sexuals i reproductius", ha etzibat Mendieta.

Dificultat en l'accés als drets bàsics

Durant la presentació diferents col·lectius vinculats a l'Observatori han fet públiques, tot i que des de l'anonimat, algunes de les denúncies que els han arribat l'últim any. "Vam rebre el cas d'una nena de 16 anys, per tant, adulta pel que fa a la salut sexual, a qui una farmàcia va negar-se a donar-li la pastilla anticonceptiva basant-se en dos arguments falsos: que era menor i que ja se n'havia pres una feia poc i calia esperar sis mesos", ha relatat la portaveu de Fame i Assir, Eva Vela, que ha explicat que el cas va acabar amb un embaràs no desitjat. Vela ha explicat que, tot i que la dispensació de la pastilla ha millorat als CAP, "encara queda molt de camí per recórrer".

A l'acte també hi havia la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada, que ha denunciat el cas de subvencions públiques de la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Tarragona a entitats autoanomenades pro vida que, segons Estrada, vulneren els drets més bàsics. "S'estan destinant, encara ara, diners públics a una entitat religiosa que, sota el pretext d'ajudar dones embarassades amb risc de vulnerabilitat, el que fa és adoctrinar les usuàries i internar-les per evitar l'avortament", ha denunciat Estrada, que ha apuntat que el Consell Comarcal fins i tot havia arribat a derivar-hi casos de Serveis Socials.

L'Observatori també ha recollit denúncies per definicions errònies o masclistes en llibres de text de primària; el periple de dones per diversos hospitals per falta de voluntat o informació, i casos com el d'una parella de dones lesbianes que denuncia que per poder tirar endavant una fecundació in vitro han hagut de fer tres anys de llista d'espera "perquè només hi ha un centre de referència" i han patit preguntes i comportaments discriminatoris: "Ens van preguntar coses que no tenen res a veure amb la nostra voluntat de ser mares, com ara que a quina edat vam saber la nostra condició d'homosexuals", ha explicat en primera persona la portaveu de la campanya feminista pel dret a la reproducció assistida, Elena Longares.

Avortar a Andorra: prohibit per llei

Entre les convidades a l'acte d'aquest dimarts també hi havia la psicòloga andorrana i portaveu de la xarxa La Meri, Vanessa Mendoza, que ha recordat que la situació al seu país és molt més dura. A Andorra l'avortament està prohibit per l'article 108 de la Constitució. "Fer-ho és un delicte, fins i tot si hi ha un fetus inviable, és a dir, sense cor o sense cervell", ha subratllat Mendoza. "Compartim llengua i tradicions però ni lògica ni drets o llibertats fonamentals: Catalunya és el nostre Londres", ha lamentat la portaveu d'aquesta xarxa, que en pocs mesos ja ha donat suport psicològic a 45 dones que han "avortat en la clandestinitat".