Set intents de suïcidi al dia, només a Son Espases
Més de 80 persones inicien el programa d’Atenció i Prevenció del Suïcidi cada mes a Mallorca, tot i que només representen un 25% dels pacients que arriben a Urgències per aquests motius
Palma“Fa set mesos vaig intentar suïcidar-me amb pastilles. No sé explicar per què, però un dia se’m van creuar els cables. Jo cuidava la meva mare, de 92 anys, les 24 hores del dia, i tenia un problema amb el meu fill gran. Tot això va fer que el meu cap fes un tomb”. Així recorda Cati Mas, una pacient de salut mental, com “una depressió que no volia afrontar” va fer que botassin totes les alarmes fa prop de mig any. “Només pensava que la meva mare em necessitava”, argumenta ella, qui –en canvi– “no rebia ajuda de ningú”. Mas, de 58 anys, ho explica amb una metàfora: “El tassó estava tan ple que va vessar”. Després d’ingressar d’urgències a Son Espases per una ingesta de pastilles, Mas va entrar dins el programa d’Atenció i Prevenció del Suïcidi (APS) i ara anima tothom qui es trobi en la mateixa situació. “Cal ser positiu, has de voler-te curar”, declara. A hores d’ara, l’hospital rep de mitjana uns set casos d’intents de suïcidi al dia, segons el coordinador autonòmic de Salut Mental de les Balears, Oriol Lafau.
Si bé Mas assegura que la pandèmia no va ser un detonant en el seu cas, Lafau manté que casos com el seu s’han disparat prop d’un 40% d’ençà que va esclatar la crisi del covid-19. I encara no han tornat a davallar. “No ha disminuït la intensitat de l’atenció. Jo faig guàrdies a Son Espases i en veig entre set i vuit casos al dia”, subratlla el psiquiatre, qui apunta que “hi ha molta gent que no ve”, de manera que els casos que es coneixen poden ser només la punta de l’iceberg. Diversos factors fan que aquest punt d’inflexió encara no hagi arribat. Per una banda, Lafau ho relaciona amb la “situació socioeconòmica” de la població, que encara no s’ha recuperat del coronavirus i ja torna a estar afectada per la guerra. De fet, les dades que acaba de presentar la xarxa per a la inclusió social EAPN Balears revelen que un 22,4% dels illencs estava en risc de pobresa el 2021 i que un 42% tenia problemes per arribar a final de mes.
Per altra banda, la directora de l’Observatori del Suïcidi de les Illes Balears, Nicole Haber, reconeix que la població “demana ajuda, i això és bo”. La pandèmia també ha ajudat a posar damunt la taula els problemes de salut mental i a visibilitzar-los no només un dia a l’any –el 10 d’octubre, Dia mundial de la salut mental–, fet que es nota també en els recursos que la Conselleria ha posat a l’abast. “Hi ha demanda, l’equip d’Atenció i Prevenció del Suïcidi està tensionat, però hi dona resposta”, diu Haber.
Una altra dada que demostra que la població que demana ajuda ha crescut és la comparativa amb els suïcidis consumats. El recompte oficial més actual d’aquestes dades és el del 2020, atès que es publiquen amb un desfasament d’un any. A més, l’Institut Nacional d’Estadística –de qui depenen– no ha presentat encara les del 2021. Tot i això, tant Oriol Lafau com Nicole Haber recorden que la pujada en el nombre d’intents de suïcidi es va començar a notar el 2020, any en què els fets consumats van davallar un 10%. És a dir, que mentre els intents de suïcidi pujaven, les morts davallaven. Ara bé, això “no té per què repetir-se”, adverteix la coordinadora assistencial del programa APS, Aina Fernández Vidal. “El suïcidi és un fenomen multicausal i multifactorial, és molt difícil de predir”, al·lega. La psiquiatra, que va ser qui va atendre Cati Mas després del seu intent de suïcidi, confirma que el volum de casos és elevat. Entre 80 i 85 persones adultes comencen el programa d’Atenció i Prevenció del Suïcidi cada mes als hospitals de Mallorca (Son Espases, Son Llàtzer, l’Hospital d’Inca i l’Hospital de Manacor). Ara bé, la professional adverteix que això representa només “prop d’un 25% del total de pacients que arriben a Urgències”. En aquests moments hi ha 18 treballadors dedicats exclusivament a l’atenció i la prevenció del suïcidi a les Balears, i tenen presència a totes les illes. Amb aquesta xifra, l’Arxipèlag és la comunitat amb la taxa més alta de professionals dedicats només a aquestes tasques.
Classe obrera i mitjana edat
Quant al perfil d’usuaris que entren dins el programa, es pot resumir en dones d’entre 40 i 50 anys i de classe social baixa o mitjana. No obstant això, Fernández matisa alguns detalls, com ara que “el suïcidi afecta totes les classes socials, encara que predomina la gent amb dificultats econòmiques”. A més, la dada que hi hagi més pacients dones la relaciona amb el fet que elles “fan més intents que els homes –que són més letals– i que tenen menys dificultats per demanar ajuda”. Cal recordar que de les 87 morts per suïcidi del 2020 a les Balears, 71 van ser homes i 16, dones. Per edats, la coordinadora del programa subratlla que “hi ha molta població d’entre 18 i 20 anys, encara que la mitjana és d’entre 40 i 50 anys, si bé hi ha pacients de fins a 80 anys”. Per un altre costat, els menors de 18 anys són atesos pel personal d’APS Infantil i Juvenil, on reben entre un i dos casos al dia. Malgrat això, fonts del departament ja avisen que “a mesura que avanci el curs, la xifra augmentarà”. Entre els suïcidis del 2020 comesos a les Illes, 5 van ser de joves d’entre 15 i 29 anys.
Encara que la pujada dels casos infantojuvenils d’intent de suïcidi ha estat lleugerament inferior a la dels adults (d’un 27% enfront d’un 40%, aproximadament), aquests van ser els primers que van començar a demanar ajuda. Per entendre aquest fenomen, Nicole Haber posa un exemple: “Quan ets dins l’avió i sents com es comença a moure, mires l’hostessa. Si ella està tranquil·la, tu també. Però si veus que comença a preocupar-se, tu també”. El mateix va ocórrer amb els infants i joves després de la pandèmia. “En moments d’incertesa, els infants cerquen suport en els pares i si aquests no estan bé –com passa en un context de crisi–, ells no tenen eines suficients per fer-hi front”, afegeix. Amb l’objectiu de donar-hi una resposta específica, l’Observatori del Suïcidi també va elaborar el Protocol d’actuació en cas de risc autolític detectat als centres educatius de les Illes Balears amb Convivèxit (Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar). Només el curs passat, es van atendre més de 300 casos relacionats amb aquest protocol.
Els supervivents
On també constaten un augment de la demanda és a l’Associació de Familiars i Amics Supervivents per Suïcidi de les Illes Balears (AFASIB), fundada i presidida per Xisca Morell, qui també és psicòloga. L’any que es va posar en marxa l’associació –2018– van orientar unes 50 persones, mentre que el ritme actual és d’unes 10 famílies per setmana, segons Morell. A més, ja hi ha 37 famílies que en són sòcies. Aquest auge, però, té més a veure amb el fet que ara són “més coneguts” i tenen exposició als mitjans, apunta la fundadora.
En qualsevol cas, Morell reivindica que han aconseguit “obrir un espai on poder parlar del suïcidi” i cobrir “la necessitat de parlar amb algú que hagi passat pel mateix que tu, però que ja està en un altre moment”. “De vegades, tens la sensació que no evolucionaràs i parlar amb persones que veuen el patiment d’una altra manera fa que et sentis capaç d’arribar-hi”, afirma la psicòloga. Avui dia “encara hi ha molts mites” i hi ha gent que “es queda amb la sensació de no haver cregut aquesta persona, pensant que eren cridades d’atenció”, continua Morell, qui recorda que, “de vegades, ni els professionals saben com evolucionarà la persona”.
Manya Doñaque –espanyola nascuda a Veneçuela, de 47 anys–, és una de les supervivents que col·laboren amb AFASIB i ara és capaç de parlar de la seva experiència amb perspectiva. Fa set anys que va fer un intent de suïcidi, després d’una relació de quasi 20 anys amb un home que la maltractava físicament i psicològicament. Doñaque, llicenciada en Belles Arts, ha convertit el seu patiment en performances i exposicions per visibilitzar “com se sent una persona amb conducta suïcida”, però el que més li ha “elevat l’autoestima” ha estat fer tallers d’art com a voluntària de la Creu Roja. “Abans no podia parlar d’això. Ara ja no plor, no em crec una víctima. La culpa és una càrrega molt dura i mala de suportar, per això vull ajudar els altres, perquè vegin que hi ha un punt de no retrocés”, conclou.
- 024 Linia d’atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat
- 657 71 63 40 Associació de Familiars i Amics Supervivents per Suïcidi
- 971 46 11 12 Telèfon de l’Esperança