Setge europeu a la tinta dels tatuatges

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que s’han detectat en la composició de les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha demostrat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren positivament la voluntat de regular el sector.

La proposta, que es debatrà a mitjans del 2019, l’encapçala l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA), i busca legislar a nivell comunitari un sector que fins ara només tenia un marc de recomanacions tot i estar en ple auge. A la Unió Europea les persones tatuades ja representen el 12% de la població i, a Espanya, es calcula que un de cada tres joves d’entre 18 i 35 anys porta algun tatuage, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Veneorologia (AEDV).

Aquestes xifres, unides a les veus crítiques amb la presència de substàncies perilloses en algunes tintes, han conduït l’ECHA a restringir totes aquelles substàncies que “a llarg termini podrien esdevenir potencialment perjudicials”. Armando Francés, distribuïdor de tintes a Espanya, veu amb bons ulls la proposta però demana que la llista es redacti “en positiu” i s’anunciïn els elements químics que sí que queden permesos per tal de no establir una “relació negativa”.

Poc coneixement

La voluntat de limitar l’ús dels químics es va accentuar arran de l’informe Seguretat dels tatuatges i maquillatge permanent, elaborat per la Comissió Europea l’any passat. Allà es recollia que en més del 60% dels casos de tintes analitzades s’hi trobaven pigments azoics, un element que podria alliberar amines aromàtiques cancerígenes, així com restes de metalls. El dermatòleg especialitzat en tatuatges, Donís Muñoz, puntualitza que “tot i saber que les amines, com els hidrocarburs, poden esdevenir cancerígenes, a la pràctica no està succeint”.

Un cas apart són les complicacions pel desconeixement general del que implica tenir un tatuatge. Muñoz recorda el cas d’una dona als Estats Units a qui van extirpar diferents òrgans al creure que hi tenia metàstasi. En les anàlisis es va comprovar que era tinta derivada dels tatuatges que s’havia acumulat als ganglis limfàtics. “La tinta no planteja cap problema per als ganglis, però els professionals sanitaris i la població han de saber què comporta tatuar-se”, resumeix. La també dermatòloga especialitzada, Adriana Ribé, posa èmfasi a divulgar els efectes de la tinta “a curt i llarg termini” i recorda que la injecció de substàncies químiques pot produir al·lèrgies potencialment letals.