“Abans de sopar, de vegades faig ball de saló amb la meva dona”

Darrerament he tingut unes setmanes molt intenses i, en canvi, aquesta setmana tenc l’agenda mig buida. A pesar d’això i d’estar jubilat, no aturaré en tot el dia. Generalment em despert prest, cap a les 6.30 o les 7 h, i el primer que faig és fullejar la premsa digital (l’ARA Balears i l’ARA.cat, Última Hora, Núvol, Catorze.cat i altres diaris). Després m’afait, em don una dutxa i prenc el cafè amb llet. Mentrestant, escolt Catalunya Ràdio i, de vegades, la SER. Després vaig a comprar el pa i a fer altres compres. En tornar, escric.

Ara mateix treball en un poemari que encara no té títol; i com que Miquel Àngel Vidal escriu un llibre sobre la meva vida i obra literària per a la col·lecció En diàleg, de l’editorial Lleonard Muntaner, li pos a l’abast tot el que em demana. Es pot dir que estam en contacte permanent intercanviant coses. Ara mateix cerc velles fotografies per tota una selva de capses i d’àlbums i de carpetes d’internet, i ja hi he dedicat alguns matins.

Solem dinar a les dues. En acabar, mir els noticiaris d’IB3 i de TV3 i, després, me’n vaig a fer una bona migdiada. En aixecar-me, llegesc. Actualment tenc quatre llibres començats: El preludi, de William Wordsworth, que ha traduït magistralment Jaume C. Pons Alorda; les poesies d’amor d’Ausiàs March, en una insuperable edició catàla/italià a cura de Cèlia Nadal Pasqual i Pietro Cataldi, publicada a Nuova Universali Einaudi; La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal; i Passatges, un bell aplec de narracions de Pere Bonet.

Normalment, un poc més tard, contest àudios i correus electrònics i, si em queda temps, arregl el meu arxiu i la meva biblioteca, que ja necessitaven que hi posàs ordre. Abans de sopar, de vegades faig una mica d’esport: bicicleta estàtica, una caminadeta o ball de saló amb la meva dona, ara que els dissabtes no podem anar a cap sala de ball a causa del covid-19.

En haver sopat, miram sempre una pel·lícula de Movistar. Un poc de tot. No fa gaire que hem vist La ley del deseo, de n’Almodóvar; Amistades peligrosas, de Stephen Frears; En tierra peligros a, de Steven Seagal, i Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore. Abans d’anar a dormir, devers les dotze i mitja, torn a llegir una estona.

Els dimarts solem sopar amb els fills i les netes. Totes dues han tingut unes notes extraordinàries. Na Margalida, la petita, té dotze anys, i na Rosa, la major, en farà devuit dimecres que ve.

Vet ací la cita més important de la setmana. Serà una festa d’aniversari molt especial perquè el proper curs na Rosa se n’ha d’anar a estudiar medicina a Barcelona. També duc idea de sortir un dia a pescar amb el llaüt que tenim a mitges amb un altre soci a la Colònia de Sant Jordi, però abans haurem de demanar permís a la mar.

Llavors, cada diumenge horabaixa anam a estar amb unes amigues nostres que ja no surten de casa.