“Surt de casa carregat com un caragol, preparat per tot el dia”

PalmaEls dies de la meva setmana solen ser més o menys el mateix. És cert que faig servir el Google Calendar i m’intent organitzar, però al final van sorgint coses i em vaig adaptant. Els meus dies comencen prest, m’aixec devers les 4.30 i les 5. I el primer de tot és fer ioga. Després prenc un cafè i vaig cap a la dutxa.

En sortir, em prepar la motxilla amb tot el que necessitaré, la qual cosa em sol fer molta peresa. Ja surt de casa carregat com un caragol, preparat per a tot el dia: la roba del gimnàs, la de ficar-me a fer producció i, per si he de sortir al banc, alguna cosa més decent. Quan estic llest, surt cap a l’obrador, que el tenim al Fortí, a cinc minuts de la botiga –al carrer Bonaire–, i aprofit per agafar una peça de brioixeria: un dònut, un brioix o un croissant. Per això procur arribar a les 6, quan tot ja està cuit i no he d’esperar. Allà, mir que estigui tot en ordre i que tot l’equip estigui funcionant: hi ha una part que comença a les 5 i una altra a les 6. Cap a les 8, vaig cap a la botiga, perquè obrim a les 8.30. Allà també mir que no hi hagi res fora de lloc i que es col·loquin les vitrines així com toca. Si tot està bé, torn a l’obrador i em fic a producció, i faig receptaris i proves. En certa manera, som un poc omnipresent pertot. Com que hi ha alguns de l’equip que acaben a les 13 h i altres a les 14 h, jo qued allà fins a les 14.30 normalment. I després vaig a dinar d’alguna cosa ràpida. En haver dinat, vaig a fer esport. Faig crossfit, més que res perquè et donen molta canya i no tens temps de pensar. És l’únic moment que estic concentrat a sobreviure i no tenc el cap en mil coses. En acabar, em torn a posar a fer feina i, si tenim algun esdeveniment, aprofit per preparar-lo. De fet, ara que ve Sant Valentí, vull fer un bombó especial i faré les proves. A més, si surt bé, farem un panettone de maduixa, que du un glacejat de xocolata de maduixa també per damunt i és molt vistós.

Devers les 19.30 o les 20.00 h ja vaig cap a casa. De camí, em solc posar un podcast d’història, el de Nieves Concostrina –Cualquier tiempo pasado fue mejor–, que és molt amè i divertit. En arribar a casa, em prepar el sopar, de vegades amb la meva parella també. Una de les coses que menys m’agrada fer, a banda de posar rentadores, és cuinar per a mi tot sol. M’encanta menjar, però si m’ho donen fet, millor. Me’n vaig a dormir molt prest, en haver sopat, i aprofit per llegir, encara que qued adormit tot d’una. 

D’especial aquesta setmana tenc algunes entrevistes pel tema del Tianet, que sempre és divertit. També tenc dimecres reservat per fer proves amb un altre cuiner per un projecte. Per a la resta de dies no hi ha cap novetat. Els caps de setmana són més relaxats. De cada vegada faig menys feina entre dissabte i diumenge, encara que sempre estic connectat. Aquests dies aprofit per sortir a dinar i sopar fora, o per fer coses més culturals, com anar al teatre.

Cap a les 19.30 o les 20 h ja vaig cap a casa. De camí, em sol posar un podcast d’història, el de Nieves Concostrina –Cualquier tiempo pasado fue mejor– que és molt amè i divertit. En arribar a casa, em prepar el sopar, de vegades amb la meva parella també. Una de les coses que menys m’agrada fer, a banda de posar rentadores, és cuinar per mi tot sol. M’encanta menjar, però si m’ho donen fet, millor. Me’n vaig a dormir molt prest, en haver sopat, i aprofit per llegir, tot i que em qued adormit tot d’una. 

D’especial aquesta setmana tenc algunes entrevistes pel tema del Tianet, que sempre és divertit. També tenc el dimecres reservat per fer proves amb un altre cuiner per un projecte. Per a la resta de dies no hi ha cap novetat. Després els caps de setmana són més relaxats. De cada vegada faig menys feina entre dissabte i diumenge, encara que sempre estic connectat. Aquests dies aprofit per sortir a dinar i sopar fora, o per fer coses més culturals, com anar al teatre.