Agustí Torres: “Fa unes setmanes encara vaig veure carn de tintorera al menú d'un restaurant mallorquí”

ManacorAgustí Torres (Artà, 1965) és un apassionat dels taurons mediterranis. Director de fotografia per a documentals artístics sobre Miquel Barceló i subaquàtics a països com Fiji, va fundar SharkMed l’any 2017 amb la intenció de difondre i protegir les 54 varietats de taurons que encara queden a la Mediterrània.

A la Mediterrània, els taurons han passat de fer por a quedar ignorats?

— Han desaparegut fins i tot de la nostra cultura. Abans, fins i tot tenien noms locals que la gent podia reconèixer. Les noves generacions tenen la percepció que els taurons només viuen a llocs tropicals. 

Quan surten a la premsa sol ser per algun episodi de pesca il·legal.

— Més aviat accidental. Com el salroig jove que fa uns mesos es va pescar a Portocristo, i que ens consta que se’n va intentar vendre la carn a restaurants.

Hi ha taurons blancs aquí també?

— Sí, però des del 1976 que no se’n pesca cap a les Balears. Des d’aleshores ni tan sols se'n té una constància científica de primera mà. A l'estat espanyol des de 1983. A vegades alguns pescadors han confós salrojos i cailons amb taurons blancs, el que ha duit a certes males interpretacions. A les Balears hi ha documentades captures de més de 30 grans taurons blancs al llarg de la història, la majoria, accidentals. Els taurons solen quedar atrapats a les xarxes quan van encalçant tonyines. 

Com us vau endinsar en el món dels taurons; d’on us ve la passió?

— Bàsicament, la meva professió és la de fotògraf i director de fotografia per a documentals històrics o artístics. Per altra banda, la meva passió per la mar va començar de jove a partir de la pesca submarina. Finalment, aquestes dues coses es van unir i el món de la imatge submarina va arribar a mi gràcies a un amic francès, el biòleg marí Eric Clua, que em va convidar a col·laborar en un documental que feia al Pacífic.

Per què la Mediterrània ja no és una mar amiga?

— És on estan més malmesos de tot el món perquè és on més s'han pescat. Hi ha espècies que quasi s’han extingit, i de les que només se’n veuen exemplars de tant en tant al sud de França, a Tunísia, sud de Sicília i països del Magreb.

Quina és la població actual de taurons a la Mediterrània?

— Quantificar-ho és molt difícil. Un estudi italià de 2008, per exemple, dona un percentatge de desaparició del tauró blanc d’entre 50 i 70 anys. Ara mateix es té constància de 54 espècies entre taurons i rajades, que és una espècie emparentada.

Hi ha taurons que encara es puguin pescar?

— Les tintoreres sí, per exemple. Fa unes setmanes encara vaig veure carn de tintorera al menú d'un restaurant mallorquí. El més normal, però, és que vinguin de Galícia. El de Vigo és el segon port del món en exportació i pesca de taurons, i líders europeus en pesca de peix espasa i tintorera. 

Per què quan pensam en taurons ho feim com a animals agressius?

— Perquè antigament es veien com uns competidors per a la resta de la pesca i, per tant, un perill equiparable als llops i els ossos. És mentida és clar. No mengen carn humana. És ver que de tant en tant es té notícia d'algun atac, però són molt pocs i per confusió de l’animal. El problema és que sempre s'aborden des d'un punt de vista molt sensacionalista, i encara dins el subconscient arrossegam la famosa pel·lícula… El cinema ha presentat el tauró com una màquina de matar que menja tot el que se li posa pel davant, quan la probabilitat que passi és molt petita. Ni tan sols els taurons tigre o toro, que són considerats els més perillosos, són així. De fet, els taurons fan una tasca de neteja de carronya marina molt important que ajuda que no es propaguin malalties, i això no es té en compte.

Quan començàrem a posar fi als taurons?

— Durant els anys 70 i 80 és quan es va fer més mal: les xarxes d'arrossegament, motors, les màquines per arreplegar les xarxes que no discriminaven. També a conseqüència de la pesca submarina… va arribar a un punt on es donaven la culpa els uns als altres, quan tots en tenien responsabilitat.

Com ho feim ara?

— És necessari que hi hagi més reserves marines, però no és l'única solució. Bàsicament perquè els taurons són migratoris i es mouen molt. Si entremig els pots pescar sense que passi res, les reserves no serveixen per a res. Els estudis científics de la mar sempre s'han fet en clau pesquera, a fi de trobar nous llocs de pesca, i molt pocs, dedicats a la salut de l'ecosistema.

Quines conseqüències té pescar un tauró protegit?

— El que passa és que aquí la llei és massa laxa; només obliga el pescador a tornar-lo a la mar "en el millor estat possible", però això qui ho marca, com es pot mesurar? 

Tornant al tauró blanc de la Mediterrània. Com podem estudiar-lo millor si no som capaços de localitzar-lo?

— Ara hi ha una febre per posar balises satel·litàries a taurons blancs de la Mediterrània. Grups científics que, després d’anys, encara no ho han aconseguit. Es desconeixen les seves rutes migratòries. Com deia, són molt individualistes i només es concentren en el que s’anomenen agregacions per reproducció: un moment a l'any en què es troben tots a un punt geogràfic concret. Intentar trobar aquests llocs per establir un patró seria molt important a fi de posar vedes temporals i geogràfiques.

Potser sigui a les Balears?

— Aquí l'aigua és massa calenta, no hi ha grans rius ni confluència de grans corrents marins que ajudin i els donin nutrients…

Com va sorgir SharkMed?

— SharkMed va néixer l'any 2017 com una associació sense ànim de lucre per estudiar i protegir els taurons d'aquesta zona de la Mediterrània. Primer vam fer unes proves prèvies per veure si el que volíem fer tenia sentit. Vam acotar el primer estudi entre Cala Rajada i dotze milles enfora de la vorera. A les 12 hores ja nedàvem devora una tintorera. Després sabérem que allò no era tan normal. Avui dia podem estar dues setmanes sense veure cap tipus de tauró... si això hagués passat al principi, avui no hi hauria associació.

Tenen càmeres de control.

— Intentar automatitzar el sistema sí. Instal·lam càmeres 'trampa', a la Fonera, a Sóller, al Llevant de Mallorca i a Eivissa. Les solem col·locar a la frontera amb la plataforma continental, que en el cas de Mallorca baixa de manera sobtada a 11 milles de la costa, quan passa de 100 metres de profunditat a 800 metres de cop.

Què hi fan a Cabrera?

— Enguany hem començat una campanya a Cabrera consistent en l’anàlisi d'ADN ambiental. Es tracta d'estudiar l'ADN de les espècies marines a partir de pells mortes, mucoses i excrements. Després, al laboratori s'examina i destria quins animals han passat per allà, entre ells, és clar, taurons.

Quin és el sistema i quin és el tauró més comú?

— És una bomba amb filtre que baixa fins al punt a analitzar. Filtra fins a 30 litres d'aigua cada mitja hora. El que queda al filtre és el que s'analitza al laboratori. El que hi ha més són tintoreres perquè tenen una gran capacitat de reproducció, tenen nou mesos de gestació i poden parir fins a 120 cries de cop. El tauró blanc, en canvi, són 18 mesos i només poden parir entre una i tres cries cada vegada. L'altre problema és que no són taurons madurs i aptes per a la reproducció fins als 18 anys, amb la qual cosa molts cops ja ni en tenen la possibilitat.

Com veieu el futur dels taurons més malmenats?

— En general, som pessimista. És cert que de cada cop es prenen més mesures de sensibilització, però pens que amb moltes espècies ja no hi som a temps. Els programes de reintroducció són molt complicats perquè la societat encara no està preparada per recuperar-los a un nivell sa, i no es poden reproduir en captivitat. La feina de divulgació ha de ser constant i intensa per no arribar massa tard.

Els taurons de la Mediterrània són endèmics o venen de l’Atlàntic?

— Antigament es deia fins i tot que passaven a la Mediterrània a través del canal de Suez. Ara sabem que sempre han estat aquí. Fins i tot, encara que siguin ambients diferents, hi ha més afinitat geotèrmica amb Austràlia que amb l'Atlàntic.

Quina solució d’urgència podem trobar?

— El repte seria una protecció efectiva a tota la Mediterrània. Necessitam més reserves integrals, aconseguir que l'any 2030 un 30% del litoral estigui protegit i dins un 10% no es permeti cap tipus de pesca durant tot l'any. Alguns països van molt enrere, com ara els països nord-africans. Això sí, molts dels taurons que es pesquen a Tunísia i al Marroc després acaben a mercats de Grècia i Turquia. Hi ha pescadors d'alguns ports espanyols que tampoc fan les coses bé.