Setze anys de relació i un fill, però sense dret a la pensió de viudetat

BarcelonaLa Sílvia va conèixer el Nuno el 2001. Al cap de dos anys van començar la relació. El 2005 van anar a viure junts i quatre anys més tard van comprar un pis amb la hipoteca corresponent. S’hi van empadronar i el 2010 van fer testaments recíprocs perquè a l’abril va arribar el seu fill, el Marcel. Un projecte de vida comú que es va truncar el 6 de març del 2019: un infart va posar fi a la vida del Nuno.

Uns mesos després de la mort de la parella, la Sílvia va demanar la pensió de viudetat. La Seguretat Social l'hi va denegar perquè no estaven inscrits al registre de parelles de fet. Des de llavors ha anat a totes les instàncies possibles sense que li donin la raó: va començar en un jutjat de primera instància de Barcelona, va passar pel Tribunal de Justícia de Catalunya, va presentar un recurs per unificar doctrina, li van denegar l’accés a un recurs de cassació, va presentar queixa al Tribunal Suprem i empara al Constitucional i va tancar un recorregut de gairebé quatre anys el 8 de desembre del 2022, quan el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg no va admetre la seva demanda.

Per què no la cobrarà?

La Seguretat Social va denegar la pensió perquè l’any 2014 es van canviar les regles del joc. Fins llavors, les parelles de fet estaven regulades pel que deia cada comunitat autònoma i la Sílvia i el Nuno complien els requisits fixats a Catalunya. Un recurs d’anticonstitucionalitat va portar l’alt tribunal a introduir un canvi normatiu per equiparar la regulació a tot l'Estat. A partir de llavors, per cobrar la pensió les parelles de fet han de demostrar que porten un mínim de 5 anys de convivència, la persona viuda ha de tenir menys d’un 50% dels ingressos familiars –un requisit que posteriorment es va eliminar– i s’han d’inscriure en un registre públic de parelles de fet o acreditar-ho a través d’una acta notarial específica. Aquest és el requisit que la Sílvia no complia. Tot i ser advocada, no va assabentar-se del canvi i això va comportar que li deneguessin la pensió. "No estàs revisant constantment la teva situació. La realitat de vida no serveix de res? A la declaració de la renda hi constava que vivia en parella, que tinc un fill amb el Nuno; l’Ajuntament ho sap perquè estàvem empadronats, tenim un llibre família... però ningú ens va avisar".

I és que ella, a Catalunya, ja constava com a parella de fet. Quan l’any 2010 van anar al notari a fer el testament també es van registrar, a través d'una acta notarial específica, com a parella de fet, però l’oficial que els va atendre els va dir que no feia falta el tràmit. Amb el canvi del 2014 del Tribunal Constitucional, les "parelles de fet que estaven constituïdes com a tals a tots els efectes van passar a 'anul·lar-se' a efectes de la prestació per viudetat", cosa que vulnerava el principi de "seguretat jurídica", va defensar la Sílvia en un dels recursos. A més, el canvi de normativa exigia que, per cobrar la pensió, en el moment de la defunció d’un dels membres de la parella havies de portar dos anys inscrit al registre. Cosa impossible per a la Sílvia, perquè la Generalitat no el va crear fins a l’abril del 2017 i el Nuno va morir el març del 2019. "La llei pot ser molt injusta si s’aplica al peu de la lletra perquè no preveu tots els casos. Han d'aplicar l’esperit de la norma i tenir en compte el principi d’equitat. A mi no em regalaven res, era fruit de la feina del meu home. Com a treballador, l’últim dret que tens és que la viuda i l’orfe cobrin el que has cotitzat. I, sense notificar-nos res, ens van prendre aquest dret", argumenta.

En la mateixa línia s’expressa l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que va portar el seu cas quan es va acudir als tribunals de Madrid. Cuevillas considera que es va fer una interpretació "hiperliteralista i hiperrestrictiva" i apunta que la llei no s’ha aplicat igual a tothom: "Els funcionaris van a una altra sala del Suprem i se’ls ha reconegut la pensió, tot i no complir els requisits, mentre que la sala social –que va dirimir el cas de la Sílvia– manté jurisprudència restrictiva: hi ha una desigualtat de tracte". És el cas d’una dona que va perdre el seu marit, guàrdia civil, després de trenta anys de convivència a la Corunya i amb tres fills. La sala contenciosa del Suprem, tot i que la dona no complia els requisits, va donar per acreditada l’existència de la parella de fet i l’accés, per tant, a la pensió. Quan la Sílvia va presentar aquests casos per unificar doctrina, no van acceptar-ho perquè es tractava de sentències d’altres sales. Ho considera una "discriminació" per raó de professió, perquè es va produir una vulneració del dret a la igualtat donant "un tracte desigual a situacions substancialment idèntiques".

Per al catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Ferrer, "la sentència del Constitucional del 2014 és molt desafortunada" perquè és "discriminatòria" amb aquelles comunitats que ja tenien la seva regulació. Ferrer considera "comprensible" que, per raons de seguretat jurídica i amb l'objectiu de fer sostenible el sistema de pensions, es regulés la qüestió, però sosté que "es podrien haver admès altres mitjans de prova" per acreditar la parella de fet, com serien l'empadronament en un mateix habitatge, la compra d'un pis en què ja hi ha una escriptura pública notarial o un fill. "La norma és molt rígida des del punt de vista formal", conclou.

91.000 parelles de fet

La Sílvia lamenta que el canvi normatiu no preservés els drets que ella tenia. A partir del que li va passar, va començar a avisar els amics i familiars, perquè està convençuda que hi ha moltes parelles que no han regulat la seva situació. Segons dades del departament de Justícia, fins al desembre del 2021 s’han inscrit 91.000 parelles al registre creat el 2017. Alguns són amics de la Sílvia que s'hi van apuntar pel seu avís. De fet, la seva germana es va casar pel civil quan ella li va explicar tot. "Al final, el missatge que ens donen és caseu-vos", lamenta aquesta advocada de 53 anys que ha viscut un "calvari" de quatre anys i ara veu com el procés pot allargar-se encara més. El 6 de febrer va rebre un nou revés. En el marc de la nova llei sobre les pensions, el desembre del 2021 el govern espanyol va flexibilitzar aquesta qüestió, atorgant una pensió de viudetat durant dos anys a aquelles parelles que no complien tots els requisits. A la Sílvia també l'hi van denegar perquè tenia una sentència en contra.