Quan el sexe degrada el medi: El cas del Trenc
Anys d’encontres entre desconeguts han erosionat les dunes d’una de les platges més famoses de Mallorca
PalmaMés de vint anys de trobades entre desconeguts per mantenir relacions sexuals al sistema dunar del Parc Natural del Trenc, d’estiu a hivern, han potenciat la degradació d’aquest ecosistema, segons el doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears i en Geologia per la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Roig. Hi ha altres zones de Mallorca on també es fa aquesta activitat, anomenada cruising, com la Platja de Muro i al voltant de la Romana, a Peguera. Però el Trenc és el sistema dunar més fràgil de l’illa i ja rep milions de visitants cada any per la seva projecció internacional -és una de les platges mallorquines més famoses-. Que, a més, sigui un punt de trobada per a relacions sexuals ocasionals que es mantenen allà mateix multiplica els efectes erosius de la pressió humana.
Els geògrafs Pau Balaguer i Álvaro Sanz han estudiat el fenomen i han cartografiat i tipificat diverses localitzacions on es practica sexe en espais públics a Mallorca, tot fent una distinció entre àrees urbanes, mixtes i naturals. L’estudi bateja aquests punts com a “oasis eròtics” i diu que neixen de les propostes acordades entre els practicants, principalment a través de les xarxes socials, fòrums i blogs específics.
Segons expliquen, els punts de trobada es caracteritzen per ser “neutrals”, en llocs públics o semiprivats, per dificultar la identificació personal dels practicants; i estan apartats dels itineraris més freqüentats. “Les dunes del Trenc s’han caracteritzat per ser un espai aïllat i discret, però de fàcil accés”, explica Balaguer. “El mateix passa amb el Carnatge i la zona del Delta, més propers a nuclis urbans però que també són solitaris”, afegeix.
Per analitzar aquesta activitat al litoral mallorquí, els dos geògrafs varen haver de fer un reconeixement de camp i establir els punts de cites a través de blogs i xats, a més de fer entrevistes amb experts per conèixer el comportament de les persones que practiquen cruising. Cal tenir en compte que al lloc de trobada es fa servir tot un llenguatge de signes específic que ajuda a aclarir qui desitja participar en l’encontre. La intensitat d’ús la varen establir a partir d’un recompte durant un any sencer a través dels mitjans digitals on es concerten les trobades. Varen comprovar que a les dunes del Trenc hi anaven a practicar sexe entre 16 i 44 homes cada dia, sense comptar els que hi anaven sense avisar o quedar amb algú per internet.
Francesc Xavier Roig s’ha especialitzat en geomorfologia litoral a la Universitat d’Utrecht. Considera la situació del Trenc “especialment greu”, perquè és una platja “molt publicitada i pitjor gestionada i planificada”. Roig explica que la platja està dividida en la zona submergida, l’emergida, les dunes frontals i, més cap a l’interior, les dunes semiestabilitzades i estabilitzades, la zona predilecta per als encontres sexuals. “Els usos recreatius per part dels banyistes a la duna davantera per resguardar-se del vent, estar en una situació més elevada o senzillament per circular signifiquen una erradicació de la vegetació i el desplaçament dels sediments”, explica.
El geògraf assegura que “dins el sistema dunar hi ha una freqüentació de persones durant tot l’any, especialment a l’estiu, però que persisteix a l’hivern a través de les cites”. Això, diu, crea tota una xarxa de camins. En opinió de Roig, el fenomen de les pràctiques sexuals al Trenc passa desapercebut fins i tot pels mateixos gestors, i creu que s’hauria de considerar per poder controlar-ho. L’expert recorda que “no hi ha dades sobre la freqüència de persones que mantenen relacions físiques a les dunes, però sí sobre quanta gent passa per la platja anualment”.
Degradació en números
Les darreres dades corresponents al període analitzat de més impacte humà estimen una presència d’entre 4.800 i 10.400 persones a la platja, xifres que poden haver augmentat els darrers estius. Això ha provocat greus problemes de col·lapse per accedir al Trenc, especialment els caps de setmana. A més, cal recordar altres factors que han alterat l’ecosistema durant anys, com els accessos no regulats, la neteja mecànica, la retirada inadequada de les bermes de posidònia oceànica, la construcció de quiosquets en el front dunar i la manca d’ordenació i gestió integral de l’espai, segons detalla el doctor en Geografia.
