Sexe per doblers: més ocult i desprotegit que mai a Eivissa

EivissaKenya és una dona trans mexicana de 32 anys i en fa tres que viu a Eivissa, on es troba en situació de prostitució. A Mèxic ha vist companyes desaparèixer, morir assassinades. Les violències allà són tangibles, encara que no totes les morts arriben a comptar-se en xifres, en un país assetjat pel femenicidi. Aquí, però, a Eivissa, també hi ha violències silenciades que no arriben ni a la societat ni a les institucions. Les que les pateixen, com Kenya, no creuen en les institucions; ella assegura que de poc li han servit fins ara. Són dones invisibles per a l’Administració i, a Eivissa, estan molt soles davant el perill.

Una tarda, Kenya va sortir de casa per atendre un client en una zona rural a Santa Eulària des Riu. Pagava bé i ja li havia prestat servei una vegada sense problemes al seu apartament, on treballa de manera independent, així que va acceptar la feina. En arribar a la zona s’adonà què no hi havia veïns ni cases amb llum al voltant. La carretera des d’on havia arribat amb un taxi fins a la casa estava a uns 20 minuts a peu. Ell era suís, amb diners, i no parlaven la mateixa llengua, però quan va obrir la porta ho va veure clar. “Estava totalment drogat i es notava que feia dies que consumia, anava passat”, explica Kenya. Quan ja era dins, ell va voler tancar-la dins la casa.

“Em va amenaçar amb un ganivet”, diu Kenya, recordant l’horror d’aquella tarda. “M’estava tancant les portes i vaig haver de sortir corrents perquè m’estava amenaçant amb una arma blanca… Vaig haver de córrer pel mig del camp a les fosques, no hi havia ningú per demanar ajuda, fins que vaig arribar a la carretera i un noi em va portar fins a Vila. És de les pitjors experiències que he viscut a Eivissa, una història de terror”, confessa.

La por i la tristor de Kenya aquella tarda –“jo plorava”– només augmentaren en pensar que denunciar els fets era inútil. “Què faràs?”, es pregunta, “anar a la policia per denunciar que quasi et maten per després dir-los que ets prostituta? No faran res”. La sensació d’impunitat és una sensació que comparteixen les dones en situacions de prostitució, que, a més, en la majoria dels casos són dones migrants sense documentació regular.

Segons l’Estudi sobre Situacions de Prostitució a Eivissa, fet el 2022 per la UIB i amb Metges del Món al capdavant, gairebé el 100% de les persones que exerceixen la prostitució són dones o dones trans, de mitjana edat, provinents de països empobrits i sobretot de l’Amèrica Llatina. Estan en situació administrativa irregular i en contextos molt vulnerables. La meitat fa menys de dos anys que són a Eivissa.

Un perfil així és el de Dalia (nom fictici), colombiana de 38 anys que arribà a les Balears el 2021 amb una petició d’asil polític. El seu germà havia estat assassinat just abans del començament de la covid-19, víctima dels conflictes entre guerrilles i paramilitars a Colòmbia. Quan Dalia en va voler denunciar la mort, va rebre amenaces dels mateixos que el varen matar, i agafant la mà dels seus dos infants va mirar cap endavant i deixà el seu país enrere.

Malgrat la cruel realitat, no va aconseguir, com obliga la legislació internacional, que la seva petició d’asil es tractàs de manera individual. La seva història es va perdre entre la de milers de persones que són rebutjades en aquest procés a Espanya. Va ser el mateix policia que la va atendre, segons explica Dalia, qui li va sugerir casar-se amb un espanyol com a millor opció de regularitzar la seva situació. “Aquí es deneguen totes les peticions”, li va dir. “Quan arribes ho fas amb la mentalitat de treballar en cuina, en neteja, en el que sigui, però amb la mentalitat de fer les coses bé”, explica Dalia, “però t’ho posen molt difícil i has de sobreviure”.

Segons l’informe de la UIB i Metges del Món, el 97% de les dones en situació de prostitució a Eivissa ho deixaria si pogués. Dalia, que ajuda econòmicament familiars amb la seva activitat, no veu ara mateix altra manera de donar suport ni tan sols als seus infants, a punt d’entrar a la universitat –sobretot sense NIE i en situació administrativa irregular.

Víctimes del racisme institucional

Aquest any es compliran deu anys des del començament de l’activitat d’un grup de voluntàries de Metges del Món a Eivissa. Són l’única entitat a l’illa que ofereix atenció especialitzada a dones en situacions de prostitució, i malgrat els esforços de l’equip de voluntàries, fa només un any i mig que l’organització ha aconseguit suficient suport per operar amb almenys dues tècniques a jornada completa. Enguany ja han atès més de 200 dones, només entre gener i abril, mentre que l’any passat van atendre prop de 500 dones en situacions de prostitució.

Al contrari que a Mallorca o altres punts de l’Estat, a Eivissa no hi ha gairebé altra organització amb capacitat d’assistència sociosanitària a les víctimes d’explotació sexual, a banda d’organitzacions d’atenció social com la Creu Roja o Cáritas. Estan pràcticament soles en la seva feina assistencial, que enguany celebra deu anys de trajectòria.

Són més de deu anys, però se’ls ha acumulat la feina. “A Eivissa les dones han estat abandonades més temps”, explica durant una visita a Eivissa Belén Matesanz, la coordinadora autonòmica de Metges del Món. “Aquí tenen més dificultats d’accés a l’empadronament perquè els ajuntaments són més restrictius a l’hora d’empadronar”, explica la professional. “Utilitzen l’excusa que la gent s’empadrona només per obtenir els descomptes de residents, i llavors també a Eivissa hi ha menys assentament permanent pels problemes amb l’habitatge”, observa.

La diferència entre anar soles o acompanyades de les professionals als serveis de l’administració local pot canviar, i molt, la sort de les víctimes. “Quan hi va una dona com a migrant estrangera, i li diuen que no pot fer un tràmit, la fan petita”, il·lustra Matesanz, “però quan hi vaig jo, deman el mateix i els dic que per llei hi tenc dret, m’atenen. Per què jo, blanca, ‘Metges del Món’, sí, i ella, ‘migrant de merda’, no?”.

Un escenari ocult

El negoci il·lícit de la prostitució mou a les Balears més de 70 milions d’euros l’any, segons dades estimades d’un estudi comissionat a un equip multidisciplinari per l’Institut Balear de la Dona al 2020. Es calcula que a les Illes hi ha 90.000 ‘puters’. L’estudi demostra la vinculació entre el tràfic de persones i la prostitució, ja que s’estima que entre un 30% i un 50% de dones prostituïdes són víctimes de tràfic.

Rocío López, coordinadora de projectes de dona i violència a la seu eivissenca de Metges del Món, diu que la faula de la ‘prostitució de luxe’ o les ‘escortes’ amaga, igualment, les situacions de violència a què també s’enfronten les dones, i que encara que els ingressos són més alts, la despesa per mantenir l’estatus davant els clients és també molt alta: “Han d’aparentar que tenen un nivell de vida, pagar operacions, portar una bossa Louis Vuitton, fer-se tractaments estètics… Els que imposen el luxe són els homes”, afirma.

Però la gran preocupació per aquest tipus d’activitat prostitutiva és que en els darrers anys a Eivissa la prostitució cada vegada s’oculta més, a les webs i als pisos privats, als iots i a les vil·les, cosa que fa augmentar els riscos que prenen les dones. A l’illa hi ha 34 webs identificades on es pot accedir a un catàleg de dones que intercanvien sexe per diners, amb fins a 500 dones anunciant-se durant l’estiu per una comissió a la plataforma.

López parla del que li relaten les dones que assisteix sobre aquestes experiències: “És com un catàleg de Glovo, tu demanes el tipus de cuina, dones una adreça i t’arriba. El problema és que les dones arriben a una adreça i potser s’han d’embarcar en un iot que no saben si arribarà a França o al Marroc l’endemà, ni si hi haurà un client o n’hi haurà 15.

Per a López, aquesta ocultació i decentralització de la prostitució és arriscada i assegura que les desaparicions ocorren: “Saben quines dones estan ficant en aquests iots, saben que són dones en situació administrativa irregular, i, per tant, saben que en queda molt poc registre i rastre, d’elles”.