El sexe entre mascles beneficia socialment els macacos (i és hereditari)

És un fet conegut per tots els científics que estudien la conducta sexual dels animals: les relacions entre individus del mateix sexe són habituals. S’han observat en més de 1.500 espècies. Ho fan els cérvols, els primats, les girafes, els dofins, les morses, els pingüins, els albatros, els escarbats, els cucs i molts altres animals.

N’hi ha, com les girafes, en què les relacions sexuals entre els mascles fins i tot són més freqüents que les relacions entre mascles i femelles: de totes les còpules que fa una girafa mascle, un 80% les fa amb altres mascles i només el 20% les fa amb femelles.

Els ulls carregats de moralisme amb què es va començar a estudiar la conducta animal al segle XIX de seguida van qualificar d’aberrants aquests comportaments. Els antics tractats de biologia asseguraven que eren fruit de situacions anòmales com, per exemple, la captivitat o la manca d’individus d’un dels sexes. Les dades actuals, però, basades en milers i milers d’hores d’observació d’animals en llibertat, demostren el contrari. Les relacions homosexuals són freqüents, esteses, i perfectament naturals.

A més de corroborar-ho, un estudi recent de científics de l’Imperial College London mostra que el comportament homosexual en macacos rhesus (Macaca mulatta) pot tenir una dimensió hereditària. El treball, publicat a la revista Nature Ecology and Evolution, es basa en tres anys d’observació de 236 mascles d’una població de 1.700 individus que viu a l’illa de Cayo Santiago, a Puerto Rico. D’una manera semblant al que passa amb les girafes, aquestes observacions han determinat que el 72% dels mascles estudiats mantenen relacions sexuals amb altres mascles, i el 46%, amb femelles.

Sexe i evolució

Un dels debats més antics i intensos que hi ha sobre el comportament homosexual en animals té a veure amb l’evolució. Si, com deia el biòleg ucraïnès Theodosius Dobzhansky, "res no té sentit en biologia si no és a la llum de l’evolució", el comportament homosexual hauria de tenir algun avantatge evolutiu. És a dir, hauria de proporcionar als individus que el practiquen algun avantatge a l’hora de reproduir-se i transmetre els gens en què es codifica aquest comportament.

Però, esclar, les relacions sexuals entre individus del mateix sexe no condueixen directament a un resultat reproductiu. I, segons aquest raonament, si tenen una base genètica, no haurien d’existir perquè no s’haurien transmès. Ara bé, com que les dades indiquen que les relacions homosexuals són freqüents en centenars d’espècies, o bé tenen algun avantatge reproductiu indirecte o bé no tenen una base genètica i són comportaments purament culturals.

Segons ha explicat en un comunicat el primer autor de l’estudi, Jackson Clive, "hem trobat que els mascles que es munten els uns als altres també es donen suport quan hi ha conflictes, cosa que pot ser un dels molts beneficis socials de l’activitat homosexual".

A parer de Montserrat Colell, psicobiòloga de la Universitat de Barcelona, "això és molt important, perquè uns mascles que potser ni tan sols es reproduirien, perquè són més humils, joves o inexperts, si es donen suport i formen una coalició es fan més forts dins del grup i tenen més possibilitats de sobreviure i reproduir-se". "Es tracta —afegeix— d’un comportament totalment adaptatiu".

Com que els macacos de Cayo Santiago són els descendents dels que s’hi van introduir als anys 30 amb finalitats científiques, es disposa de mostres i d’un pedigrí que detalla les relacions de parentesc de cada individu des del 1956. Gràcies a això, els autors del treball han arribat a la conclusió que, efectivament, el comportament homosexual s’hereta en un 6,4% dels casos, un percentatge semblant al de la sociabilitat i l’abillament. La dada, doncs, és coherent amb el fet que aquest comportament tingui avantatges evolutius i, segons els autors, "és la primera prova de la base genètica del comportament homosexual en primats no humans".

Avantatges socials del sexe

Ara bé, els macacos no són els únics animals en què s’ha observat que les relacions homosexuals proporcionen avantatges socials. Quan les femelles de ximpanzé arriben a la pubertat, abandonen el grup on han crescut i en busquen un altre. La integració total, però, només es produeix després que la femella entri en zel, s’aparelli amb un mascle, quedi embarassada i tingui la cria. Les femelles de bonobo segueixen una estratègia diferent: quan arriben a un grup nou s’ofereixen sexualment tant a mascles com a femelles, cosa que facilita la seva integració.

Per altra banda, el comportament homosexual és més complex que això i no només respon a avantatges reproductius indirectes. En alguns casos pot ser fruit de l’excitació del moment. Això passa, per exemple, en els kops, uns antílops endèmics d’Uganda. Per aparellar-se, els mascles s’ajunten i es barallen tots al mateix lloc. Les femelles no només passegen entre ells i trien amb quin s’aparellen, sinó que, curiosament, "entre elles mostren un munt de comportaments sexuals que no es poden explicar més que pel moment d’excitació", diu Colell.

I després hi ha el cas dels goril·les de muntanya, en què s’ha estudiat si, tal com passa amb els macacos, les relacions homosexuals ajuden a enfortir els vincles entre individus, però s’ha vist que no. "Senzillament, s’aparellen per plaer", assegura la psicobiòloga.

A l’hora d’extrapolar aquests resultats als humans, els científics es mostren prudents. "El que està claríssim és que allò que es deia que el comportament sexual era aberrant i fins i tot es considerava una patologia no té cap sentit", valora Colell. "Ara bé, quan parlem d’animals sobretot parlem de sexe; si volem parlar de gènere, la cosa es complica perquè hi intervenen aspectes socials", afegeix.