El sexisme encara impregna les juguetes

PalmaPepes i maquillatge per a elles; jocs d’acció i superherois per a ells. Les prestatgeries de les botigues de juguetes són una evidència de com el sexisme impera, encara avui dia, en el joc infantil. Ocorre tot l’any, però per Nadal encara es fa més evident, amb la publicació de catàlegs que rarament fugen dels estereotips de gènere. Segons el darrer estudi de l’Institut de la Dona, publicat el 2020, el 40% dels anuncis per a nines “mostren arquetips femenins de bellesa o de cuidadora o mare”, mentre que el 50%dels anuncis dirigits a nins es relacionen amb professions com militar, policia i pilot.

Quines conseqüències té aquesta diferenciació per sexe tan primerenca? La directora de l’IBDona, Maria Duran, ho té clar:“És l’inici del que després es transforma en la bretxa salarial entre homes i dones”. Com? Perquè les nines adopten els rols de professions més relacionades amb les cures; i els nins, amb els oficis més tècnics. Per ella, no s’hauria de donar el catàleg als infants per escollir, “perquè, si no, sempre triaran en funció dels rols que veuen a casa, i que solen diferenciar clarament el femení del masculí”. Per contra, proposa que es facin els regals d’acord amb el potencial que té cada infant. “Si una nina té aptitud per a l’arquitectura, comprar-li juguetes relacionades amb l’arquitectura”, exemplifica Duran.

La directora insular d’Igualtat del Consell de Mallorca, Rosa Cursach, apunta que aquesta dinàmica es perpetua perquè “els canvis culturals són els que més costen”. “Quan vas a comprar un regal i et demanen si és per a un nin o una nina, t’estan dient que s’espera què faci un nin i què una nina”, exposa. I alerta que “aquesta reproducció dels estereotips és nefasta si volem combatre les violències i construir una societat igualitària”. En el cas d’elles –subratlla–, abunden les juguetes relacionades amb el fet de posar-se guapa, “que et diuen que t’has de convertir en un objecte de consum”. En el cas d’ells, hi ha multitud de jocs que porten la violència implícita “i els diuen: tu ets un mascle, pots dominar, pots ser violent”, reflexiona.

La professora del Departament de Psicologia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears i codirectora del curs d’Especialista en coeducació, Elena Quintana, explica que el món del joc i l’oci infantil “forma part de la socialització diferencial per sexe”. Assegura que, des de l’àmbit educatiu, es fa molta feina per educar en la igualtat de gènere, “però la gran assignatura és fer-ho defora”. Quant a les famílies, “n’hi ha que fan una feinada, però la pressió social és molt forta i fa que no arribis a tenir el control de la situació”, continua.

Normativa

Un avanç normatiu és la Llei de protecció integral de la infància i l’adolescència davant la violència, que estableix que “és objecte de declarar-se il·lícita” tant la publicitat que “inciti a qualsevol mena de violència o discriminació” com també aquella que “fomenti estereotips de caràcter sexista, racista, estètic, homòfob o trànsfob o per raons de discapacitat”. En època nadalenca, també es fan campanyes específiques, com la ‘Vaga de juguetes’ llançada pel Ministeri de Consum, “per un joc sense gènere”. Quintana opina que, efectivament, són passes cap endavant, “però està demostrat que no acaben de ser efectives, perquè no tenen un impacte important”.

A banda del món de les juguetes, l’experta posa l’èmfasi en l’impacte de les xarxes socials, els influencers i els videojocs, que entren en la vida dels menors cada vegada més prest i “estan plens de contingut sexista”. A més, alerta que l’adolescència i la preadolescència són etapes encara més delicades, perquè “és molt més difícil transgredir la norma social”. “L’escola i la família perden pes en favor del grup de referència, del qual no vols ser expulsat”,tanca.